Resultats de la cerca
Es mostren 1095 resultats
Benet Malvehí i Piqué
Mestre veler.
De jove entrà, a Barcelona, a la fàbrica de sedes de Joan Escoder com a dibuixant Establert pel seu compte, teixí amb seda el retrat d’Isabel II 1862 La seva manufactura assolí prestigi singular en domassos i velluts llavorats, alguns —amb disseny exprés— per a les sales de corporacions de la ciutat Presidí el Collegi de l’Art Major de la Seda des del 1887 fins a la seva mort
Francesca Madriguera i Rodon
Música
Pianista i compositora.
Germana del compositor Enric Madriguera Estudià amb E Granados i amb F Marshall Feu el primer concert als cinc anys La seva presentació d’obres pròpies el 1911 al Palau de la Música Catalana tingué molt èxit Debutà el 1913 al Royal Albert Hall de Londres, amb un concert dedicat a la cantant Maria Barrientos Un any més tard, tocà amb l’Orfeó Català a París i a Londres Marxà als EUA, on residí una temporada 1915-19, allà hi feu alguns concerts i també a diversos països llatinoamericans De la seva obra d’aquesta etapa, cal esmentar les composicions L’aplec de l’ermita , Capvespre d’estiu i…
,
Jordi Savall i Bernadet

Jordi Savall i Bernadet
© F. Siteman/Boston Early Music Festival
Música
Gambista i musicòleg.
Estudià al Conservatori Superior de Música de Barcelona, on fou deixeble de Josep Trotta A partir del 1968 completà la formació a la Schola Cantorum Basiliensis com a deixeble de Wieland Kuijken i d’August Wenzinger, el qual succeí 1973 en la direcció de l’acadèmia Fundà, el mateix any, el grup Hespèrion XX, dedicat especialment a l’estudi i la interpretació del repertori hispànic El 1987 creà La Capella Reial de Catalunya , grup especialitzat en la interpretació de música religiosa, i el 1989, Le Concert des Nations, dedicat sobretot a la música antiga amb el màxim rigor històric, en el qual…
,
Josep Muset i Ferrer
Música
Organista i compositor.
Germà de Frederic Muset i Ferrer, estudià a Montserrat i fou deixeble de Lluís Romeu i de Vicenç M de Gibert Posteriorment anà a França, on amplià i perfeccionà els estudis musicals a la Schola Cantorum de París Treballà la improvisació amb l’organista de Notre-Dame, L Vierné Fou organista a Sabadell, i el 1934 ho fou de la catedral de Barcelona Es traslladà a Sydney 1939-46, on actuà El 1945 visità els EUA, i actuà a Nova Jersey Del 1946 al 1949 tornà a visitar els EUA i també el Canadà Féu concerts d’orgue a Ohio, Boston, Nova York i Filadèlfia De retorn a Barcelona, el 1949, actuà com a…
Josep Antoni Muntadas i Campeny

Josep Antoni Muntadas i Campeny
© Fototeca.cat
Industrial.
Era fill de Maties Muntadas i Font Mort el seu pare, ell i els seus germans fundaren l’empresa L’Espanya Industrial 1847 Defensà les activitats proteccionistes formà part de la junta del Banc de Barcelona i de la dels ferrocarrils de Barcelona a Saragossa i a Pamplona El 1869 formà part d’una comissió d’industrials i de comerciants que aplegaren recursos per a reprimir la insurrecció cubana Foren fills seus Maties Muntadas i Rovira i Manuel Muntadas i Rovira Barcelona s XIX — s XX, escriptor, autor de Balades wagnerianes 1910 i Probable origen català de les llegendes del Sant Graal 1910
Ernest Farrés i Junyent
Literatura
Poeta i periodista.
Ha publicat diversos volums de poemes Clavar-ne una al mall i l’altra a l’enclusa 1996, amb el qual es donà a conèixer, Mosquits 1998, Edward Hopper 2006, que recrea poèticament el món del pintor americà Amb aquesta obra guanyà l’Englantina d’Or dels Jocs Florals de Barcelona de 2005 També ha publicat Els efectes imprevisibles dels camps magnètics 2011, Blitzkrieg 2011 i Los Angeles 2015 La seva poesia és una crítica mordaç de qüestions fonamentals de la vida moderna, amb contagis de la filosofia, la sociologia i el periodisme Ha editat una antologia de poesia contemporània catalana, 21…
,
Jordi Llucià i Martí
Pintura
Pintor.
Autodidacte Les seves aquarelles, molt detallistes, retraten la tradició, la família, paisatges, escenes populars, etc Amb la seva filla, Iraida Llucià i Bagüés Terrassa, 1968, pintora i illustradora, ha compartit projectes de pintures murals i escultures per a diverses localitats
Agustí Macià i Pradell
Cristianisme
Religiós escolapi, director d’interns.
Biografia Entrà a l’Escola Pia a Moià el 1771 Acabat el noviciat i feta la professió, fou enviat a Balaguer per als estudis de filosofia i després a Mataró 1773-78, on els finalitzà El 1779 s’encarregà de la classe de gramàtica, i entre el 1783 i el 1784, de la d’humanitats Del 1790 al 1797 exercí el magisteri a Oliana i després tornà a Mataró com a director d’interns Fou nomenat rector de Balaguer el 1801, però morí pocs mesos després Per encàrrec del pare provincial publicà un llibre de pregàries en què recollí la seva experiència a Mataró Aquest devocionari inclou pregàries en català i…
Josep Aragonès i Ferrer

Josep Aragonès i Ferrer
© Escola Pia
Educació
Cristianisme
Disseny i arts gràfiques
Religiós escolapi, dibuixant.
Biografia Es traslladà a viure a Mataró amb la seva família i entrà com a alumne a l’Escola Pia de Santa Anna Després anà a l’Escola Pia de Moià 17 de setembre de 1893 i hi professà el 18 d’agost de 1895 Inicià la carrera eclesiàstica a la casa central d’estudis d’Iratxe i la continuà a la de San Pedro de Cardeña Passà per diversos collegis Calella 1897-99, Sabadell 1899-1900, Olot 1900-03, Valls, 1903-09, Sabadell 1909-10, Sant Antoni de Barcelona 1910-11, Nostra Senyora de Barcelona 1911-19, Castellar del Vallès 1919-21, Vilanova i la Geltrú 1921-33 i Caldes de Montbui 1933-57 Els anys de…
Salvador Riba i Soler

Salvador Riba i Soler
© Escola Pia
Cristianisme
Religiós escolapi i mestre.
Biografia Ingressà a l’Escola Pia el 10 de juliol de 1876, després d’estudiar al collegi de l’orde de la seva ciutat natal Féu el noviciat a Moià, on professà l’1 de setembre de 1878, i cursà la carrera eclesiàstica a la casa central d’estudis de San Marcos de Lleó El 1886 fou enviat a Balaguer i hi ensenyà francès, matemàtiques i ciències naturals Fou el primer rector del collegi Calassanci de Barcelona, al carrer Ample, càrrec que mantingué durant 25 anys 1894-1919 El collegi Calassanci era una segregació del de Sant Antoni de Barcelona feta el 1894 perquè del barri de la Mercè en procedia…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina