Resultats de la cerca
Es mostren 2133 resultats
Eridà
Astronomia
Constel·lació austral entre les del Taure i de l’Hidra mascle.
Pot ésser observada a l’hemisferi nord d’una manera parcial entre els mesos de novembre i febrer Els estels d’aquesta agrupació dibuixen al firmament una línia estreta i sinuosa que comença a l’est de Rigel Els estels més brillants de la constellació són α Eridani , de magnitud 0,6, situat a una distància de 127 anys llum del sistema solar, i ο Eridani , estel triple situat a 16 anys llum, que és un dels de més gran moviment propi, puix que el seu moviment anual sobre l’esfera celeste és de 4,08´
Bashō
Literatura
Nom amb què és conegut l’escriptor japonès Matsuo Munefusa.
De família de samurais, trencà amb la seva posició per tal de dedicar-se a les lletres L’èxit del seu primer llibre, Kaiōi 1672, el portà a installar-se a Edo actualment Tòquio, centre literari d’aquella època, on reuní nombrosos deixebles Des 1684 féu diversos viatges, fruit dels quals foren el diari Nozarashi Kiko 1685 i nombroses antologies de haikús —gènere que renovà totalment canviant-ne l’artificiositat per un simbolisme evocador i suggestiu—, entre d’altres Fuyu no hi ‘Dies d’hivern’, 1684 i Oku no hosomichi ‘Carretera estreta cap al Gran Nord’, 1689
Guillem d’Estanyol
Cristianisme
Abat perpetu de Poblet (1288-97).
La seva estreta amistat amb Alfons II de Catalunya-Aragó li permeté de recuperar d’aquest la possessió de Piera contra abundants béns al Regne de València Des del 1289 actuà com a conseller del rei, sobretot a la conferència de Tarascó 1291 per arranjar els afers de Sicília amb el papa i França fou també ambaixador del rei prop de Jaume I de Sicília, viatge que hagué de pagar el monestir de Poblet més de 300 000 sous i fou causa de la seva dimissió davant l’abat visitador de Fontfreda 1297 Es retirà a Benifassà
Abdou Diouf

Abdov Diouf
© Fototeca.cat
Política
Polític senegalès.
Fou dirigent de la Union Progressive Sénégalaise 1961, ministre de planificació i d’indústria 1968-70 i primer ministre 1970-80 Havent dimitit aquest càrrec, pel gener del 1981 succeí LSSenghor com a president de la república Fou reelegit en les diverses convocatòries electorals a la presidència del país fins l’any 2000, en què fou derrotat en la segona volta per Addulaye Wade Fou també president de la dissolta Senegàmbia en 1982-89 A l’interior, s’enfrontà repetidament al moviment secessionista de la Casamance, i a l’exterior continuà l’estreta vinculació amb França…
Maria Constanze Mozart
Música
Soprano austríaca, germana d’Aloisia Weber i esposa de W. A. Mozart.
Més coneguda per haver estat la dona de Mozart que per les seves habilitats com a soprano, sembla que no tingué una estreta relació amb l’activitat creadora del seu marit en vida d’aquest Mort Mozart, però, administrà el seu llegat musical amb decisió i energia Encarregà la finalització del Rèquiem i organitzà concerts amb obres del compositor que inclogueren la seva participació vocal Constanze i el seu segon marit, GN Nissen, negociaren minuciosament amb els editors Breitkopf & Härtel i André la cessió del llegat de partitures També revisaren i purgaren la correspondència…
Mathilde Wesendonck
Música
Poetessa alemanya, nascuda Mathilde (Agnes) Luckemeyer.
El 1848 es casà amb Otto Wesendonck, ric comerciant tèxtil Junts iniciaren poc després una estreta amistat amb Richard Wagner, del qual es convertiren en mecenes i li cediren una de les seves mansions prop de Zuric, on el compositor visqué fins el 1858, any que la relació es trencà a causa del descobriment de l’afer sentimental existent entre el compositor i Mathilde Sembla que Tristany i Isolda fou escrita a partir, o sota la influència, d’aquesta circumstància, i s’ha dit que tota l’obra de Wagner en porta l’empremta Mathilde Wesendonck és autora, a més, de drames i poemes…
plantatge

Espita de flors de Plantago lanceolata
© MC
Botànica
Gènere d’herbes o mates, de la família de les plantaginàcies, de fulles simples, sovint en roseta basal, de flors petites, brunes o verdoses, tetràmeres, ajuntades en espigues denses i de fruits en pixidi.
El plantatge coronat Pcoronopus és més conegut amb el nom de cervina El plantatge de ca o matafoc Psempervirens és una mata de 10 a 40 cm d’alçària, de fulles linears oposades i d’espigues ovoides es fa en vores de camins, marges de conreus, erms, etc El plantatge gros o de fulla ampla Pmajor és una herba perenne, de fulles ovals, estretides en pecíol i en forma de roseta, i d’espiga llarga creix en sòls nitrogenats humits El plantatge lanceolat o de fulla estreta Planceolata és una herba perenne, de fulles lanceolades en roseta i d’espiga curta habita prats, llocs…
Euràsia
Nom que fa referència al conjunt format per Europa i Àsia.
Es tracta, de fet, de la massa continental més extensa de la Terra, amb uns 54 milions de km 2 , un terç, aproximadament, de les terres emergides és també la més poblada uns 4 200 milions d’habitants, segons estimacions del 1996 Limitada pel Pacífic a l’E, per l’Índic al S, per les mars Roja i Mediterrània i l’oceà Atlàntic a l’W i per l’oceà Àrtic al N, resta unida al continent africà per una estreta llenca de terra entre la Mediterrània i la mar Roja, en territori egipci Europa es diferencia netament d’Àsia per unes característiques humanes específiques i per una estructura…
bisturí
Bisturí romà
© Fototeca.cat
Instrument tallant en forma de petit ganivet que consta de dues parts principals, el mànec i la fulla tallant, la qual pot ésser fixa o mòbil i àdhuc canviable, emprat per a la pràctica de les incisions quirúrgiques.
Hipòcrates i més posteriorment Cels descriuen instruments tallants, més o menys semblants als moderns bisturins la cirurgia aràbiga es caracteritza per la gran riquesa en instrumental quirúrgic, i són abundants els noms àrabs que designen les diverses varietats de bisturins Posteriorment han anat apareixent més tipus de bisturins, de formes diferents segons la natura de la intervenció a efectuar i l’òrgan intervingut Pot variar la forma del tall i de la punta i la longitud de la fulla tallant bisturins rectes o corbats, en forma de botó amb la punta arrodonida, amb fulla molt estreta…
Pedro Díaz de Valdés
Cristianisme
Bisbe de Barcelona (1798-1807).
Treballà amb Campomanes a Madrid després fou rector d’Aramunt, canonge i provisor d’Urgell, i conservà sempre lligams d’estreta collaboració amb el seu condeixeble Jovellanos Amb articles al “Memorial Literario” i uns altres treballs La física del clero, El padre de su pueblo testimonià un afany de regeneració del clericat i de l’ensenyament i una fe en el progrés científic com a fonament de canvis econòmics i socials, doctrina illustrada que posà en pràctica a Barcelona des del seu càrrec d’inquisidor, de membre de l’Acadèmia de Ciències 1788, i en el govern de la diòcesi, on…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina