Resultats de la cerca
Es mostren 1011 resultats
música de Buenos Aires
Música
Música desenvolupada a Buenos Aires (Argentina).
Foren els jesuïtes, com en molts països sud-americans, els qui introduïren la música europea en aquest país Juan Vaseo, Luis Berger, Pedro Comental i Domenico Zipoli foren alguns dels músics notables que iniciaren els indígenes en la música sacra europea, fonamentalment com una part de la missió evangelitzadora Durant molts anys, a Buenos Aires, els dos centres musicals principals foren el collegi dels jesuïtes i la catedral Al segle XVII, en ambdues institucions hi havia un cor, un petit grup orquestral i un orgue El primer mestre de capella del qual es té notícia fou Juan…
aeroport de la Seu d’Urgell

Vista aèria de l’aeroport de la Seu d’Urgell (Alt Urgell)
© Fototeca.cat
Aeronàutica
Aeroport situat dins els termes de Montferrer i Castellbò i Ribera d’Urgellet (Alt Urgell), a 5 km de la Seu d’Urgell.
Fou començat a construir per la família Betriu l’any 1976 i, bé que de titularitat privada, fou declarat d’interès general La construcció acabà el 1980 però no entrà en servei fins el 1982, coincidint amb les fortes inundacions que deixaren negada la vall del Segre, i fou clau per a evitar que aquest territori quedés totalment aïllat La concessió dels vols fou atorgada a la companyia Aviaco, que explotà la línia regular Barcelona-la Seu-Barcelona amb l’aval del govern català i del govern andorrà per les possibles pèrdues econòmiques A causa del dèficit d’explotació que accentuà l’entrada en…
Afrodísia
Ciutat antiga
Ciutat de Frígia, al S del riu Meandre, a l’emplaçament de l’actual Geyre, Turquia.
Posseí un famós temple d’Afrodita, i al segle II dC fou centre d’una escola d’escultura El temple i la ciutat visqueren la seva fase d’esplendor a l’època romana, gràcies a la protecció de personatges com Sulla, Juli Cèsar o Marc Antoni, i a l’època imperial alguns dels seus ciutadans sobresortiren en l’àmbit cultural Zenòcrates, metge segle I dC Caritó, novellista segle II dC, i Alexandre, filòsof i professor a l’Acadèmia d’Atenes segle III dC A partir del segle IV, el cristianisme es feu fort a la ciutat, el temple es convertí en església segle V dC i la ciutat canvià el seu nom pel d’…
Jura
Antic territori del cantó suís de Berna que des del 1977 forma un cantó propi.
La capital és Delémont 11 800 h 1994 Altres ciutats principals són Moutier i Saint-Imier L’origen d’aquesta comunitat catòlics de parla francesa es deu als repartiments feudals iniciats a l’època de Carlemany Cap als voltants de l’any 1000, el rei de Borgonya, Rodolf III, cedí aquestes terres al bisbe-príncep de Basilea Els jurassians intentaren de decantar-se cap a les lligues suïsses, però finalment signaren tractats de protecció militar amb els reis de França 1735-80 Amb l’adveniment de la Revolució Francesa els jurassians volgueren abolir l’absolutisme a què estaven sotmesos…
onomàstica
Lingüística i sociolingüística
Estudi científic dels noms propis.
La investigació exigent sobre noms propis, generalitzada a la darreria del s XIX, no rebé consagració internacional fins el 1938 I congrés de París, i els límits de la nova ciència continuen controvertits Els seus fundadors la restringien a la recerca del sentit, etimologia i evolució dels noms de lloc —terrestres, marítims, celestes toponímia— i dels noms de persona —noms, cognoms, renoms, hipocorístics antroponímia— als quals ha calgut afegir els d’animals zoonímia i de tota mena d’objectes més o menys personalitzats campanes, vehicles, obres literàries, vents, festes, etc De la…
karen
Etnologia
Denominació d’un conjunt d’ètnies de Myanmar.
Parlen llengües del grup sinotibetà i, bé que són sobretot cristians i mantenen costums arcaics, no formen una població homogènia el criteri d’adscripció és sobretot territorial habiten majoritàriament a la frontera S amb Tailàndia, a l’Estat de Karen i al de Kayah, i a l’àrea oriental del delta de l’Irauadi Hom en distingeix dos grans grups els karen blancs i els karen roigs o kayah Són la minoria ètnica més important de Myanmar, amb prop del 10% de població més de cinc milions a mitjan primera dècada del segle XXI, i des de la independència del que fins el 1948 fou la colònia britànica de…
tupí
Etnologia
Individu d’un poble amerindi de l’Amèrica meridional que comprèn nombroses tribus escampades sobretot pel Brasil, tot al llarg de la costa atlàntica i les conques de l’Amazones i els seus afluents.
Formen una unitat lingüística i ètnica amb els guaranís tupí-guaraní del Paraguai, bé que llurs constants migracions semblen tots originaris de la zona compresa entre els rius Paraguai i Paraná els han diversificat culturalment Hom sol agrupar-los per sectors geogràfics ultra els guaranís guaraní del Paraguai i d’El Chaco i els chiriguano dels Andes bolivians, hi ha els tupís del litoral atlàntic, avui pràcticament desapareguts, que formaven els grans grups dels tape i, sobretot, dels tupinamba, integrats per nombroses tribus els tupís del baix Amazones amb les tribus principals manaž ,…
Grup Rossellonès d’Estudis Catalans
Associació creada a la fi del 1960 amb la finalitat de divulgar la llengua catalana, mantenir-ne i desenvolupar-ne l’ús al Rosselló, generalitzar l’adopció de les normes de l’Institut d’Estudis Catalans i assegurar l’aplicació i la millora de la llei Deixonne (del 1951) sobre el seu ensenyament.
Al començament del 1961 fou iniciada la publicació d’un butlletí “Sant Joan i Barres” N'eren membres d’honor JS Pons, Carles Grandó, Enric Guiter, Francesc Francis i Edmon Branzès el president era Renat Llech-Walter, i el secretari general, Pau Roure El 1963 organitzà la commemoració del cinquantenari de les Normes ortogràfiques a Prada i a Perpinyà el 1963, les Diades d’Estudi de Setembre —a Perpinyà—, represes el 1964 i el 1965 també a Perpinyà i, el 1966, a Tuïr, ensems amb el seminari de l’Institut d’Estudis Occitans el 1964 fou l’ànima de la preparació dels Jocs Florals de la Llengua…
Catalunya Cristiana
Setmanari
Religió
Setmanari d’informació i cultura religioses, editat simultàniament en català i castellà i aparegut a Barcelona pel setembre del 1979.
Inspirat en setmanaris catòlics europeus i en l’esperit renovador del concili II del Vaticà , fou creat gràcies a l’impuls dels sacerdots Joan E Jarque i Francesc Melgosa, els quals en concretaren la realització Des del primer moment fou concebut com una publicació de la premsa corrent a Catalunya, dedicada a la informació religiosa dels cristians de les diòcesis catalanes, sense vinculació jurídica amb cap d’elles, ni tampoc amb cap orde, congregació, institut o moviment El mateix Joan E Jarque en fou el primer director, fins el 1993 Successivament han ocupat el càrrec Manuel Valls 1993-98…
vaga de fam
Política
Mitjà de lluita no violenta (no-violència) que consisteix en la pràctica del dejuni voluntari, si cal fins a la inanició, per tal d’aconseguir la satisfacció d’unes reivindicacions.
Ha estat utilitzada com a arma política per tal d’atreure l’atenció pública sobre algun fet concret Foren cèlebres els dejunis de Gandhi en favor de la independència de l’Índia, i tingué una ressonància mundial la vaga de fam del batlle de Corcaigh Terence Mac Swiney, independentista irlandès, que el dugué a la mort al cap de 75 dies de dejuni 25 d’octubre de 1920 Posteriorment, relacionat amb el conflicte nord-irlandès, el militant de l’IRA i diputat electe al Parlament britànic Bobby Sands morí a la presó el 5 de maig de 1981 després d’una vaga de fam de 66 dies Als Països Catalans foren…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina