Resultats de la cerca
Es mostren 571 resultats
Santo Domingo de Guzmán
Ciutat
Capital de la República Dominicana i del districte nacional homònim.
Situada a la costa meridional de l’illa, prop de la desembocadura de l’Ozama, fou la primera ciutat fundada pels europeus 1496 al continent americà i fou també el punt de partida de la colonització castellana a les Antilles Tingué una gran prosperitat fins al final del s XVI, a partir del qual entrà en una llarga decadència, que durà fins a l’inici del règim del general Trujillo, període en què aconseguí un gran desenvolupament A més de les funcions polítiques i administratives, hi tenen importància les activitats comercials i portuàries Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior…
art mexicà
art mexicà Biblioteca Central de la ciutat universitària (1954), decorada amb mosaics de Juan O'Gorman
© Fototeca.cat
Art
Art desenvolupat a Mèxic.
En estil renaixement foren construïts els primers convents que, al segle XVI, fundaren els religiosos arribats per evangelitzar els indígenes els de Cholula i Tula, i també les catedrals de Puebla, Mérida i Guadalupe Dintre l’arquitectura civil es destaquen el palau del govern, a Tlaxcala, la façana de la residència governamental, a Mérida, i el palau de Cortés, a Cuernavaca L’escultura té un caràcter bàsicament ornamental En el camp de la pintura cal citar l’obra mural del convent de San Agustín d’Acolmán Al segle XVII el barroc de tradició hispànica s’uneix a l’exuberant gust…
Derbi
Motociclisme
Economia
Marca de motocicletes i ciclomotors, acrònim de Derivados de Bicicletas, fabricats per Nacional Motor de Martorelles.
Té l’origen en el taller de reparació de bicicletes propietat de Simeó Rabasa Singla , creat l’any 1922 El 1944 Simeó i el seu germà Josep fundaren la marca Bicicletes Rabasa i el 1949 es creà la marca Derbi i es fabricà el primer velomotor, la Derbi SRS L’any 1950 l’empresa es passà a denominar Nacional Motor Rabasa i presentà un model de motocicleta de 250 cc a la Fira de Mostres de Barcelona Especialitzada en la fabricació de ciclomotors, fins a ésser-ne el fabricant més important d’Espanya, les seves activitats comercials s’estengueren cap a la producció de vehicles més potents i a l’…
,
paül | paüla
Cristianisme
Membre de la Congregació de la Missió (CM), fundada a París el 1625 per Vincent de Paul i aprovada per Urbà VIII el 1633.
Té per finalitat d’evangelitzar els pobres, especialment pagesos, fundar i dirigir seminaris, associacions sacerdotals, missions estrangeres, exercicis espirituals i direcció de les filles de la caritat filla de la caritat Té actualment 19 províncies a Amèrica, 18 a Europa, 5 a Àsia, 4 a Àfrica i 1 a Oceania, amb un total de 4348 membres A part un intent, frustrat, d’introduir la congregació a Barcelona el 1664, encara en vida del fundador, aquesta no hi fou establerta fins el 1704, que l’ardiaca Francesc Senjust i Pagès cridà quatre paüls d’Itàlia i constituí la primera comunitat a casa seva…
Sant Miquel d’Espinzella (Viladrau)
Art romànic
Situació Alçat, secció transversal i secció longitudinal, a escala 1200, de l’església, on es pot veure clarament el recinte inferior que ocupa tota l’àrea de la capella M Anglada Aquesta capella forma part del conjunt d’edificis que constitueixen el casal d’Espinzella que acabem de descriure No n’indiquem, doncs, ni la situació ni l’itinerari Història Aquesta església es troba situada dins l’antic terme del castell de Taradell, al lloc d’Espinzella Fou sempre una capella vinculada als senyors de la domus d’Espinzella i depenent de la parròquia de Sant Martí de Viladrau El terme de Taradell…
el Bòsfor
El Bòsfor, estret on es comuniquen les aigües de la mar Negra amb les de la mar de Màrmara
© J.A. Afonso
Estret marí
Estret que comunica la mar Negra amb la mar de Màrmara, i separa la Turquia europea de la Turquia asiàtica.
Antiga vall fluvial envaïda per la mar al Quaternari superior, té uns 30 km de llargada, i l’amplada oscilla entre 300 i 3 000 m Un corrent d’aigües superficials i dolces les porta de la mar Negra cap a la mar de Màrmara a una velocitat de 8 km/h, mentre que un altre d’aigües profundes i salades —molt més lent— flueix en sentit contrari La importància geopolítica de l’estret és notable, car controla la sortida de la mar Negra cap a la Mediterrània Des del final del segle VIII aC els milesis i els megaris hi establiren colònies el 685 aC els megaris hi fundaren Calcedònia, i el 615 aC, Bizanci…
Aiòder

Municipi
Municipi de l’Alt Millars, a la zona de llengua castellana del País Valencià, situat als contraforts septentrionals de la serra d’Espadà.
És drenat per la rambla d’Aiòder , de règim intermitent, que recull les aigües procedents dels termes de Vilamalur, Fuentes i Torralba, les quals es troben sota mateix d’Aiòder, des d’on corren cap a tramuntana i aflueixen, per la dreta, al Millars, dins el terme d’Espadella El regadiu és escàs el secà, base de l’economia local, es dedica a garrofers, oliveres i vinya La terra de conreu és molt repartida i és explotada pels propietaris Les terres no conreades són cobertes de pinedes, la fusta de les quals és explotada, de brolla de romaní i d’argelaga unes 100 ha i, sobretot, de…
sueu | sueva
Història
Individu d’un grup de pobles germànics, enemics dels romans, que lluitaren també contra els pobles gàl·lics.
Juli Cèsar, que anà en ajuda d’aquests, els expulsà de la Gàllia, on sovint intentaren d’entrar pel nord Ocupaven terres més enllà de l’Elba, de la Bàltica a Bohèmia, i s’estengueren cap a Turíngia i Saxònia A causa de la pressió dels huns, travessaren el Rin i s’encaminaren vers l’Occident 406 Des de la Gàllia, perseguits per Constantí, sobirà usurpador de la Gran Bretanya, entraren a la península Ibèrica juntament amb els vàndals i els alans 409 En dirigir-se els vàndals cap a l’Àfrica, els sueus restaren a l’occident hispànic i fundaren un regne independent i federat de l’…
jardí botànic

Jardí botànic l''Hort del cura', a Elx, amb grans cactus en primer terme
© Fototeca.cat - J. Pérez
Botànica
Jardí destinat al conreu de plantes amb propòsits científics.
El primer jardí botànic dels Països Catalans sembla que fou establert per la Universitat de València el 1633, en temps de Melcior de Villena tanmateix aquest jardí desaparegué a la primeria del s XVIII i no fou substituït per l’actual fins el 1802 El 1723 Jaume Salvador i els seus fills fundaren a Sant Joan Despí Baix Llobregat el primer jardí botànic del Principat, que subsistí més d’un segle Fou l’únic dels Països Catalans fins el 1766, en què fou creat el de Perpinyà, l’organització del qual sembla que anà a càrrec d’Antoine Gouan El 1776, l’arquebisbe de València, Francisco Fabián y Fuero…
Ramon Martori i Bassets
Literatura catalana
Teatre
Cinematografia
Actor i escriptor.
Vida Després d’actuar en diversos grups teatrals d’afeccionats com al Centre Nacionalista Republicà, el 1921 debutà professionalment amb la companyia del Sindicat d’Autors Dramàtics Catalans Posteriorment es traslladà a Madrid i tingué èxit amb El pavo real , d’E Marquina S’uní al grup de Gregorio Martínez Sierra, i quan aquest fou nomenat cap de supervisió de films hispans de la Fox, el reclutà per a anar a Hollywood i actuar en les dobles versions en castellà que les productores dels EUA feien dels seus films Fou un dels primers actors que s’incorporà als estudis de Joinville, prop de París…
, ,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina