Resultats de la cerca
Es mostren 232 resultats
Amin Maalouf
Literatura francesa
Escriptor libanès en llengua francesa.
De família cristiana, però educat en l’agnosticisme, estudià sociologia a la Universitat Francesa de Beirut Posteriorment, exercí el periodisme al diari An Nahar El 1976, arran de la guerra del Líban, emigrà a París on fou redactor en cap de la revista Jeune Afrique i posteriorment es dedicà a escriure La seva obra té com a epicentre les relacions entre identitats i cultures i les seves derivacions sovint conflictives, en particular entre l’islam i occident El 1983 publicà Les croisades vues par les arabes 1983, que tingué un notable ressò per la perspectiva inhabitual a Occident que donà d’…
orde de Sant Jaume
Militar
Orde militar i hospitaler originat quan vers el 1170 s’aplegaren uns catorze cavallers amb la comunitat augustiniana de San Loyo i sota la regla de sant Agustí acordaren d’hostatjar i defensar els pelegrins compostel·lans.
Fou reconegut pel papa Alexandre III el 1175 i un any abans el rei Alfons VII li concedí la vila d’Uclés, on fou installat el centre de l’orde, des d’on estengueren les seves propietats Es requerien proves de noblesa per a ingressar-hi i hi havia cavallers seculars i religiosos El 1493, en morir el mestre Alonso de Cárdenas, els Reis Catòlics se’n declararen administradors Per mort de Ferran V de Castella, el 1516, el seu net el rei Carles I en fou elegit mestre El papa Adrià VI incorporà el mestrat als reis de Castella, que des d’aleshores han estat mestres de l’orde Les principals dignitats…
gonfanó
Història
Estendard o bandera que penja d’un pal travesser i que sol ésser la insígnia d’una confraria, un gremi o una corporació.
Generalment és dues vegades més llarg que ample i acaba en dues puntes
Joe Queraltó
Cinematografia
Gimnàstica
Decorador, cineasta amateur i gimnasta.
Vida Fill de l’escenògraf Pere Queraltó Pintor i decorador professional, és repòrter fotogràfic, cinematogràfic i videogràfic, i coautor dels dos volums d’ Històries illustrades de Sarrià 1997-98 Com a cineasta amateur començà filmant cintes de viatges a la dècada del 1950, i el 1968 s’inicià com a amateur El seu film més notori és Els raiers 1972, Finita Umbert, medalla d’argent en documentals al XXXVI Concurs Nacional de Cinema Amateur 1973, entre altres premis Fou president durant tretze anys de la Secció de Cinema Amateur del CEC i cap del gabinet fotogràfic de la revista Otro Cine…
,
beca
Indumentària
Banda que hom porta encreuada al pit d’espatlla a espatlla i penja esquena avall sobre el mantell, usada com a insígnia de col·legial, etc.
També era utilitzada com a bufanda, separada del capirot
maniple
Història
Subdivisió de la legió romana, anomenada així probablement pel manoll de fenc penjat d’una perxa que havia estat la primera insígnia de l’agrupació.
Fou creada com a unitat elemental de l’ordenament articulat de les legions en tres línies distanciades Constituïda per dues de les seixanta centúries que formaven la legió, constava de 50 a 120 homes i tenia dos centurions, un dels quals, el centurio prior , comandava la totalitat
Isaac Díaz Pardo
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Literatura
Pintor, empresari, activista cultural, dissenyador i escriptor gallec.
Fou molt influït pel seu pare, l’intellectual Camilo Díaz Baliño 1889 - 1936, a través del qual conegué Alfonso Rodríguez Castelao , Ramón Otero Pedrayo , Vicente Risco i altres destacats representants del galleguisme Participà activament en la campanya per l’ Estatut d’Autonomia de Galícia Després de l’assassinat del seu pare pels franquistes en començar la Guerra Civil Espanyola, visqué amagat uns quants mesos En acabar la guerra es traslladà a Madrid i cursà estudis a l’ Academia de Bellas Artes de San Fernando , que acabà el 1942 Posteriorment aconseguí una beca i amplià estudis a…
futtennis

El futtennis es juga amb una pilota de futbol en una pista amb una xarxa que divideix en dos el camp de joc
Plataforma Proseleccions Esportives Catalanes
Altres esports de pilota o bola
Esport practicat entre dos equips consistent a fer passar una pilota al camp contrari per damunt d’una xarxa utilitzant qualsevol part del cos a excepció de mans i braços.
Combina les habilitats del futbol, del tennis i del voleibol L’objectiu és aconseguir que l’equip rival no pugui retornar la pilota A l’hora de fer la recepció, l’equip que disputa la pilota pot deixar-la botar un cop al terra En competicions femenines o de base pot botar fins a dues vegades Posteriorment, l’equip que té la possessió de la pilota pot fer fins a tres tocs abans de retornar-la a l’altra banda de la xarxa Es juga individualment i en les modalitats de dobles i triples, i es pot jugar tant a l’interior com a l’exterior És practicat especialment per jugadors de futbol per millorar…
condecoració
Numismàtica i sigil·lografia
Insígnia, marca d’honor, com una medalla, o una creu, una cinta, una estrella, una placa, etc, per a ésser portada sobre la persona, generalment al pit.
Hom la pot concedir, individualment o collectiva, a militars o civils, homes, dones o institucions com a premi per algun servei o mèrit notable o per a perpetuar un fet històric important Originàriament i a Roma, fou un premi al valor militar Aquesta tradició continuà en les monarquies medievals i ha perdurat fins avui La seva concessió constitueix una prerrogativa dels caps d’estat o dels governs i el seu ús és emparat i regulat per les distintes legislacions Hom sol distingir-les dels ordes civils o militars, generalment d’origen cavalleresc Exemples de condecoracions, al…
rodella
Història
A l’edat mitjana, insígnia de forma circular, de color vermell o, més generalment, groc, que havien de dur els jueus com a signe distintiu sobre llurs vestits.
Cal cercar-ne l’origen en algunes disposicions islàmiques dels s VIII i IX que obligaven jueus i cristians a dur vestits distints dels dels musulmans Als països cristians hi ha una disposició anàloga del concili IV del Laterà 1215 L’obligació de la rodella fou establerta per Benet XIII 1415 en una butlla que ordenava també la separació de jueus i cristians en barris independents Desaparegué al s XVIII El règim hitlerià en féu reviure l’ús sota la forma de l’estrella de David groga
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina