Resultats de la cerca
Es mostren 477 resultats
Leonard Hokanson
Música
Pianista nord-americà d’origen suec.
Fou deixeble de Hedwig Rosenthal 1947-48, Arthur Schnabel 1948-51, Karl Ulrich Schnabel 1951-53 i Claude Frank 1952-55 El seu debut a divuit anys amb l’Orquestra de Filadèlfia i el premi al Concurs Pianístic Internacional Ferruccio Busoni aconseguit l’any 1959 feien augurar una important trajectòria com a solista Hokanson confirmà aquestes expectatives amb les seves actuacions en festivals de ciutats com Aldeburgh, Berlín, Lucerna, Praga, Salzburg i Viena i les gires que realitzà pel continent americà, Europa, Rússia i el sud-est asiàtic Actuà amb formacions tan prestigioses com…
Aloys Kontarsky
Música
Pianista alemany.
Germà del també pianista Alfons Kontarsky fou, com ell, deixeble de piano d’Else Schmitz-Gohr i de música de cambra del violoncellista Maurits Frank En 1956-57, estudià també a Hamburg amb el pianista Eduard Erdmann per ampliar la seva formació Dugué a terme una important activitat concertística formant duo amb el seu germà Alfons, amb el qual treballà a Hamburg Les actuacions conjuntes dels germans Kontarsky no impediren a Aloys d’esdevenir també un cèlebre intèrpret en solitari del gran repertori romàntic L’any 1960 fou nomenat professor als Cursos de Darmstadt Estrenà…
Johannes Jacobus Neeskens
Futbol
Futbolista i entrenador.
Arribà al Futbol Club Barcelona l’any 1974 procedent de l’Ajax d’Amsterdam, tricampió d’Europa 1971, 1972, 1973 Migcampista, ben aviat es convertí en ídol de l’afició blaugrana pel seu coratge i entrega Amb el Barça jugà cinc temporades 1974-79 en un total de 219 partits, 140 de Lliga fou campió de la Copa del Rei 1978 i de la Recopa d’Europa 1979 Al final d’aquella temporada marxà a jugar al Cosmos de Nova York fins el 1984 Tornà a Holanda i jugà al FC Groningen, i després al Fort Lauderdale Sun USA i als clubs suïssos FC Baar i FC Zug Fou quaranta-nou vegades internacional amb Holanda, amb…
Anton Dermota
Música
Tenor austríac d’origen eslovè.
Estudià orgue i composició a Ljubljana, i posteriorment inicià els estudis de cant amb E Rado a Viena, on el 1936 debutà en un paper secundari a La flauta màgica El mateix any cantà a Salzburg sota la direcció d’A Toscanini i fins el 1959 es presentà al prestigiós festival de la ciutat austríaca encarnant els principals papers per a tenor de les òperes de Mozart, de qui es convertí en especialista El 1955 inaugurà la nova Òpera de Viena amb el Florestan de Fidelio , i de seguida fou convidat a diversos teatres internacionals, on interpretà un extens repertori que abraçà òperes dels segles…
Hermann Gustav Goetz
Música
Compositor alemany.
Després d’un procés d’aprenentatge autodidàctic de la música, a disset anys continuà els seus estudis de piano i harmonia amb L Köhler El 1858 entrà a la Universitat de Königsberg per estudiar matemàtiques i física, matèries que compaginà amb les activitats com a músic amateur Finalment, el 1860 ingressà al Conservatori Stern de Berlín, on estudià amb J Stern direcció, H von Bülow piano i contrapunt i H Ulrich composició A partir del 1862 començà la seva carrera com a músic professional, primer a Berlín i després a Winterthur i Zuric La seva fama com a compositor prové bàsicament de l’òpera…
Franciscus De Boer
Futbol
Futbolista.
Defensa central conegut com Frank de Boer , jugà a l’Ajax d’Amsterdam durant nou temporades 1988-98 i s’incorporà al FC Barcelona 1999-2003, juntament amb el seu germà bessó Ronald Fou campió de Lliga en la primera temporada Posteriorment jugà amb el Galatasaray 2003, el Glasgow Rangers 2004, l’Al-Rayyan 2004-05 i l’Al-Shamal 2005-06, on es retirà Internacional neerlandès en 112 ocasions, jugà dues Copes del Món 1994, 1998 i tres Eurocopes 1996, 2000, 2004 S’inicià com a entrenador essent assistent de Bert van Marwijk en la selecció dels Països Baixos en el Mundial del 2010 Fou…
Festival Strings Lucerne
Música
Conjunt de corda fundat el 1956.
El grup adquirí reputació internacional sota la direcció artística del seu cofundador i solista, el violinista i director d’orquestra suís Rudolf Baumgartner Amb una plantilla integrada per 13 instrumentistes de corda i un clavecinista, és una mena d’escola de formació de joves músics que treballen en el conjunt durant un període d’entre tres i deu anys, fins que s’incorporen en una gran orquestra simfònica Especialment coneguda per la seva dedicació a la música antiga i barroca i per la seva participació continuada al prestigiós Festival Internacional de Música de Lucerna, la formació suïssa…
Martin Landau
Cinematografia
Actor nord-americà.
Abans de dedicar-se a la interpretació, fou dibuixant i illustrador en diversos diaris novaiorquesos Debutà en el teatre el 1951, i el 1955 seguí els cursos de l’Actor’s Studio de Lee Strasberg Interpretà nombroses sèries televisives, entre les quals destaquen Outer Limits 1963 i, sobretot, Mission Impossible 1966-69, que el projectà com un dels actors més populars en aquest mitjà Fou també destacada la seva trajectòria a Broadway Middle of the Night , 1957 Debutà en el cinema el 1959 Pork Chop Hill , de Lewis Milestones i, tot i que protagonitzà pocs films, és un dels actors…
Teatre Líric - Sala Beethoven
Música
Sala de concerts creada pel banquer i mecenes Evarist Arnús l’any 1881 al passeig de Gràcia (cantonada Mallorca), damunt l’anterior Teatre dels Camps Elisis (1853), inicialment envoltat de jardins que foren lloc d’esbarjo dels barcelonins.
D’arquitectura refinada i senyorial i rica decoració, les estàtues de Beethoven i Mozart que ornamentaven el vestíbul mostraven la voluntat de fer conèixer la música clàssica simfònica al públic de Barcelona En el concert inaugural hi participaren Jules Massenet, Camille Saint-Saëns i Joan Gou la El mateix 1881 s’hi estrenà, en primera audició a la ciutat, Carmen , de G Bizet Fou escenari de molts dels concerts programats per Antoni Nicolau amb la seva Societat Catalana de Concerts des del 1892, en els quals s’interpretà, a més dels grans músics germànics especialment Beethoven i Wagner, l’…
clavecí
Música
Instrument cordòfon de la gran família de les cítares de post; és de teclat i cordes pinçades i pertany al mateix grup que l’espineta i el virginal.
Derivat del psalterium i del tympanum , la seva característica principal és que les cordes, normalment d’acer, tesades dins una caixa de forma semblant al piano de cua modern, són pinçades per un bec de cuir, emplaçat en el martinet, el qual és posat en moviment per la tecla En la seva forma definitiva posseeix dos teclats, nombrosos registres accionats amb les mans o mitjançant pedals amb la funció de combinar els diversos jocs de cordes 4, 8 i 16 peus i les sonoritats especials llaüt, per exemple, així com la d’acoblar tots dos teclats Del s XVI al XVIII fou l’instrument més important,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina