Resultats de la cerca

Al puig Major hi ha un jaciment de plantes fòssils datat com a pertanyent al Burdigalià inferior, quan es produeix una emersió fugaç de les terres mallorquines, amb formació de nombroses llacunes Quant a les capes que contenen els vegetals, hom els ha pogut assignar una edat burdigaliana inferior basantse principalment en la fauna fòssil que contenen Les restes es troben a la collada d’Es Cards Colers, al vessant N del massís La sèrie paràlica que hi apareix es disposa sobre calcàries grises del Liàsic, des dels nivells inferiors als superiors estrats de pudingues amb fragments d’ostres i d’…

Regions zoogeogràfíques L’àrea mundial dels rèptils és més reduïda que la dels amfibis perquè llur tegument impermeable no els permet d’hivernar sota l’aigua per evitar el fred El mapa mostra els límits septentrionals assolits per representants de certes famílies de rèptils dels Països Catalans a Euràsia Maber, original dels autors, amb dades de Goin, Goin i Zug Les regions zoogeogràfiques en què ha estat dividida la superfície dels continents han estat exposades a la part dedicada als amfibis També són vàlides aquí les raons que es donaren pel que fa referència a l’origen d’aquestes regions…

A l’antiga Xina, les ‘dents i els ossos dels dracs’, fòssils de mamífers, s’utilitzaven per a fer preparats medicinals, i els ‘anells de pedra’, probablement fragments d’ossos tubulars petrificats de dinosaure, eren utilitzats pels pescadors com a oportunes plomades per a les xarxes Eren fòssils fets aflorar pel treball secular de l’aigua i el vent, com també pels sovintejats sollevaments geològics De tots els jaciments que fornien aquests preciosos materials, els més cèlebres són els cementiris de dinosaures del Cretaci superior a Mongòlia, al desert de Gobi No és corrent trobar a la Terra…

Els paviments glacials subactuals se solen trobar relictes, és a dir, no enterrats, cosa freqüent als Pirineus Però quan són més antics els paviments han romàs fòssils i directament recoberts per dipòsits de tipus tills i tillites és a dir, es tracta de dipòsits de tipus argiles de blocs, veritables morenes de fons de les glaceres Així, l’associació d’un paviment glacial amb una tillita o till és el criteri més fiable per a reconèixer les glaciacions antigues I, mercès a les estries i als acanalaments, hom pot determinar les direccions i els sentits dels paleocorrents de l’antiga…

Comprèn organismes molt petits de 5 a 40 μm amb dos cromatòfors de color groguenc fosc, dos flagels iguals i una membrana fina, coberta d’una capa gelatinosa dins la qual es formen peces calcificades discoidals, els coccòlits Viuen principalment al mar, sobretot en aigües temperades o calentes, en les quals arriben a constituir la part principal de nanoplàncton i poden atènyer densitats de 10000 a alguns milions de cèllules per litre tenen interès com a organismes fotosintetitzadors i com a formadors de sediments rics en coccòlits fòssils Hom pot citar com a gèneres típics…

Llicenciat en ciències biològiques i doctor en geologia per la Universitat Autònoma de Barcelona La seva recerca inicial es trobà enfocada en la tafonomia, la paleoecologia i la sistemàtica del jaciment de mamífers fòssils d’Incarcal Crespià, Girona, corresponent al Plistocè inferior Entre les tasques que més destaquen, es troba la direcció de nombroses excavacions a Catalunya i al País Valencià, com per exemple, l’extracció del gran sauròpode Losillasaurus giganteus al límit del Juràssic i el Cretaci És investigador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont de…

Estudià a la Universitat de Colúmbia Fou designat professor adjunt de la Universitat de Chicago 1923, i professor de biologia de la d’Harvard 1934 Des del 1946 també fou director del Museu d’Anatomia Comparada de Harvard Fou un dels principals investigadors i impulsors de la paleontologia de vertebrats del s XX, especialment de l’estudi dels tetràpodes paleozoics, els ancestres dels vertebrats, i l’origen dels mamífers, assentant les bases de l’anatomia comparada i embriologia aplicada a l’estudi dels vertebrats fòssils Romer fou fundador de la Societat de Paleontologia de…

Catedràtic de la Universitat de València, ha fet contribucions al coneixement dels molluscs de l’eocè, estudis teòrics sobre morfologia a partir de l’anàlisi de les conquilles de foraminífers i, mitjançant tècniques matemàtiques i informàtiques, ha elaborat models de l’evolució d’organismes fòssils Com a poeta, és autor dels reculls Tres fan la centena 1978, Les sales d’espera 1981, Descripció d’un riu 1983, la plaquette  Un projecte pictòric 1983, L’assalt al jardí 1986,  El missatger i les ciutats 1990, La nuesa del basament Obra poètica 1971-1973 1999 i Flocs de temps 2001

Eren de cos curt, massís i recobert per espesses plaques dèrmiques que els servien de protecció contra els seus depredadors Algunes espècies presentaven apèndixs defensius, com poden ser espines dorsals gruixudes en algunes parts del dors i una massa que culminava a l’extrem de la cua i que utilitzaven com a element dissuasiu Les evidències de restes d’ancilosaures a la península Ibèrica són més aviat escasses A Mas Romeu Maestrat s’han trobat restes fòssils del gènere Polacanthus , del Cretaci inferior, i a Salas de los Infantes Burgos una espina dorsal atribuïda al gènere…

Prop seu hi ha un jaciment d’ous de dinosaure, excavat des de l’any 2005 per un equip de l’ Institut Català de Paleontologia amb la collaboració de l’entitat Amics dels Dinosaures de l’Alt Urgell L’existència de fòssils ja havia estat documentada anteriorment a la zona Posteriors excavacions i anàlisis confirmaren, el 2010, que es tracta d’un dels jaciments més importants d’Europa per l’abundància d’ous de dinosaure La troballa donà lloc, el 2005, a l’obertura de la sala Límit K-T, museu dedicat als dinosaures al mateix nucli de Coll de Nargó