Resultats de la cerca
Es mostren 663 resultats
bisbe
Alimentació
Botifarra, curta i gruixuda, elaborada amb budell culà farcit de carn, teixits cartilaginosos (orelles, morro, etc), sang i greix, i després cuita.
tamboret
Transports
Peça de planxa gruixuda de ferro que en els pals metàl·lics fa la mateixa funció que el tamboret en els de fusta.
colzera
Braçal fet de pell molt gruixuda o cuir que els boscaters es posen al braç esquerre quan tallen brossa o llenya espinosa.
cotí
Indústria tèxtil
Tela gruixuda i resistent que en el seu origen hom fabricava amb fils de lli o de cànem i després amb cotó.
El típic cotí és ratllat a dos colors i utilitzat per a la confecció de matalassos i traspontins El lligament és sarja o derivats, i algun cop hom hi combina el setí de cinc En variants diverses serveix també en la confecció de pantalons, cotilles i folres de cortinatges
tonòmetre
Medicina
Aparell consistent en una sonda nasogàstrica gruixuda amb doble llum que permet mesurar la pressió de diòxid de carboni de la mucosa gàstrica.
post
Peça plana, ampla i poc gruixuda, de qualsevol matèria sòlida rígida, bé que en aquest cas és anomenada preferentment placa, planxa o xapa
.
espelma
Espelma
© C.I.C. Moià
Candela d’esperma de balena, de cera o d’estearina, més aviat curta i gruixuda, que hom empra generalment per a ús domèstic.
Les ganodermatàcies: pipes i afins
La cutícula gruixuda, lluent o amb aspecte de vernís és un dels caràcters més visibles de les ganodermatàcies, lignícoles i amb porus Són especialment populars les pipes 1 Ganoderma lucidum , amb peu més o menys llarg, que sovint apareixen a terra però també n’és una espècie germana, G applanatum 2 , que pot formar abundants carpòfors sense peu, grossos, damunt caducifolis morts o debilitats Josep Ribot Presenten un cos fructífer que pot viure uns quants anys, amb barret, sèssil o amb peu Llur nom prové del fet que la cutícula del barret és en general lluent, com vernissada, de…
Les ramariàcies: peus de rata
Els peus de rata Ramaria són carnosos i molt ramificats La majoria són comestibles, com ara el peu de rata daurat Ramaria aurea , a l’esquerra, dels boscos de caducifolis En canvi, el peu de rata bord Ramaria formosa , a la dreta, ben diferent per la coloració rosa salmó, amb les puntes de color llimona, no és recomanable, per la seva acció purgant, si bé no és perillós August Rocabruna / SCM i Manuel Tabarés / SCM Aquesta família comprèn un sol gènere, Ramaria , els peus de rata o manetes, que formen cossos fructífers carnosos, erectes, ramificats, d’estructura monomítica, a vegades…
Sant Iscle i Santa Victòria de Béixec (Montellà i Martinet)
Art romànic
Situació Llenç del mur nord, únic element que resta dret d’aquest antic edifici ECSA A Roura Les ruïnes d’aquesta església són a la part alta del poble de Béixec, sobre una petita prominència amb un fort pendent a la part de llevant Béixec és situat al sud-oest de Martinet, damunt de l’engorjat del Segre, als contraforts septentrionals de la serra del Cadí Mapa 35-10 216 Situació 31TCG899894 Des de Martinet, cal prendre la carretera de Montellà i tot seguit la pista que porta a Víllec, Estana i Bastanist En arribar en una bifurcació cal prendre el camí de la dreta, que mena a Béixec MD-RMAE…