Sant Miquel d’Espinzella (Viladrau)

Situació

Alçat, secció transversal i secció longitudinal, a escala 1:200, de l’església, on es pot veure clarament el recinte inferior que ocupa tota l’àrea de la capella.

M. Anglada

Aquesta capella forma part del conjunt d’edificis que constitueixen el casal d’Espinzella que acabem de descriure. No n’indiquem, doncs, ni la situació ni l’itinerari.

Història

Aquesta església es troba situada dins l’antic terme del castell de Taradell, al lloc d’Espinzella. Fou sempre una capella vinculada als senyors de la domus d’Espinzella i depenent de la parròquia de Sant Martí de Viladrau.

El terme de Taradell es troba documentat a partir de l’any 893, quan Teudefred i la seva muller Borrella vengueren al bisbe Gotmar una peça deterra, situada al comtat d’Osona, al terme de Taradell, al lloc de Socarrats.

El lloc de vila Espinzella es documenta l’any 966, quan Faquiló vengué a Guifred la quarta part d’una peça de terra, situada al terme del castell de Taradell, als confins de la vila Espinzella (Spinosella), prop del riu Mules i del riu Osor.

L’església apareix en la documentació a partir del 1181. Aquesta capella estigué estretament vinculada a la domus o sala d’Espinzella, que en els primers moments fou casal de residència dels senyors del castell de Taradell, més tard dels seus castlans, els Santa Eugènia, per recuperar-lo novament els senyors de Taradell. Quant aquests el deixaren definitivament, foren els pagesos anomenats Espinzella els que habitaven el casal convertit en mas, i tingueren cura del culte del temple. La capella de Sant Miquel fou afavorida pels parroquians de Sant Martí de Viladrau i de Sant Genís de Taradell, que li feren molts llegats testamentaris.

El segle XIV els senyors de Taradell, els Vilademany, hi fundaren un benefici presbiteral amb una abundant dotació. El segle XVI, quan ja en tenien cura els hereus del mas Espinzella, aquests, el 1593, hi fundaren un segon benefici amb obligació de celebrar-hi algunes misses.

L’edifici antic no ha sofert grans mutilacions o afegits, si exceptuem el portal adovellat i el campaneret d’espadanya, i una porta lateral que s’obrí a la part baixa, a fi de poder accedir fàcilment al pis inferior o cripta de la capella. El temple, des del 1936, no té culte i el seu edifici es troba amb uns indicis de degradació amb clivelles que posen en perill tota la construcció. (APF-ABC)

La capella de Sant Miquel és d’una nau coberta amb volta de canó seguit de mig punt que arrenca amb un àbac seguit per tot el perímetre interior de la capella. L’absis, precedit per un arc en degradació, és cobert amb volta semisfèrica, i al seu centre hi ha una finestra de doble esqueixada que queda oculta des de l’exterior per l’heura i que es troba situada sota l’àbac. Per contra, una altra finestra, també de doble esqueixada, oberta a la façana de ponent, queda sobre la línia de l’àbac.

A la planta inferior d’aquesta nau i mig soterrada hi ha una notable nau també coberta amb volta de canó de mig punt amb un absis de volta semisfèrica amb parets molt gruixudes (1,20 m) amb una única entrada pel sostre de la volta de 50 per 50 cm. Aquesta segona nau podria haver estat un magatzem, una cripta o una presó, o, tal vegada les tres coses, segons l’època.

La cara exterior de l’absis és parcialment tapada per l’heura que tapa també dues gàrgoles. Com ja hem apuntat, aquest mur devia estar cobert amb terrat, utilitzat per a la defensa de les muralles.

Actualment s’accedeix a la cripta a través d’un esvoranc practicat a la paret de migdia; aquest recinte ha estat utilitzat com a cort per al bestiar.

És remarcable l’aparell en què està construïda aquesta cripta, a base de carreus molt ben tallats, ajustats i ordenats formant filades horitzontals a trencajunt, amb un gruix considerable. La resta també és ben construïda, amb carreus ben col·locats i ajustats de pedra arenisca, d’un característic color vermell fort, procedent dels cingles del collet del Timonar prop d’on s’ubiquen les anomenades cuines d’En Rocaguinarda, i que són unes grans balmes naturals degudes a la facilitat d’ésser erosionades per l’aigua.

Sembla talment com si la porta de la capella hagués estat arrencada, puix que ha estat allisada amb pasta de ciment. A la façana hi ha un campanar d’espadanya; aquesta façana té una textura molt homogènia, amb carreus de mida mitjana, que palesen una construcció del segle XII, datació que també podem estendre a les parts més antigues del conjunt. (MAB)

Bibliografia

  • Antoni Pladevall: La parroquia de San Martín de Viladrau, “Ausa”, vol. II (1955-57), pàg. 14.
  • Antoni Pladevall: Sant Miquel d’Espinzella, Col·l. Santa Eulàlia, núm. 53, Barcelona 1969.
  • Antoni Pladevall: Sant Miquel d’Espinzella, “Full Diocesà”, Vic 2 de març de 1976. (DAG)