Resultats de la cerca

Autodidacta, es professionalitzà als vint anys compaginant les tasques de dibuixant d’historietes amb les de dissenyador gràfic de publicitat Més endavant s’introduí en el món de la illustració treballant per a edicions italianes El 1980 començà a illustrar llibres i contes infantils, habitualment en collaboració amb l’escriptor Carles Cano, entre els quals destaquen Pericot Rodaire Voltamón 1988, Mitja dotzena 1984, L’espasa i la cançó 1986, Història del príncep Pipó 1987 i L’escletxa assassina 1990 Ha collaborat també en diaris i revistes, i ha publicat cartells, quaderns…

Els seus primers mestres foren el seu pare, Hans Tunder, i Christian Prusse El 1632 fou nomenat organista a la cort de Gottorf, on estudià amb J Heckelauer, el qual li transmeté els seus coneixements sobre la música italiana per a orgue, especialment la de G Frescobaldi El 1641, a Lübeck, fou organista a la Marienkirche i hi organitzà cicles de concerts vespertins abendmusiken , en què presentà obres de compositors alemanys i italians i també pròpies La major part de les seves peces organístiques reflecteixen influències italianes Les set fantasies corals que li han sobreviscut…

Estudià inicialment amb el seu pare i més tard rebé classes de JG Schürer i JG Naumann La seva vida transcorregué entre la seva ciutat natal i les diverses estades a Itàlia -Meca iniciàtica obligatòria en la vida de molts joves músics de l’època- El 1765 hi feu un primer sojorn de tres anys amb finalitats formatives, acompanyat per Naumann i pel seu company d’estudis F Seydelmann En aquesta ocasió assistí a les classes de G Pera Hi retornà l’any 1774, aquesta vegada per motius professionals, i també s’hi estigué tres anys En aquesta segona estada conegué GB Martini a Bolonya i alhora entrà en…

Tingué com a mestres A Bertali, G Piscator, G Valentini i Verdina El 1652 H Schütz l’introduí a la cort de Dresden i el 1655 fou nomenat mestre de capella a la cort del duc August de Wolfenbüttel, el mateix càrrec que ocupà entre el 1663 i el 1665 a la cort del duc Moritz de Saxònia a Zeitz Obtingué ambdós llocs gràcies a les recomanacions de Schütz, que fou pràcticament un segon pare per a ell Després de diversos anys sense cap càrrec regular, aconseguí un lloc d’organista mal remunerat a dues esglésies de Lüneburg Les seves suites per a conjunt instrumental comprenen diverses sèries de…

Es llicencià en filosofia a la Universitat de Torí 1959 i parallelament cursà estudis musicals al conservatori de la mateixa ciutat Des del 1972 és professor d’estètica de la Universitat de Torí, i alhora ha estat professor convidat de la Universitat de Middlebury EUA i de la Universitat Autònoma de Madrid Ha fet cursos i conferències en nombroses institucions universitàries d’arreu del món, com per exemple a centres de Buenos Aires, Nova York, Varsòvia, Moscou i Israel Els seus estudis se centren sobretot en la història de l’estètica i del pensament musical i en els aspectes de la història i…

El primer, al xamfrà del passeig de Gràcia amb la ronda de Sant Pere, era un teatre de fusta, capaç per a 1 200 persones, inaugurat el 1869 inicialment amb el nom de Saló de Novetats, on hom representà obres teatrals, sarsueles i òperes italianes Fou enderrocat el 1884 El segon local fou construït l’any següent pel nou propietari dels terrenys, Alexandre MPons, i era situat a l’altura del carrer de Casp, amb una sala de grans dimensions i un cafè annex Hi foren estrenades obres importants del teatre modernista d’Ibsen, de Guimerà, etc i hi actuaren Eleonora Duse 1900 i Loïe…

Després d’haver rebut les primeres classes del seu pare —cant, orgue i violí— fou admès com a alumne de la prestigiosa abadia benedictina de Kremsmünster, on completà la seva formació També estudià dret i filosofia El 1788 anà a Viena, on impartí classes privades de música Estudià amb WA Mozart , amb qui establí una gran amistat, i també fou alumne d’A Salieri El 1792 fou nomenat clavicembalista del Teatre Nacional de Viena i el 1794 n’esdevingué mestre de capella Escriví singspiele especialment pensats per al públic vienès, com Der Spiegel von Arkadien ‘El mirall d’Arcàdia’, 1794, amb…

Vida i obra Militar de professió, participà en la Primera Guerra Mundial Ingressà a l’Istituto Geografico Militare de Florència Durant la guerra d’Etiòpia 1935-36 organitzà la policia colonial, i ascendí a general el 1940 A la Segona Guerra Mundial prengué part en les campanyes de Líbia i de Tunísia Des del 1945 residí a l’Alguer, on impulsà la vida cultural i les relacions amb els altres països catalans Fou fundador i president del Centre d’Estudis Algueresos Collaborà en revistes italianes i catalanes Estudià els arxius relacionats amb l’Alguer Le antiche fortificazzioni di…

Germà dels escriptors Guillem i Aurora Díaz-Plaja , estudià a Barcelona i València i es doctorà en història a Madrid 1945 Del 1948 al 1967 fou lector de literatura castellana en diverses universitats alemanyes, italianes i nord-americanes Collaborà a ABC i La Vanguardia Fou un escriptor prolífic amb més de 150 obres publicades, sobretot de temes d’història molt diversos, des de la biografia fins a l’anecdotari, així com d’història social i cultural, preferentment de l’àmbit castellà El seu assaig El español y los siete pecados capitales 1966 esdevingué un best-seller , que fins…

Vida i obra D’una família de músics que s’establí el 1829 a Barcelona, i anys després a Madrid, estudià magisteri Abandonà la carrera teatral i de llibretista dels primers anys, es relacionà amb el cercle literari de Víctor Balaguer collaborà a “El Genio” i a Pensil del bello sexo , 1845, i, més endavant, a “La Corona de Aragón” i se centrà en la poesia i en la novella de tipus fulletonesc, de temàtica patriòtica, religiosa i amorosa, que, dirigida a un públic femení, incorporava la defensa dels drets de la dona El heroísmo de la amistad, o Los condes de Rocabertí 1842, Un episodio de la…