Resultats de la cerca

Inicià la seva formació musical al conservatori de la seva ciutat natal amb Karol Mikuli, el qual l’acompanyà en el seu concert de debut, que oferí quan només tenia deu anys Prosseguí els estudis a Viena, on la seva família s’havia traslladat el 1875 Entre el 1876 i el 1878 rebé lliçons de Franz Liszt a Weimar i a Roma A la capital austríaca estudià filosofia en 1880-86, anys durant els quals deixà de banda la formació pianística El 1884 reprengué la trajectòria com a concertista, amb gran èxit L’any següent actuà a Londres i en 1888-89 feu una gira pels Estats Units amb l’aleshores jove…

El 1930 es diplomà al Conservatori de Tbilisi, després d’estudiar-hi amb M Bagrinovskij i S Barkhudar’an Posteriorment es perfeccionà a Moscou amb V Šcerbac’ov Impartí classes de teoria i composició a l’Institut Musical de la capital georgiana i participà en diverses activitats de recerca etnomusicològica Com a director artístic del Conjunt de Cants i Danses de Geòrgia, dugué el grup al cim de la seva popularitat Del 1950 al 1952 fou director del Teatre d’Òpera de Tbilisi Les seves obres escèniques més importants són La saga de Tariel 1946 i L’ajudant del gran mestre 1961 Escriví també alguns…

Estudià al Conservatori de Tbilisi amb R’azanov S’hi graduà el 1936, i més tard hi impartí classes de teoria i composició Fou director de l’Orquestra Simfònica de l’Estat de Geòrgia, i arribà a ser secretari de la Unió de Compositors de l’URSS 1964-74 i diputat del Soviet Suprem El seu estil combina les influències de la música popular georgiana, pel que fa a entonacions i ritmes, amb una certa llibertat de tractament pròpia de la música contemporània En la seva producció destaquen l’òpera Deda da shvili 'Mare i fill', 1944 i el ballet Otello 1957 L’obra orquestral presenta una primera etapa…

Estudià arts liberals a la Universitat de Harvard 1889-94 i després prosseguí els seus estudis musicals a París 1894-95 i a la Hochschule für Musik de Berlín 1895-98 Del 1898 al 1901 estudià història de la música, filosofia i estètica a la Universitat de Berlín Dedicat principalment a la docència, impartí classes al Conservatori Scharwenka de Berlín 1901-24 i, a partir del 1933, any en què s’establí als Estats Units, a les universitats de Harvard i de Nova York També fou crític musical de diferents publicacions alemanyes i nord-americanes Destaquen els seus llibres Music, History, and Ideas…

Era fill d’un músic alemany amb qui estudià violí abans d’entrar al Conservatori de París Allí estudià amb PMF Baillot, i el 1804 guanyà el primer premi de violí Després de treballar a l’Òpera Còmica i a l’Òpera de París, el 1817 va esdevenir violí principal de l’orquestra d’aquest darrer teatre Del 1821 al 1846 va convertir-se en director d’aquesta agrupació, realitzant moltes estrenes d’òperes de G Rossini, G Meyerbeer i H Berlioz, entre d’altres Durant els últims anys de la seva vida, fou un personatge clau del món musical parisenc fou l’introductor i el més fervent partidari de la música…

Estudià composició amb B Arapov i piano amb Savšinskij, i després es perfeccionà al Conservatori de Leningrad fins el 1955 El 1959 començà a ensenyar contrapunt en aquest mateix centre, d’on esdevingué professor de composició el 1974 També impartí seminaris de música contemporània La seva obra, colorista per tradició russa i de factura moderna per l’ús dels microintervals i les combinacions instrumentals no usuals, se centra sobretot en la música de cambra i vocal Entre les seves òperes destaquen El mestre i Margarida 1963 estr 1990 i Maria Stuarda 1981, que rebé el Premi Glinka Força…

Després dels estudis a Viena, anà a París, on aviat fou reconegut pels seus ballets, sobretot Paquita , que obtingué un notori èxit Més tard es traslladà a Rússia Allí arribà a dirigir l’orquestra del príncep Jusupov a Sant Petersburg 1853-56 i, al Teatre Bol’šoj de Moscou, fou violinista i, després, director de l’orquestra 1866-72 També impartí classes de violí al conservatori, tasca que alternà amb collaboracions per als ballets de París, com ara La source 1866 o Le poisson d’or 1867 El punt més alt de la seva música l’assolí amb Don Quixote 1869, ballet estrenat amb coreografia de M Petipa…

Alumne de Ramon Rossell i de Josep Coll, debutà a quinze anys Formà part de nombroses cobles, com ara La Principal de la Bisbal, Els Peps de Figueres, la Cobla Barcelona, la Cobla Selvatana, La Principal de Badalona o la Cobla Principal del Llobregat A més d’excellir com a tenorista, destacà per la seva important labor pedagògica, duta a terme amb gran rigor Creà escola en un moment, la dècada dels seixanta, en què el relleu generacional d’intèrprets de tenora no era gaire esperançador A partir del 1966 impartí classes al seu domicili de Barcelona i, més tard, a la seva vila nadiua, Vidreres…

Inicià la seva formació musical al Conservatori de Bordeus, on estudià violí i trompeta, i la perfeccionà al Conservatori de París, fins a acabar els estudis amb un primer premi L’any 1960 debutà professionalment tocant en l’Orquestra Filharmònica d’Israel El 1966 obtingué la plaça de primer trompeta de l’Òpera de París Fundador del quintet d’instruments de metall Ars Nova, formà part de diversos conjunts orquestrals francesos, com Domaine Musical o Musique Vivante Estigué vinculat a algunes iniciatives per donar a conèixer la música contemporània i desenvolupà una important carrera de…

Fou alumne de Joseph Rampal al Conservatori de Marsella, on es diplomà el 1952 Es perfeccionà a París, i el 1961 fou guardonat amb un premi al Concurs de Ginebra El 1964 fou nomenat flauta solista de l’Orquestra de la Radiotelevisió Francesa Del 1967 al 1972 fou membre de l’Orquestra de París Aquest darrer any passà a ser solista de l’Orquestra Nacional de França, i a partir del 1977 formà part de l’Ensemble InterContemporain, fundat per Pierre Boulez Fou professor del Conservatori de París i al Centre Internacional de Niça, que dirigí des del 1986 També impartí classes magistrals al…