Resultats de la cerca
Es mostren 1795 resultats
frenòmetre
Transports
Aparell per a mesurar la capacitat i l’equilibri de frenada d’un vehicle.
elongació
Física
Distància que separa una partícula oscil·lant de la posició d’equilibri en cada moment.
L’elongació màxima és l' amplitud de l’oscillació
atractor

atractors
Matemàtiques
Estat o conjunt d’estats d’equilibri cap als quals convergeix un sistema dinàmic.
Formalment, donada una funció f , és un conjunt tancat E tal que f E és contingut en E , i per a alguns elements x d’un cert conjunt que conté E , la distància de f n E a E tendeix a zero quan n tendeix a infinit Normalment es requereix que l’òrbita de f sigui densa en E per a algun valor de x Si l’atractor E és un fractal es diu que és un conjunt estrany
estatocist
Anatomia animal
Cadascuna de les vesícules que constitueixen l’òrgan d’equilibri d’alguns invertebrats aquàtics.
Cada estatocist és format per una cavitat central, delimitada per una paret de cèllules sensorials ciliades amb els cilis dirigits cap a la cavitat central A l’interior de la cavitat central, que pot tenir o no comunicació amb l’exterior, hi ha un corpuscle mòbil, l' estatòlit , que, segons la posició de l’animal en l’espai, descansa sobre unes cèllules o unes altres de la paret, estimulant els diferents cilis d’aquelles cèllules
conflicte cognoscitiu
Pedagogia
Psicologia
Situació que es produeix en el procés d’adquisició de nous coneixements si els coneixements previs de l’alumne entren en contradicció amb les noves informacions que hom vol integrar en la seva estructura cognoscitiva.
Aquest estat de contradicció cognoscitiva genera un desequilibri que ha de servir per a modificar els esquemes de coneixement de l’alumne i enriquir-los a través de la precisió, l’ampliació o l’aprofundiment Del desequilibri hom passa, doncs, a un reequilibri cognoscitiu amb una capacitat d’adquisició i de transferència d’aprenentatges superior a la de l’equilibri inicial
model d’Airy
Fotografia
Model de compensació isostàtica segons el qual l’escorça terrestre té una densitat uniforme, i el límit entre aquesta i el mantell reflecteix la topografia de la superfície terrestre.
Així, l’equilibri isostàtic s’assoleix per mitjà de variacions en la profunditat del límit escorça-mantell, en comptes de fer-ho per canvis laterals de densitat com en el model de Pratt Les zones topogràficament elevades presenten una escorça més gruixuda que les deprimides les serralades de muntanyes estan sostingudes per una arrel d’escorça profunda que s’enfonsa en el mantell
capa
Transports
Disposició adoptada pel sistema propulsor i el timó durant un temporal, per tal d’aconseguir que el vaixell no avanci pràcticament gens i es formi una zona de calma a sobrevent.
En els vaixells de propulsió mecànica la capa és aconseguida prenent un rumb tal que la mar rompi en una amura, i alhora posi poca màquina avant en els velers, cal cercar una posició d’equilibri entre els diferents efectes produïts pel vent en les veles, per tal que el vaixell abati, mentre el timó es manté a la via
termòmetre geològic
Geologia
Nom aplicat a una determinada modificació mineralògica la presència de la qual permet d’avaluar la temperatura aproximada —o almenys els límits de temperatures— a la qual s’han d’haver format certs minerals o agregats mineralògics.
Els límits es basen en les dades termals sobre els punts de fusió de les roques i minerals, i sobre els punts d’inversió o transició dels canvis allotròpics dels composts litològics, i en general de les condicions d’equilibri i ordre d’estabilitat sota diferents circumstàncies de pressió per a diversos minerals allotròpics, dissolucions sòlides, eutèctics i altres agregats minerals
finn
Esport
Transports
Embarcació lleugera de regates que porta un sol pal, orientable, i l’orsa mòbil.
Fou declarada olímpica a Hèlsinki el 1952 Fa 4,5 m d’eslora, pesa 105 kg i té una superfície de vela de 10 m 2 A causa de la manca del floc, hom ha d’aconseguir l’equilibri i la capacitat d’evolució de l’embarcació per translació del pes mòbil de bord el pes del seu únic tripulant
defoliant
Botànica
Agronomia
Cadascuna de les substàncies químiques que per llur acció antagonista sobre les auxines produeixen la caiguda de les fulles dels vegetals.
Els defoliants foren emprats abundosament per l’exèrcit dels EUA al Vietnam, on àmplies zones de la jungla i dels arrossars foren aspergides des d’avions Vint-i-quatre hores després d’aquest tractament les fulles es marceixen, i al cap de sis setmanes cauen Cal remarcar els imprevisibles efectes en l’equilibri ecològic que pot produir l’aplicació d’aquestes substàncies
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina