Resultats de la cerca
Es mostren 1899 resultats
August Heinrich Grisebach
Botànica
Botànic alemany.
Ha estat una de les màximes figures de la geografia botànica Bon coneixedor de les flores europea i americana, ja que recorregué pràcticament la totalitat d’ambdós continents, tractà d’establir una classificació de la vegetació segons una base climàtica en l’obra Die Vegetation der Erde ~1872
Halford John Mackinder
Geografia
Geògraf britànic.
Professor a les universitats d’Oxford i Reading, es dedicà particularment a la geografia política donà molta importància a l’"espai russoasiàtic” De la seva obra escrita cal esmentar Britain and the British Sears 1902, The Pivot of History 1904 i The Rhine, its Valley and History 1908
Johannes Werner
Astronomia
Matemàtiques
Matemàtic i astrònom alemany, conegut també amb la forma llatinitzada de Vernerus.
Capellà a l’església de Sankt Johannes de Nuremberg, estudià la geometria, la geografia, l’astronomia, etc És un dels creadors de la trigonometria moderna Ideà un tipus de transformació algèbrica que anomenà prostafèresi , que fou usada fins la introducció dels logaritmes Féu nombroses observacions meteorològiques i astronòmiques
Henri-Marcel Gaussen
Botànica
Botànic provençal.
Professor de la facultat de ciències de Tolosa Llenguadoc i director del servei del mapa de vegetació de França És autor de Géographie des plantes 1931, Géographie botanique et agricole des Pyrénées orientales 1934, Les fôrets des Pyrénées 1930-42 i uns 450 treballs més sobre botànica, geografia, boscs, climatologia i cartografia
Jacques Cambessedes
Botànica
Agronomia
Botànic i agrònom occità.
Aconsellat per Jacques Gay i Alexander von Humboldt explorà les Balears 1825 i publicà, com a fruit d’aquest viatge, Enumeratio Plantarum quas in insulis Balearibus que pot ésser considerat el primer assaig de flora de les Illes ensems que una aportació, notable per a l’època 1827, a la geografia botànica mediterrània
Vicent Nadal i Sanxo
Cristianisme
Eclesiàstic.
Sacerdot i catedràtic de matemàtiques a la Universitat de València, entrà en l’orde dominicà 1604 Escriví diversos treballs sobre la història de l’orde i de l’Església se'n conserva només un Tratado de geografía i dues Praedicatorii ordinis chronologia , una de les quals 1619 comprèn del 1170 al 1220
Eduard Reyes i Pròsper
Botànica
Botànic.
Estudià ciències i belles arts a València Doctorat en ciències naturals i exactes, fou a Madrid catedràtic de fitografia i geografia botànica i director del Jardí Botànic Publicà nombroses obres, entre les quals cal destacar Las carófitas en España 1901 i un estudi sobre Las estepas de España y su vegetación 1915
Coŀlecció Popular Barcino
Portada d’un llibre de la Coŀlecció Popular Barcino
© Fototeca.cat
Sèrie de llibres iniciada per Editorial Barcino (1925), amb uns dos-cents cinquanta títols publicats.
Comprèn un gran camp de matèries llengua, literatura, història, ciència, geografia, dret, etc Són llibres breus, en forma de resum o d’introducció, dirigits a un públic molt ampli Impulsada per Pompeu Fabra, que hi publicà diversos llibres, la coŀlecció s’ha dedicat especialment a promoure l’estudi de la llengua catalana
Sebastian Münster
Cosmògraf alemany.
Estudià matemàtiques i teologia a Basilea Frare franciscà, més tard es passà a la Reforma Publicà una Bíblia en hebreu i una nova edició llatina de la Geografia de Ptolemeu, així com nombrosos mapes És autor també de la Cosmographia Universalis , publicada el 1544 a Basilea, que comprèn nombrosos gravats en fusta i 26 mapes
Jakob Jud
Lingüística i sociolingüística
Romanista suís.
Collaborà amb Karl Jaberg en el Sprach- und Sachatlas Italiens und der Südschweiz S'interessà per les relacions entre llengua i cultura, entre els mots i les coses Publicà Romanische Sprachgeschichte und Sprachgeographie ‘Història de les llengües romàniques i geografia lingüística’, 1973 Des del 1921 fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina