Resultats de la cerca
Es mostren 626 resultats
naturisme
Medicina
Doctrina mèdica que propugna com a elements terapèutics les forces, els processos i els productes naturals (aigua, sol, aire, herbes, aliments).
El tractament per mitjà de la cirurgia i els fàrmacs és exclòs d’aquest sistema mèdic Cal cercar l’origen del naturisme en les tècniques dels antics herbolaris i en les pràctiques de la medicina popular Actualment s’han revitalitzat en nombrosos indrets d’Europa els principis que informen el naturisme així, hom pot constatar el desenvolupament de tècniques terapèutiques directament vinculades als elements naturals, com la talassoteràpia, la hidroteràpia i la fitoteràpia, i a determinats models de comportament vital, com el vegetarianisme i el nudisme Als Països Catalans hi hagué des dels…
Les apiàcies o umbel·líferes
Apiàcies o umbellíferes, II 1 Sanicula europaea a aspecte general, en el qual s’aprecien les fulles palmatisectes i les petites umbèllules x 0,5 b fruit, de superfície coberta d’espinetes ganxudes x 3 2 Pastanaga borda Daucus carota a aspecte general, que mostra la rel un xic engruixida, les fulles i les bràctees molt dividides i les umbelles grosses i planes x 0,5 b flor, típicament actinomorfa i d’ovari ínfer x 4 3 Chaerophyllum aureum, una de les cominasses a branca florida i fruitada x 0,5 b umbèllula x 2 4 Bupleurum baldense a aspecte general d’aquesta petita planta anual x 0,5 b…
camell

Camells
© Fototeca.cat - Corel
Mastologia
Gènere de mamífers de l’ordre dels artiodàctils, de la família dels camèlids, de dimensions grans, de cos robust, amb un o dos geps dorsals, de potes llargues i primes i de coll molt allargat, fort i flexible.
Els camells tenen un pelatge abundant, amb pèls fins i llargs, les orelles petites, els ulls grossos i sortints i el llavi superior partit en dues meitats, que poden moure's independentment els narius, en forma de fesa, poden tancar-se completament Els geps són masses adiposes que canvien de volum molt fàcilment són reserves de greix que els camells acumulen quan tenen aliment abundant, i que consumeixen en períodes de dejuni o de treball excessiu A la juntura de les potes anteriors del tronc, als colzes i als genolls tenen unes callositats que els serveixen per a estintolar-se quan s’ajeuen…
Verdum
El verdum Carduelis chloris és un ocelló de bec robust que arriba a atènyer quasi 15 cm, tot ell de color verdós, amb unes taques d’un groc lluminós a les ales L’exemplar de la fotografia, obtinguda a Llucmajor Mallorca, mostra clarament aquest caràcter Yves Hennechart Fringíllid present tot l’any arreu dels Països Catalans Cap al final d’octubre ens arriben migradors extrapirinencs, més nombrosos com més fred faci als seus llocs d’origen Malgrat aquesta immigració, el nombre de verdums a casa nostra no augmenta d’una forma gaire ostensible, i és, com la resta de l’any, una espècie corrent…
Les hidrocaritàcies
Constitueixen una altra família de plantes aquàtiques, emparentada amb la precedent, que comprèn uns 15 gèneres amb un centenar llarg d’espècies Són principalment herbes que es fan a les aigües dolces d’arreu del món, encara que la majoria són tropicals i n’hi ha algunes de marines Arrelen als llims del fons mitjançant uns rizomes reptants, a partir dels quals es desenvolupen les fulles, que mostren una gran diversitat de formes segons les espècies des de submergides fins a flotants, i fins i tot, emergents, amb pecíol o sense Les flors unisexuals, disposades principalment en…
Les cuscutàcies
Cuscutàcies 1 i convolvulàcies 2-6 1 Cuscuta epithymum a aspecte de la planta parasitant Thymus vulgaris x 0,5 b detall d’una flor pentàmera x 3 2 Campaneta de mar Calystegia soldanella aspecte de la planta x 0,5 3 Corretjola gran Calystegia sepium detall d’una fulla i una flor x 0,5 4 Herba campanera Convolvulus althaeoides aspecte de la planta, amb les tiges volubles i el dimorfisme foliar x 0,5 5 Convolvulus lineatus fragment d’una branca de fulles linears i flors solitàries sobre peduncles curts x 0,5 6 Corretjola Convolvulusarvensis aspecte general de la planta, enfilant-se per…
Torre d’Amargós (Sant Esteve de la Sarga)
Art romànic
Situació Únic fragment visible d’aquesta torre, que emergeix entre cases i corts, la qual va donar el nom a l’actual poblet abandonat ECSA - J Bolòs Actualment, només és visible un fragment de mur d’una torre situada al cim d’un petit turó, entre les cases i les corts abandonades del poblet de la Torre d’Amargós Devia construir-se com a enllaç entre els diversos castells d’aquest sector meridional del Pallars i també, possiblement, d’acord amb un senyor i un lloc de poblament Mapa 32-12289 Situació 31TCG138637 Cal agafar la pista que des de Guàrdia de Tremp es dirigeix vers Alsamora però hem…
rinoceront

Rinoceront blanc
© Xevi Varela
Mastologia
Nom donat a diversos mamífers perissodàctils de la família dels rinoceròtids que pertanyen als gèneres Rhinoceros, Didermoceros, Diceros i Ceratotherium.
Són animals de grans dimensions, cos pesant i massís, amb la pell molt gruixuda i generalment nua o gairebé, i amb una o dues banyes permanents situades a la regió nasal, l’una darrere l’altra, l’anterior més desenvolupada que la posterior, i a vegades una tercera unida a la segona, ulls petits en posició lateral, orelles petites al capdamunt del cap, cua molt petita, cap curt o mitjà segons les espècies, amb el morro aplanat i amb un perfil que descriu una corba descendent des de la regió cranial fins a la facial de nivell més baix, i amb les potes curtes, molt robustes i acabades en tres…
gencianàcies
Botànica
Família de contortes constituïda per herbes de fulles oposades i enteres, de flors gamopètales i actinoformes i de fruits en càpsula septicida.
Gencianàcies més destacades Blackstoniata perfoliata centaura groga Centaurium sp centauri , centaura Centaurium minus pericó vermell , herba de Santa Margarida Gentaina sp genciana , gençana Gentiana lutea genciana groga Gentianella ciliata gencianeta de tardor Menyanthes trifiliata trèvol d'aigua , meniant
aixadell
Agronomia
Aixada petita de fulla estreta, usada per a arrencar herbes entre els blats, treballar els solcs plantats d’hortalisses, en jardineria, etc.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina