Resultats de la cerca
Es mostren 5632 resultats
Creació de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària i l’Institut Català de Finances
La Generalitat crea l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària i l’Institut Català de Finances, que absorbeix les funcions del Consell Assessor Econòmico-Social i Financer creat un any abans
Institut d’Educació Física de la Mancomunitat
Esport general
Organisme esportiu de la Mancomunitat de Catalunya.
Fou creat el 1921 amb la finalitat de regular el desenvolupament de la cultura física i l’esport, després de dues dècades de fort creixement, ja que en l’àmbit estatal no hi havia cap organisme d’aquestes característiques Fou impulsat per polítics com Enric Ràfols, Alfred Pareña i Josep Puig d’Asprer, i la seva activitat s’allargà fins el 1924 El primer projecte era desenvolupar una biblioteca esportiva, un fons documental sobre l’esport a Catalunya i un pla basat a importar sistemes pedagògics europeus mitjançant beques a alumnes catalans Volia ser una institució descentralitzada amb…
Institut Català d’Educació Física i Esports
Esport general
Organisme esportiu de la Generalitat republicana.
Lligat a la Delegació d’Educació Física i Esports, fou constituït el 27 d’octubre de 1936, en plena Guerra Civil Espanyola i tenia les facultats següents dirigir l’ensenyament físic escolar, formar el professorat, crear una oficina de fitxes mèdiques per a esportistes, intervenir les entitats d’esport, impulsar el mutualisme esportiu i crear la Biblioteca d’Educació Física i Esport de Catalunya Joan Soler Damians en fou el president Amb el decurs de la guerra, però, es militaritzà progressivament, fet que frustrà els objectius inicials d’institucionalitzar l’esport per als quals havia estat…
Institut per a les Obres de Religió
Institució financera creada per l’Església catòlica.
Conegut popularment com Banc Vaticà, és una institució financera els clients de la qual són diòcesis, ordes religiosos, i departaments i empleats de la Santa Seu Fou instituït el 1942 pel papa Pius XII per evitar l’especulació amb els diners de les institucions religioses i per estalviar els costos de les operacions Té com a precedent un sistema informal conegut com l’Església Financera Òbol de Sant Pere que es formalitzà al segle XIX Els tres períodes rellevants que defineixen la institució fins a l’actualitat són el 1870 amb la dissolució dels Estats Pontificis, el 1929 amb la signatura del…
Institut Ignasi Villalonga d’Economia i Empresa
Economia
Organització d’empresaris, professionals i institucions de Catalunya, Andorra, el País Valencià, les Illes Balears i de la Catalunya Nord amb la intenció de fomentar la cooperació entre les regions del Mediterrani nord-occidental (també anomenat Arc Mediterrani o EURAM) per tal de fomentar-ne la productivitat i la competitivitat.
Rep el nom de l’empresari valencià Ignasi Villalonga i fou creada al juny de 2002, sota la direcció de Josep Vicent Boira i amb el suport de la Xarxa Vives i la Universitat d'Alacant i, bé que les seves prioritats són bàsicament de caràcter econòmic i estratègic, també hi tenen un pes considerable els factors lingüístics, històrics i socials Rep també el suport d’entitats i institucions diverses com ara les Cambres de Comerç de l’Arc Mediterrani, els governs autonòmics de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears i el del Departament dels Pirineus Orientals a l’Estat francès, així com…
Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona
Institució universitària docent de l’arquebisbat de Barcelona, erigida per la Santa Seu el 1996.
Ofereix una formació filosoficoteològica, així com d’altres ciències humanes i religioses Es poden obtenir els graus de Diplomatura i Llicenciatura en Ciències Religioses en les especialitats de Diàleg Interreligiós, Ecumènic i Cultural, i Teologia Bíblica amb valor eclesial i civil Ofereix els estudis amb la doble modalitat de presencials i per internet Els estudis online són pioners en l’àmbit mundial
Institut Europeu d’Estandardització de les Telecomunicacions
Organisme de la Unió Europea que defineix les normes ETS relatives als equips i sistemes de telecomunicació.
Creat el 1988 arran de la Conferència Europea de Correus i Telecomunicacions CEPT, comprèn diversos comitès tècnics, un dels quals elaborà la norma GSM de telefonia mòbil digital En l’actualitat en són membres 36 països europeus i 20 països no europeus Ha desenvolupat els estàndards del DECT , DVB , i participa, entre d’altres, en el desenvolupament dels d’UWB Els darrers anys ha desenvolupat una intensa activitat en l’elaboració d’estàndards
Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya
Institució educativa superior centrada en l’educació física. Creat l’any 1975 i amb seu a Esplugues de Llobregat, concedeix el títol de professor d’educació física.
El 1982 es posà en funcionament el centre de Lleida, al campus de la Caparrella La seu de Barcelona, obra de Ricard Bofill i inclosa dins de l’anella olímpica de Montjuïc, s’inaugurà el 1991 Els dos centres estan integrats a les universitats de Barcelona i Lleida
Institut d’Acció Social Universitària i Escolar
Sociologia
Institució creada per la Generalitat de Catalunya el 1933 per a dirigir i administrar les residències d’estudiants (Residència d'Estudiants, Residència Internacional de Senyoretes al Palau de Pedralbes —1933—, Residència per a Alumnes de l’Escola d’Infermeres —1933—).
Així mateix, s’encarregà dels serveis d’informació, estadística i publicacions edició d' Annals , el servei de bescanvi d’estudiants i el de proveïments i borses de treball Pertangué a l’Entr'aide Universitaire Internationale, de Ginebra Fou dirigit per Antoni MSbert
Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona
Institució de l’arquebisbat de Barcelona fundada el 1951 per a promoure l’estudi, la documentació, la docència i les publicacions sobre temes socials.
En foren promotors Joan AVentosa i Emili Boix i Selva Fou dirigit per Josep Boix 1964-74, Antoni Bascompte 1974-78, Maria Martinell 1978-98 i Carles Armengol 1998-2002 La docència fou impartida a travès de diverses seccions, entre les quals l’Escola Superior de Ciències Socials 1966 —vinculada a la Facultat de Teologia de Catalunya—, l’Escola Superior d’Assistents Socials des del 1979 i el 1983 convertida en Escola Universitària de Treball Social, l’Escola de Treballadors Familiars 1980, el Departament de Llengua i Cultura Catalanes 1976 i els Cursos de Formació Sociopolítica per a Joves 1979…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina