Resultats de la cerca

Fou el continuador dels antics laboratoris Editorial CinematográficaTrilla, que havia fundat Pere Trilla i Baliu Tingué una sucursal a Madrid, i l’estiu del 1945 el laboratori patí un incendi Amb l’objectiu d’ampliar els laboratoris barceloní, els propietaris llogaren un edifici a l’avinguda Diagonal i el seu laboratori es convertí en el de més capacitat productora de l’Estat Atenia amb la màxima rapidesa encàrrecs relacionats amb el revelatge de negatius, tiratge de còpies i retolació també disposava de sales de muntatge i de proves amb doble equipament sonor El 1960 la direcció fou assumida…

La seva presentació pública tingué lloc el juny del 1953 al Windsor Palace amb l’estrena d’ El lago de los cisnes 1953, Francesc Rovira i Beleta, curt realitzat en tres dimensions pel sistema Stereo Technique de Godfrey Jennison, patent que Talarewitz havia aconseguit el mateix any El 1955, juntament amb el seu soci i cunyat Marcelo Papo Aftalion convertiren la firma en societat anònima, la qual cosa facilità la incorporació d’Enrique Balcázar Sevilla i cinc dels seus fills El 1962, Manuel del Val Sáiz, fins aleshores gerent de la sucursal de Barcelona, substituí Tomàs Pérez i…

El 1516 inicià estudis d’humanitats a la Universitat de Magúncia, i el 1529 ja se’l troba establert com a editor a Estrasburg Dos anys més tard es traslladà a Frankfurt, i es convertí en el primer editor d’aquesta ciutat Entre el 1538 i el 1543 tingué una sucursal a Marburg, on era l’editor oficial de la universitat De la seva impremta sortiren més de 500 llibres, nombre molt elevat per a l’època Aquesta producció incloïa llibres de ciència, medicina i història, i també els clàssics grecs i llatins Pel que fa a l’àmbit musical, la seva importància rau en la publicació de colleccions de…

Vida Fill de Daniel Mangrané i Escardó, industrial de l’oli i accionista majoritari de la distribuïdora Saturnino Huguet-Selecciones Capitolio, estudià intendència mercantil a Barcelona 1933 i química a Berlín i s’especialitzà en la química dels olis, sobre la qual publicà diversos tractats El seu primer contacte amb el cinema fou com a guionista i compositor de Nuevos ideales 1936, Salvador de Alberich, film produït i supervisat pel seu pare Després de la guerra civil combinà les seves activitats empresarials en una fàbrica de productes químics amb la sotspresidència de Selecciones Capitolio…

Té l’origen en la fàbrica de fil per a cosir installada el 1843 a Sant Andreu de Palomar per Ferran Puig , capdavantera de la indústria de fil de cotó El 1860 formà companyia amb el seu gendre Camil Fabra i Fontanills La societat Camil Fabra i Companyia s’uní el 1884 amb Manuel Portabella i Companyia, i en sorgí Fabra i Portabella El 1903 esdevingué Fabra i Coats per l’entrada de la firma anglesa J and P Coats Ltd Tenia fàbriques a Sant Andreu, Borgonyà Osona, i magatzems a Sant Martí de Provençals, coneguts antigament com la fàbrica de La Xarxa La participació britànica en el…

La seva important firma comercial proveïa de blat Catalunya els anys estèrils i promovia un intens comerç de la pesca noruega i el conreu de la vinya i comerç de vins Fou membre de la Junta Superior de Govern del Principat 1811 i diputat a les corts de Cadis, com a suplent de Felip Aner d’Esteve, en morir aquest el 1812 però no arribà a ocupar la vacant El seu fill, Antoni Alexandre de Larrard i Juez-Sarmiento mort el 1887, heretà el palau del carrer Ample de Barcelona i fou propietari d’un gran predi a la muntanya Pelada de Gràcia, a la urbanització de la qual s’oposà tenaçment…

S’inicià a la ràdio local i ingressà 1962 a Radio Nacional de España RNE per concurs d’oposició El 1968 es traslladà a Barcelona, collaborà en diferents programes i el 1973 es responsabilitzà de Protagonistas , programa que encara dirigí i presentà fins el 2013 Afectat per la Llei d’Incompatibilitats, deixà RNE 1982 i emeté el programa des de Ràdio Miramar de Barcelona per a la Cadena COPE i després 1987 des de la seva pròpia emissora, Ràdio Popular de Barcelona Fou amenaçat repetidament per ETA i patí algun intent d’atemptat El 1991 firmà amb la Cadena Onda Cero i creà la seva pròpia cadena…

D’origen turc però amb passaport italià, visqué a París fins el 1930, que s’installà a Barcelona, on exercí d’inspector de vendes a la Metro-Goldwyn-Mayer Ibérica En esclatar la guerra civil marxà novament a París, però el 1939 retornà a Barcelona, on el 1952 creà la distribuidora Filmax , amb la collaboració del seu cunyat Marcelo Papo Aftalion El 1955 convertiren l’empresa en societat anònima, en la qual tingueren participació 50% Enrique Balcázar Sevilla i cinc dels seus fills El 1965 absorbí Bengala Films i el 1968 amplià el negoci amb l’adquisició de Concordia Films de Madrid Cap al 1970…

A partir del 1971 estudià art dramàtic a l’Institut del Teatre de Barcelona, a l’Escola de Teatre Nacional d’Estrasburg i a l’Institut del Teatre Lee Strasberg de Los Ángeles Debutà en la companyia Dagoll Dagom amb No hablaré en horas de clase i Antaviana , i en la del Teatre Lliure amb Els fills del sol i La vida es sueño i també ocasionalment dirigí alguna peça teatral Des del 1985 reorientà la seva carrera i es dedicà a la publicitat i els videoclips, si bé encara intervingué en Una ombra al jardí 1988, Antonio Chavarrías El 1990 fundà amb Joaquim Padró la productora publicitària Rodar y…

Fill d’un militar republicà afusellat el 1937, s’exilià a França amb la seva família el 1939 Estudià arquitectura 1951-63 a l’Escola Nacional Superior de Belles Arts de París Professionalment, però, a partir del 1955, es dedicà a la moda amb el disseny de bosses, sabates i vestits El 1962 començà a treballar per a firmes com Balenciaga o Dior El 1963 fou premiat a la Biennal de París per una escultura habitable exposada al Museu d’Art Modern L’any 1966 presentà la seva primera collecció, que introduïa materials insòlits en els vestits com ara el paper, el plàstic i metalls diversos, i neix la…