Resultats de la cerca
Es mostren 392 resultats
Centre Català de Caracas
Entitat dels catalans residents a Caracas.
Fou creada arran de l’assemblea del 14 d’abril de 1945, sota la presidència d’August Pi i Sunyer L’objectiu social que proposà l’entitat era conrear i promoure el desenvolupament sociocultural català entre els seus membres a partir d’una diversitat de seccions d’activitat Patronat de Cultura Terra Ferma la més activa i important Coral Catalana Joan Gols Joventut Catalana Catalònia FC Grup Escènic Biblioteca Rodolf Llorens i Jordana, i dues comissions d’actes commemoratius patriòtics i festius El primer acte públic del centre fou la celebració, al teatre Avila, del centenari del naixement de…
Manifest Groc

El Manifest Groc
Manifest aparegut pel març del 1928 i signat per Salvador Dalí, Lluís Montanyà i Sebastià Gasch.
De voluntat programàtica, incorpora l’herència cubista i futurista, o més concretament, de l’ Esperit Nouveau , i les teories de Le Corbusier Des d’una posició eclèctica i amb un to provocatiu —sense radicalismes extrems, però—, s’hi denuncia el Noucentisme com a moviment mistificador del classicisme També s’hi ataca la poesia d’arrel maragalliana, l’escriptor Àngel Guimerà, o institucions, revistes i entitats com l’Orfeó Català, La Nova Revista , Jordi o la Fundació Bernat Metge En definitiva, s’hi rebutja la cultura establerta, tant la de tradició popularista i sentimental com…
,
Bernat Oller
Historiografia catalana
Historiador, teòleg i general de l’orde carmelità.
Vida i obra Professà al convent de Manresa abans del 1360 Estudià a l’Estudi General de París i l’any 1362 fou nomenat lector d’aquesta mateixa institució, on explicà el llibre de les Sentències de Pere Llombard Fou promogut mestre en teologia per concessió especial del papa Urbà V a petició del prior general de l’orde, el mallorquí Joan Ballester El 1366 ensenyà al palau papal d’Avinyó Tingué càrrecs importants dins l’orde com a soci del prior general 1362 i definidor del capítol general 1372 Tres vegades ocupà el càrrec de Provincial de la província catalana 1366, 1369 i 1372 i fou elegit…
Miquel Ventura i Balanyà
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra Fou membre del grup modernista de Reus, liderat per Josep Aladern, i collaborador, entre altres publicacions, de Lo Sometent , Foment , La Nova Catalunya , Lo Ventall —esdevinguda més tard Lo Lliri — i La Palma Cursà estudis de filosofia i lletres a Madrid Va ser professor de la Universitat de Cornell a Ithaca, Nova York, i de l’Escola Normal Central de Madrid, on el 1900 obtingué la càtedra de francès Durant la seva estada a Madrid, fou fundador de la Biblioteca do Pobo Galego, que tingué una vida efímera Més tard, se n’anà a França, on estudià llenguadocià a la Societat de…
,
tríptic
Disseny i arts gràfiques
Imprès constituït per un full doblegat formant tres pàgines, de manera que les dues externes queden doblegades sobre la central.
llibre de cor
Cristianisme
Llibre litúrgic de gran format, manuscrit o imprès, que conté la música que canta el cor durant els oficis litúrgics.
desplegable
Disseny i arts gràfiques
Imprès, generalment prospecte, fulletó o catàleg, utilitzat sobretot en publicitat, que es presenta plegat en un o més doblecs paral·lels.
caràcter magnètic
Electrònica i informàtica
Caràcter imprès amb una tinta especial (anomenada tinta magnètica
) que pot ésser llegit fàcilment per un dispositiu de lectura magnètica
.
llibret
Música
Llibre imprès amb el text d’una òpera, un oratori, una cantata o qualsevol altra forma dialogada de música vocal.
Per extensió, el text mateix d’aquestes obres Des de la primera de les òperes florentines fins al final del segle XIX, el llibret es publicava abans de les representacions, en format de butxaca d’aquí prové el diminutiu i enquadernació rústica, perquè l’espectador el pogués llegir abans d’anar al teatre i durant la funció L’edició informava de tots els detalls que modernament dona el programa de mà noms del compositor i del poeta, del director musical, dels cantants, de l’empresari, del coreògraf i dels ballarins, de l’escenògraf, del tramoista, dates de representació, nom del teatre,…
Biblioteca Bartomeu March
Historiografia catalana
Biblioteca situada al Palau March de Palma.
Desenvolupament enciclopèdic S’obrí al públic el 1970 amb un fons d’obres de les Illes Balears, Catalunya i València Aquest fons primitiu contenia uns 30000 volums de dues colleccions privades, la del bibliòfil català Lluís Plandiura i la del bibliòfil mallorquí Pere Sampol i Ripoll El 1976, quan es creà la Fundació Bartomeu March, de caràcter beneficodocent, B March feu donació de la seva biblioteca particular relacionada amb la Corona d’Aragó a la biblioteca, que passava a dependre de la fundació L’objectiu d’aquesta biblioteca ha estat disposar de tots els llibres escrits per autors de les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina