Resultats de la cerca

Encara que també s’ha utilitzat per a obres vocals amb acompanyament o sense, en l’actualitat la denominació més habitual per a una peça per a tres cantants és tercet Al principi, la paraula trio significà pròpiament un tipus d’escriptura -representada, entre molts altres exemples, per nombroses simfonies a tres veus obligades de JS Bach les Invencions a tres veus- en la qual les tres parts de la polifonia tenen la mateixa importància Això no vol dir, però, que tinguin el mateix caràcter ni que comparteixin el mateix material un arranjament freqüent és el de dues veus superiors i un baix, com…

Vida No s’ha trobat cap document que acrediti la data de naixement de Charpentier Tampoc no es conserven documents sobre la seva formació musical, però amb molta probabilitat es traslladà a Roma entre el 1662 i el 1667 per a estudiar composició amb Giacomo Carissimi al Collegio Germanico Es desconeix amb exactitud quin fou el primer càrrec que exercí, però sembla que fou contractat com a maître de musique per la duquessa de Guisa, càrrec que degué conservar fins el 1688, any de la mort de la duquessa Durant aquests anys compongué la cantata Orphée descendant aux enfers i, com a mínim, set…

La primera notícia que hom en té prové de Giraldus Cambrensis ~1147-1223, que en la seva Descriptio Cambriae afirma que els gallesos coneixien i practicaven la polifonia Els instruments principals eren l’arpa, la flauta i el crwht, amb què acompanyaven el cant fins a quatre veus Del s XIV són uns cants amb acompanyament d’arpa o peces per a arpa sola que són les tabulatures instrumentals més antigues Els pennillion telyn , on cada cantor segueix una melodia diferent, i encara una altra l’harpa, s’integren en una superior harmonia Se suposen derivats de velles formes bàrdiques, popularitzades…

El castello illo de Nercha amb tots els seus termes i pertinences fou adscrit l’any 1090 al castell de Calassanç pel comte Ermengol IV d’Urgell, el qual se’l reservà en la infeudació que féu de l’esmentada fortalesa de Calassanç al comte Ramon IV del Pallars Jussà Es tractava, per tant, d’un alcàsser secundari en el sistema militar de la vall de la Sosa, bé que en aquells moments la seva possessió devia tenir un alt valor estratègic Hom sap que el comte Ermengol IV d’Urgell el va conquerir durant la mateixa campanya que el portà a conquerir Calassanç i, probablement, el va fortificar Després…

El poble de Castillo de Sos és al migdia de la vall de Benasc i prop de la confluència del torrent d’Urmella amb l’Essera, principal cruïlla de comunicacions Situat al mig de la plana, a 904 m d’altitud, des d’aquesta posició dominava els principals accessos a la vall el coll de Fades a llevant, la vall de Sant Feliu de Veri port de la Múria i port de les Ares i el congost del Ventamillo a migjorn Així, doncs, tant el topònim de llatí castellum com l’emplaçament ens indiquen clarament la seva funció de lloc fortificat a l’entrada d’una vall, que potser es remunta a l’època romana Segons la…

Inicià els estudis amb el seu pare, el compositor italià José Soro Sforza, que s’havia establert a Xile al final del segle XIX Gràcies a una beca, des del 1898 estudià amb L Mapelli i G Coronaro al Conservatori de Milà, centre on es graduà el 1904 Després d’una extensa gira de concerts per Itàlia i França, tornà a Xile el 1905 L’any següent començà a exercir com a professor de piano i composició al Conservatori de Santiago, del qual arribà a ser director 1919-28 Del 1942 al 1954, any de la seva mort, fou director de l’Instituto d’Extensión Musical a la capital xilena El seu estil, molt…

Rebé les primeres lliçons de música de la seva mare i posteriorment ingressà al Conservatori Nacional de Lisboa, on es formà en les disciplines de violí, piano i composició El 1926 guanyà el Premi Nacional de Composició pel seu Nocturno per a violoncel i piano El 1940 fundà la Societat Coral de Lisboa entre el 1949 i el 1953 fou director de l’Orquestra Simfònica de Porto i el 1956 assumí la direcció de l’Orquestra Simfònica de l’Emissora Nacional Compositor versàtil, les seves obres presenten una gran varietat d’estils, des del romàntic fins al nacionalista passant pel politonalisme En el…

Estudià piano, harmonia i contrapunt de molt jove, i després, dret i filosofia a la Universitat de Varsòvia Amplià els coneixements de composició amb P Rytel Dues obres, Fantaisie i la Sonata per a piano -totes dues del 1919-, li feren guanyar el Premi Nacional de Composició, que li permeté anar a París Allí conegué M Ravel, D Milhaud i P Honegger, així com diversos directors L Stokowski i W Mengelberg principalment, que s’interessaren per les seves obres A partir del 1927 realitzà gires per Europa i Canadà, en les quals dirigí obres seves Durant la Segona Guerra Mundial visqué als Estats…

Segons alguns estudiosos, és possible que estudiés a Roma, però no s’ha trobat cap document que ho confirmi Fou organista i director de la capella musical de Wojciech Baranowski, arquebisbe de Gniezno i primat de Polònia des del 1608 Fou a aquest prelat que dedicà dos volums de música sacra en llatí, publicats a Venècia el 1611 Offertoria totius anni, quibus in festis omnibus Sancta Romana Ecclesia uti consuevit organi 7, 8 vv, insts i Communiones totius anni quibus in solennioribus festis Sancta Romana Ecclesia uti consuevit ad cantum organi 1-6 vv, insts Es tracta de dos cicles…