Resultats de la cerca
Es mostren 807 resultats
Svante Pääbo

Svante Pääbo
© Max Planck Institute for Evolutionary Anthropology
Biologia
Biòleg, metge i paleoantropòleg suec.
Estudià humanitats 1975-81 i medicina 1977-81 a la Universitat d’Uppsala, per la qual es doctorà en biologia cellular el 1986 Dugué a terme recerca postdoctoral a l’Institut de Recerca Molecular de Zuric, al Cancer Research Fund de Londres i al departament de bioquímica de la Universitat de Califòrnia Berkeley Entre el 1990 i el 1998 fou professor de biologia i evolució de la Universitat de Munic, i des del 1999, professor honorari de biologia evolutiva molecular de la Universitat de Leipzig Ha estat també professor convidat de genòmica comparativa de la Universitat d’Uppsala 2003-15 Des del…
pedrera de s’Ònix
Jaciment paleontològic
Jaciment paleontològic situat en una antiga explotació de colada estalagmítica, popularment coneguda com a ònix a Manacor.
Durant les tasques d’explotació es localitzà un reompliment d’origen càrstic del Plioquaternari amb nombroses restes fòssils d’amfibis, rèptils, l’artiodàctil Myotragus , petits vertebrats procedents d’egagròpiles d’ocells estrigiformes i nombroses restes d’ocells El conjunt de vint-i-vuit espècies d’ocells determinades permet establir una significació ecològica de l’ornitofauna en el límit Plioquaternari de Mallorca Aquest jaciment permeté conèixer millor les particularitats del bòvid endèmic de les Illes Balears Myotragus kopperi , espècie intermèdia entre Myotragus antiquus ,…
Missió de la NASA a Mart
Des de la base de cap Canaveral la NASA du a terme el llançament de la nau que transporta el robot Perseverance a Mart És previst que el robot es colloqui a la superfície del cràter Jezero el febrer de 2021 El seu objectiu és trobar testimonis de vida o fòssils, i experimentar el vol en l’atmosfera del planeta amb un dron La de la NASA és la tercera missió a Mart en menys de quinze dies després de les de la Unió dels Emirats Àrabs i de la Xina
Manuel de Chia i Bajandas
Zoologia
Medicina
Metge i malacòleg.
Fill de Julià de Chia Collaborà a Revista de Gerona , dirigí Las Ciencias Médicas i publicà Contribución a la epidemiología histórica de la provincia de Gerona 1901 Aplegà una important collecció de fòssils de les comarques gironines i publicà estudis sobre malacologia catalana Catálogo de los moluscos testáceos, terrestres y fluviátiles, de la comarca de Gerona 1886, Nota acerca de los moluscos terrestres y de agua dulce de los alrededores de Barcelona 1887 i els primers fascicles de la Fauna malacològica de Catalunya 1916, publicada per l’Institut d’Estudis Catalans
paviment glacial
Geomorfologia
Superfície d’una roca, generalment dura, aplanada i polida, que presenta a més estries i acanalaments i fractures en forma de creixents, productes de la forta abrasió glacial (glacera), d’una glacera de tipus alpí o d’un inlandsis molt extens d’època quaternària o de temps molt més remots.
Els paviments glacials subactuals se solen trobar relictes, és a dir, no enterrats, cosa freqüent als Pirineus Però quan són més antics els paviments han romàs fòssils i directament recoberts per dipòsits de tipus tills i tillites és a dir, es tracta de dipòsits de tipus argiles de blocs, veritables morenes de fons de les glaceres Així, l’associació d’un paviment glacial amb una tillita o till és el criteri més fiable per a reconèixer les glaciacions antigues I, mercès a les estries i als acanalaments, hom pot determinar les direccions i els sentits dels paleocorrents de l’antiga…
coccolitoforals
Botànica
Ordre d’algues unicel·lulars de la classe de les crisofícies.
Comprèn organismes molt petits de 5 a 40 μm amb dos cromatòfors de color groguenc fosc, dos flagels iguals i una membrana fina, coberta d’una capa gelatinosa dins la qual es formen peces calcificades discoidals, els coccòlits Viuen principalment al mar, sobretot en aigües temperades o calentes, en les quals arriben a constituir la part principal de nanoplàncton i poden atènyer densitats de 10000 a alguns milions de cèllules per litre tenen interès com a organismes fotosintetitzadors i com a formadors de sediments rics en coccòlits fòssils Hom pot citar com a gèneres típics…
Àngel Galobart i Lorente
Paleontologia
Paleontòleg.
Llicenciat en ciències biològiques i doctor en geologia per la Universitat Autònoma de Barcelona La seva recerca inicial es trobà enfocada en la tafonomia, la paleoecologia i la sistemàtica del jaciment de mamífers fòssils d’Incarcal Crespià, Girona, corresponent al Plistocè inferior Entre les tasques que més destaquen, es troba la direcció de nombroses excavacions a Catalunya i al País Valencià, com per exemple, l’extracció del gran sauròpode Losillasaurus giganteus al límit del Juràssic i el Cretaci És investigador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont de…
Alfred Sherwood Romer
Paleontologia
Paleontòleg i anatomista nord-americà.
Estudià a la Universitat de Colúmbia Fou designat professor adjunt de la Universitat de Chicago 1923, i professor de biologia de la d’Harvard 1934 Des del 1946 també fou director del Museu d’Anatomia Comparada de Harvard Fou un dels principals investigadors i impulsors de la paleontologia de vertebrats del s XX, especialment de l’estudi dels tetràpodes paleozoics, els ancestres dels vertebrats, i l’origen dels mamífers, assentant les bases de l’anatomia comparada i embriologia aplicada a l’estudi dels vertebrats fòssils Romer fou fundador de la Societat de Paleontologia de…
Miquel de Renzi i de la Fuente
Geologia
Paleontologia
Literatura catalana
Geòleg, paleontòleg i poeta.
Catedràtic de la Universitat de València, ha fet contribucions al coneixement dels molluscs de l’eocè, estudis teòrics sobre morfologia a partir de l’anàlisi de les conquilles de foraminífers i, mitjançant tècniques matemàtiques i informàtiques, ha elaborat models de l’evolució d’organismes fòssils Com a poeta, és autor dels reculls Tres fan la centena 1978, Les sales d’espera 1981, Descripció d’un riu 1983, la plaquette Un projecte pictòric 1983, L’assalt al jardí 1986, El missatger i les ciutats 1990, La nuesa del basament Obra poètica 1971-1973 1999 i Flocs de temps 2001
,
ancilosaures
Paleontologia
Grup de dinosaures quadrúpedes cuirassats i de mida mitjana, entre 2 i 8 m de longitud, característic del Cretaci tot i que se n’han trobat restes del Juràssic.
Eren de cos curt, massís i recobert per espesses plaques dèrmiques que els servien de protecció contra els seus depredadors Algunes espècies presentaven apèndixs defensius, com poden ser espines dorsals gruixudes en algunes parts del dors i una massa que culminava a l’extrem de la cua i que utilitzaven com a element dissuasiu Les evidències de restes d’ancilosaures a la península Ibèrica són més aviat escasses A Mas Romeu Maestrat s’han trobat restes fòssils del gènere Polacanthus , del Cretaci inferior, i a Salas de los Infantes Burgos una espina dorsal atribuïda al gènere…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina