Resultats de la cerca
Es mostren 626 resultats
gencianàcies
Botànica
Família de contortes constituïda per herbes de fulles oposades i enteres, de flors gamopètales i actinoformes i de fruits en càpsula septicida.
Gencianàcies més destacades Blackstoniata perfoliata centaura groga Centaurium sp centauri , centaura Centaurium minus pericó vermell , herba de Santa Margarida Gentaina sp genciana , gençana Gentiana lutea genciana groga Gentianella ciliata gencianeta de tardor Menyanthes trifiliata trèvol d'aigua , meniant
campanulàcies

Flors de campaneta xinesa (Platycodon grandiflorus)
© Laura Martínez Ajona
Botànica
Família de sinandres constituïda per unes 1.200 espècies de plantes generalment herbàcies o sufruticoses, rarament alguna de llenyosa, herbes, mates i arbusts.
Són pròpies de les regions temperades de l’hemisferi nord, especialment d’Europa i d’Àfrica del nord, amb alguns representants a l’hemisferi sud Presenten fulles alternes, mancades d’estípules Les flors són generalment hermafrodites, actinomorfes o zigomorfes, pentàmeres, de vegades gairebé dialipètales tenen les anteres dels estams inicialment connivents o soldades, i l’ovari ínfer format per dos o cinc carpels el fruit és generalment una càpsula, rarament una baia Moltes tenen interès ornamental
aixadell
Agronomia
Aixada petita de fulla estreta, usada per a arrencar herbes entre els blats, treballar els solcs plantats d’hortalisses, en jardineria, etc.
Les geraniàcies
Geraniàcies 1 Erodium malacoides a aspecte general, en el qual es poden apreciar les umbelles de flors i de fruits x0,5 b detall d’una flor seccionada, que mostra cinc estams fèrtils i cinc estaminodis rudimentaris x 4 c fruit, ja fragmentat en els cinc mericarpis de què consta x 1 d mericarpi, de llarga aresta recargolada i cobert de pèls curts i rígids, dirigits cap amunt x 4 2 Fulla d’Erodium cicutarium, pinnada x 0,5 3 Geranium rotundifolium a aspecte general d’aquest teròfit de fulles orbiculars i blanes i de floretes rosades x 0,5 b fruit en el moment de llançar bruscament algunes de…
filag
Botànica
Gènere d’herbes anuals tomentoses, de la família de les compostes, amb fulles alternes enteres i amb capítols petits reunits en glomèruls terminals.
paroníquia
Botànica
Gènere d’herbes, de la família de les cariofil·làcies, generalment prostrades, amb glomèruls de flors coberts de bràctees d’un color blanc argentí.
Es fan en terres mediterrànies
fiteuma
Botànica
Gènere d’herbes perennes, de la família de les campanulàcies (Phyteuma sp), de fulles alternes, flors en espigues terminals i fruits en càpsula.
rinoceront

Rinoceront blanc
© Xevi Varela
Mastologia
Nom donat a diversos mamífers perissodàctils de la família dels rinoceròtids que pertanyen als gèneres Rhinoceros, Didermoceros, Diceros i Ceratotherium.
Són animals de grans dimensions, cos pesant i massís, amb la pell molt gruixuda i generalment nua o gairebé, i amb una o dues banyes permanents situades a la regió nasal, l’una darrere l’altra, l’anterior més desenvolupada que la posterior, i a vegades una tercera unida a la segona, ulls petits en posició lateral, orelles petites al capdamunt del cap, cua molt petita, cap curt o mitjà segons les espècies, amb el morro aplanat i amb un perfil que descriu una corba descendent des de la regió cranial fins a la facial de nivell més baix, i amb les potes curtes, molt robustes i acabades en tres…
camell

Camells
© Fototeca.cat - Corel
Mastologia
Gènere de mamífers de l’ordre dels artiodàctils, de la família dels camèlids, de dimensions grans, de cos robust, amb un o dos geps dorsals, de potes llargues i primes i de coll molt allargat, fort i flexible.
Els camells tenen un pelatge abundant, amb pèls fins i llargs, les orelles petites, els ulls grossos i sortints i el llavi superior partit en dues meitats, que poden moure's independentment els narius, en forma de fesa, poden tancar-se completament Els geps són masses adiposes que canvien de volum molt fàcilment són reserves de greix que els camells acumulen quan tenen aliment abundant, i que consumeixen en períodes de dejuni o de treball excessiu A la juntura de les potes anteriors del tronc, als colzes i als genolls tenen unes callositats que els serveixen per a estintolar-se quan s’ajeuen…
Torre d’Amargós (Sant Esteve de la Sarga)
Art romànic
Situació Únic fragment visible d’aquesta torre, que emergeix entre cases i corts, la qual va donar el nom a l’actual poblet abandonat ECSA - J Bolòs Actualment, només és visible un fragment de mur d’una torre situada al cim d’un petit turó, entre les cases i les corts abandonades del poblet de la Torre d’Amargós Devia construir-se com a enllaç entre els diversos castells d’aquest sector meridional del Pallars i també, possiblement, d’acord amb un senyor i un lloc de poblament Mapa 32-12289 Situació 31TCG138637 Cal agafar la pista que des de Guàrdia de Tremp es dirigeix vers Alsamora però hem…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina