Resultats de la cerca

Vida Es formà musicalment a la seu de València, a l’escolania de la qual ingressà com a infant cantor el 1700 Mestre de capella i organista de la parròquia d’Algemesí el 1712, el 1717 obtingué el mateix càrrec a l’església major de Castelló L’any 1728 li fou atorgada, sense oposició, la plaça de la seu metropolitana de València, d’on es jubilà el 1757 Es conserven unes 400 obres d’aquest compositor una quarta part pertanyen a la música litúrgica, i la resta, a la de romanç Prades contribuí a la consolidació del Barroc musical a València, amb els trets típics del final d’aquest…

Vida Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona A partir del 1946 fou director de l’Escolania de l’Escola Pia del carrer de Balmes de Barcelona, amb la qual ha exercit una important tasca com a músic i pedagog, especialment en les representacions líriques del Gran Teatre del Liceu fins el 1989, on el 1952 estrenaren l’òpera Cecilia amb motiu del Congrés Eucarístic Internacional El 1956 assumí la direcció de l’Orfeó Enric Morera de Sant Just Desvern i el 1961 la de l’Orfeó Atlàntida, agrupació amb què l’any 1984 interpretà el Te Deum d’A Bruckner, al Palau de la Música…

En funció del repertori, el conjunt inclou un nombre variable de contratenors -entre quatre i quinze-, als quals ocasionalment s’associen instrumentistes Des dels inicis, els fundadors decidiren que Pro Cantione Antiqua havia de ser una agrupació formada per solistes, ben establerts en la seva professió, on cadascun d’ells tingués experiència d’actuar en grup Els seus membres han participat en els principals enregistraments d’obres de JS Bach, GF Händel, MA Charpentier, C Monteverdi, J Haydn i H Schütz, i han actuat com a solistes convidats en cors com el del King’s College de Cambridge i l’…

Home polifacètic, estudià a l’antiga Escolania de la Mercè Com a instrumentista, destacà amb la guitarra i oferí diversos concerts per Europa interpretant repertori espanyol, especialment obres de F Sor i D Aguado A partir de la dècada dels seixanta, a més, apareix com a director de l’orquestra durant la temporada 1860-61 al Teatre Principal de Barcelona Compongué sarsueles, entre les quals Don Ruperto Culebrinas , amb un celebrat número ballable Fou director del Teatro de los Campos Elíseos a Madrid, i també dirigí una temporada lírica al Teatro Principal de Saragossa Com a…

Cursà estudis musicals a I’Escolania de Montserrat i posteriorment a Barcelona, on estudià també dret i filosofia El 1972 fundà la Coral Càrmina , que dirigí fins el 1988 Ha estat també director del Coro de RTVE 1986-88 i 2011-13, director musical i director artístic de l’ Orfeó Català  1988-98, fundador 1990 i director fins el 2011 del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, i director del Coro de la Comunidad de Madrid 2000-11 i del Coro del Teatro Real 2004-08 Ha impartit cursos de direcció coral i ha participat, com a director, en els festivals més prestigiosos d’…

Es formà musicalment a l’Escolania de Montserrat Fou, de ben jove, vicemestre de capella de Santa Maria del Mar de Barcelona El 1769 feu oposicions per a la plaça de mestre de capella de Las Descalzas Reales de Madrid, que no aconseguí També intentà, infructuosament, obtenir la plaça a la seu de Màlaga, i el 1774, a la catedral de Girona, on guanyà les oposicions com a successor de Manuel Gònima El 1780 fou nomenat mestre de capella de la catedral de Toledo, on romangué durant dotze anys Es jubilà el 1792 i per reial ordre fou nomenat canonge de Girona El seu catàleg és format…

Ingressà a l’Escolania de Montserrat al principi del segle XIX, sota el mestratge de J Vinyals El 1807 abandonà Montserrat i anà a Lleida, on fou organista del convent de les carmelites descalces Poc després és documentat a Madrid com a organista de la parròquia de San Martín Durant la guerra del Francès perdé la plaça d’organista Llavors començà a fer classes particulars i a dirigir orquestres de teatres per tal de guanyar-se la vida, al mateix temps que ampliava els seus estudis, sobretot en el camp del contrapunt El 1829 era a Valladolid, com a director d’orquestra d’una…

Fou iniciat en la música pel seu pare, Martí Saló i Parals, i del 1913 al 1922 es formà a l’Escolania de Montserrat, on realitzà estudis de piano, harmonia, violí, viola i orgue Posteriorment complementà la seva formació amb Blai Net i Enric Casals L’any 1923 s’integrà com a fiscorn en La Principal de la Bisbal, i del 1935 al 1977 en fou director artístic i representant A partir del 1977, fins a la seva mort, en fou director honorari Realitzà múltiples arranjaments per a l’orquestra de ball, i com a creador llegà unes setanta sardanes de plaça de notòria qualitat, amb importants…

Es formà a l’escolania de la catedral de Lleida amb el mestre de capella J Menéndez i l’organista J Ariet Un cop acabats els estudis, oposità per la plaça d’organista, primer de Fraga i després a l’església de Sant Joan de Lleida Una malaltia li impossibilità d’acabar aquestes darreres oposicions El 1828 es traslladà a Madrid, on fou ordenat sacerdot i on fou professor de piano al Colegio Imperial de San Isidro dels jesuïtes Cap al 1831 competí amb Francesc Andreví pel magisteri de la Reial Capella de Madrid, que finalment no aconseguí Després que li fossin ofertes les places de…

Es formà a l’escolania de Montserrat, on professà com a monjo l’any 1900 Aviat es dedicà a l’estudi del cant gregorià i amplià els seus coneixements a Solesmes, amb A Mocquereau i J Pothier Del 1907 al 1928 dirigí el cor de monjos de Montserrat Organitzà cursos i congressos de cant gregorià a nombroses diòcesis L’any 1931 passà a Milà, on per encàrrec del cardenal I Schuster es dedicà a la restauració del cant ambrosià L’any 1938 fou nomenat president del Pontificio Istituto di Musica Sacra, de Roma, i conseller de la congregació romana de ritus El 1943 fou nomenat abat de Santa…