Resultats de la cerca

És la publicació periòdica musical més antiga de Catalunya de la qual es té notícia Fundada i dirigida per Eduard Domínguez de Gironella, tenia la redacció al carrer de Sant Pau, 84 Sortia amb periodicitat setmanal i constava de quatre pàgines amb un format de 32 cm per 21,5 cm Cada exemplar anava acompanyat d’una partitura El primer número aparegué el 5 de gener de 1845, i el darrer, el 2 de maig del mateix any Com a suplements publicà, en forma de fascicles, un mètode de flauta i el Tratado completo i razonado de armonia práctica , d’A Rejcha, traduït pel mateix Domínguez de Gironella

Segons Ovidi, pel fet d’haver ajudat Silè, Dionís li concedí la gràcia que li havia demanat que tot el que toqués restés transformat en or Quan el rei veié, però, que el menjar i la beguda també es convertien en metall, suplicà Dionís que li retirés aquest do perniciós i el déu hi accedí Plutarc registra aquest mite amb llegendes variants Mides forma part també del mite de Pan hom li atribueix l’invent de la flauta i apareix castigat per Apollo, que li féu créixer unes orelles monstruoses En heràldica, hom anomena cap de Mides la figura que representa un cap d’home amb orelles d’…

En principi cantant aficionat, el seu talent fou descobert ben aviat i el 1964 fou contractat per l’Òpera de Stuttgart Set anys després interpretà a Nuremberg el paper de Beckmesser Els mestres cantaires de Nuremberg , actuació que repetí més tard a Munic, Stuttgart i Düsseldorf i al Teatre dels Festivals de Bayreuth 1973 i 1974 El 1972 interpretà el paper d’Antonio de Les noces de Fígaro al Festival de Salzburg i el de Papageno de La flauta màgica al Festival de Ludwigsburg També estrenà òperes de compositors contemporanis, com El parc , de Hans Gefors Wiesbaden, 1992, o Don Quixot , de…

Estudià solfeig amb Josep Maria Ruera i flauta amb Salvador Gratacòs, i després ho feu amb Alain Marion a Niça, a més de complementar la seva formació cambrística a Suïssa amb György Sebök Del 1980 al 1982 prosseguí els seus estudis a París, en els quals obtingué màximes qualificacions Ha actuat com a solista amb orquestres i intèrprets de gran renom, en sales de concerts i festivals de Catalunya i de la resta de l’Estat espanyol, d’Europa Alemanya, Bèlgica, Anglaterra, Hongria, etc, d’Israel i dels Estats Units Ha realitzat nombrosos recitals i diversos enregistraments amb el flautista…

Vida Es formà al Conservatori de Música del Liceu, on estudià piano amb Pere Vallribera i posteriorment fou deixeble de Cristòfor Taltabull en les disciplines de composició i orquestració Membre fundador del Cercle Manuel de Falla , des de ben aviat s’inclinà cap a un llenguatge basat en un sistema modal Compositor molt productiu, les seves primeres obres, influïdes per Debussy i Falla, mostren una clara inclinació per la música de cambra o per a instruments solistes Alguns dels exemples més reeixits d’aquesta etapa són la Suite per a orquestra de corda 1950, dues sonates per a piano 1951,…

Per extensió, acuïtat mitjana d’una obra, d’un instrument, etc Atès que, molt sovint, les notes extremes de l' àmbit d’una melodia d’una part vocal o instrumental, d’un fragment, etc poden ser molt poc freqüents -excepcionals, fins i tot-, a l’hora de determinar la seva alçada o acuïtat mitjana és necessari desestimar fins a un cert punt la importància d’aquestes notes i fixar l’atenció en el conjunt de les emprades més sovint D’aquí que l’àmbit d’una melodia no sigui una informació suficient per a determinar-ne la tessitura Així, per exemple, la tessitura de la part de tenor d’una obra una…

Estudià a la seva ciutat natal amb Andrés Requena i Oguís Negrette Tocà la trompeta i la flauta en diverses bandes militars i, més endavant, fou director assistent de la banda militar de Santiago de los Caballeros, a la República Dominicana El 1923 ingressà a la Banda Municipal de Santo Domingo com a tubista i a partir del 1932 fou contrabaixista de l’orquestra de la Sociedad de conciertos de Santo Domingo, càrrec que ocupà fins el 1941 Músic inscrit en el nacionalisme, entre les seves composicions cal destacar obres per a orquestra, com ara la Sinfonía en do menor , la Suite folklórica o la…

Estudià al Conservatori de la seva ciutat natal i debutà el 1942 a l’Òpera Garnier com a Margaret Le Roy d’Ys Després d’interpretar altres títols del repertori francès i, ocasionalment, petits papers del mozartià, com la primera dama de La flauta màgica , s’especialitzà en R Wagner, de qui interpretà els papers de Kundry Parsifal , Brunilde La valquíria i Sigfried , Senta El vaixell fantasma i Isolda, amb els quals es presentà a Montecarlo i a l’Òpera de Berlín La seva veu de soprano dramàtica li permeté encarnar igualment personatges d’òpera verista italiana, i també el paper titular…

Rebé una completa formació musical i aprengué a tocar el clavicèmbal, l’orgue i la flauta Durant el seu regnat la música ocupà un lloc inusualment important en la cort S’hi incrementà molt el nombre de músics i s’incorporaren a la plantilla compositors de relleu com Robert Fayrfax També era usual que el rei interpretés música o cantés Així mateix, fou colleccionista d’instruments Es conserven també trenta-quatre de les seves composicions, entre vocals i instrumentals, la major part profanes excepte un motet a tres veus Moltes d’aquestes peces són simples arranjaments d’altres obres Gairebé…

Es formà a l’Escolania de Montserrat sota el magisteri de Narcís Casanoves Allí estudià fagot, orgue, flauta i violí En abandonar l’Escolania exercí com a organista a la parròquia de Sant Fèlix de Sabadell 1790-1803 Posteriorment, ordenat de prevere, fou mestre de capella de la collegiata del Sant Esperit de Terrassa, on destacà com a fagotista i per la seva bona veu de baix La formació que adquirí a Montserrat es reflectí en la millora ostensible del cant a la comunitat de Terrassa, sobretot en la interpretació del cant pla, en la qual la capella de música assolí molta fama durant els seus…