Resultats de la cerca
Es mostren 1128 resultats
ciclamat
Farmàcia
Química
Cadascuna de les sals de l’àcid ciclàmic, especialment la sal sòdica o càlcica, les quals són emprades com a edulcorants artificials.
Substància cristallina incolora, molt soluble en aigua, trenta vegades més dolça que la sacarosa, fou descoberta casualment per Michael Sveda el 1937 a la Universitat d’Illinois El seu ús s’expandí considerablement en les indústries alimentàries i especialitats farmacèutiques Tanmateix, investigadors nord-americans demostraren que, en animals i a dosis molt fortes i administrades durant molt mesos, produïen tumors de bufeta imputables a la ciclohexilamina produïda pel metabolisme del ciclamat en l’organisme animal Hom en prohibí l’ús 1969, però, no havent-se pogut demostrar la seva acció…
Miquel Ramon i Tord
Història
Militar
Militar.
Fill de Miquel de Ramon i de Milsocors, baró de Vallespinosa, i d’Agnès de Tord i Despalau Lluità a favor del rei arxiduc Carles III a Lleida, a la Cerdanya i al setge de Girona 1711 en caure aquesta passà a Barcelona Succeí Rafael Nebot com a cap suprem de la cavalleria Defensà Barcelona durant el setge de 1713-14 i fou ferit dos cops Empresonat, fou dut amb Villarroel i altres militars a San Antonio la Corunya, on secundà l’intent de fuga de Villarroel 1717, que suposà un terrible enduriment de la captivitat Havent passat a Segòvia 1719, fou alliberat el 1725 arran de la pau de…
Ismael Comas Solanot
Futbol
Porter de futbol.
Format al planter del Futbol Club Barcelona, començà a destacar en l’equip d’aficionats abans de passar al Club Deportivo Condal Jugà al filial barcelonista dues temporades a segona divisió 1965-67 i feu alguna aparició esporàdica en partits amistosos del primer equip Fou traspassat al CE Sabadell, però la competència amb Josep Martínez no li permeté debutar a primera fins al setembre del 1969 Després de quatre temporades 1967-71, deixà l’equip havent jugat tan sols 17 partits oficials Fitxà per la Unió Esportiva Sant Andreu i en aquesta etapa de sis temporades actuà 109 partits…
Kārlis Skalbe
Literatura
Escriptor letó.
Havent participat en l’intent revolucionari del 1905, hagué d’exiliar-se a Suïssa i a Escandinàvia De retorn al seu país, fou empresonat 1911-13 Prengué part activa en el moviment nacional letó Residí a Riga, on es dedicà al periodisme i a la literatura, fins que hagué d’emigrar el 1944 De la seva obra, cal esmentar el recull poètic Cietumnieka sapni ‘El somni d’un presoner’, 1903, les proses satíriques recollides a Kā es braucu Ziemelmeitas lūkoties ‘Com vaig escollir la dama del Nord’, 1904, contes basats en el folklore letó Ziemas pasakas ‘Contes d’hivern’, 1913 i el volum…
Jeroni I de Westfàlia
Història
Rei de Westfàlia (1807-14).
Germà petit de Napoleó, aquest feu que es divorciés d’Elisabeth Patterson i es casés amb la princesa Caterina, filla del rei de Württemberg 1807, i el nomenà rei de Westfàlia Perdut el tron, rebé el títol de príncep de Montfort Havent tornat a França el 1848, treballà a favor del seu nebot, el futur Napoleó III Tingué dos fills Matilde i Josep Carles Pau Bonaparte, conegut també com a Jeroni o Príncep Napoleó i dit Plon-Plon Trieste 1822 — Roma 1891, que collaborà amb Napoleó III, el qual influí perquè fes costat a la política d’unificació italiana El 1876 dirigí el partit…
Antoni Soldevilla Castellsegué
Futbol
Futbolista.
Ingressà a les categories inferiors del Reial Club Deportiu Espanyol procedent del Centre d’Esports l’Hospitalet El 1997 debutà a la primera divisió Arribà a ser capità de l’equip, però una malaltia el mantingué temporalment apartat dels terrenys de joc Fou campió de la Copa del Rei 2000 L’any 2005 deixà el club havent jugat 116 partits Posteriorment jugà en diversos equips Polideportivo Ejido, Apollon de Xipre, Amkar Perm de Rússia, Unión Deportiva Marbella, Caravaca, Ontinyent, Batavia Persitara d’Indonèsia i Alcoià, on començà la temporada 2012-13 Formà part de la selecció…
Conrad Portas Burcet
Futbol
Futbolista.
Ingressà al Reial Club Deportiu Espanyol al juliol del 1925 procedent de l’Ateneu Esportiu Sant Feliu de Guíxols, i havent jugat també al Melilla 1923-24, on feia el servei militar Defensa, amb l’Espanyol jugà cinc temporades, encara que només participà en 4 partits Es proclamà campió de Catalunya i d’Espanya 1929 Passà de forma efímera pel Futbol Club Barcelona la temporada 1930-31, on actuà tan sols en una ocasió, i acabà la campanya següent al Girona Durant la Guerra Civil Espanyola tornà a l’Espanyol, on jugà algun partit Fou internacional per Espanya en dues ocasions i formà…
Torre de Muntdessó o de Raviangre (Guimerà)
Art romànic
Situació Base d’aquesta torre circular que s’aixecava sobre un esperó rocós de la vall del Ravinagre ECSA-JI Rodríguez Les restes de la torre són a mig vessant E de la petita vall del Ravinagre, sobre un esperó rocós Era a la partida de Muntdessó, damunt de l’antic camí que comunicava Guimerà amb la Pobla de Ferran Mapa 34-15 390 Situació 31TCG492014 Si venim de la carretera de Tàrrega, un cop a Guimerà, havent passat el pont del Riu Corb, hem d’agafar una pista de terra que s’enfila cap a la serra direcció SE Havent fet 1, 5 km, arribarem a un encreuament, on hem de girar cap a…
port del Fangar

Gent collint petxines al port del Fangar
© Fototeca.cat
Entrant de la mar al nord del delta de l’Ebre, davant la badia de l’Ampolla, d’uns 6 km de llargada (a partir del riu Fondo) per 3 d’amplada màxima, fins a la base de l’anomenada punta Vella
, prop de mig quilòmetre a llevant de l’actual punta del Fangar
.
Correspon al litoral de l’illa de la Mar Abans de formar-se la península sorrenca del nord de l’illa, anomenada el Canalot , havia acollit potser un cert tràfic mariner a partir de la darreria del s XIII el port Fangós era conegut com un dels bons ports catalans però a la segona meitat del s XIX, havent adquirit ja la forma actual, el Fangar justificava el seu nom pel litoral fangós i, a més, pels baixos fons la isòbata de -5 m servia de límit exterior del port, del qual ha desaparegut la navegació Un banc de sorra va en camí de convertir-ne el terç sud-est en estany
Janis Rainis
Literatura
Pseudònim de Janis Pliekšans, poeta letó.
Redactor en cap del diari Dienas Lapa ‘El quotidià’, òrgan del moviment Jaunā strava ‘El nou corrent’, al qual donà una direcció obertament marxista Arrestat pels russos 1897, traduí a la presó obres de Goethe, Puškin, Schiller, Lessing, Shakespeare, etc , i compongué el seu primer llibre de poemes Tālās nuoskanas zilā vakarā ‘Ressons llunyans del vespre blau’, 1903 Participà activament en la revolució del 1905, que li valgué l’exili a Suïssa, on escriví nombroses obres Havent tornat a Letònia, es dedicà a la vida política Poeta d’arrel lírica i popular, s’inspirà en les idees…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina