Resultats de la cerca

Testà el 1143 El succeïren, de pare a fill, Felip Boïl i Garcia Boïl , senyors del castell de Boïl Els fills d’aquest, Benet Boïl i Pere Boïl , prengueren part en la conquesta de València, on reberen terres Pere donà origen a la branca valenciana dels Boïl El succeïren el seu fill Guerau Boïl i Foces i el seu net Pere de Boïl i d’Aragó , primer senyor de Manises, del qual i de la seva muller Altadona Della Scala, filla del senyor de Verona, sorgiren quatre línies els senyors de la baronia de Manises, que des del segle XVIII es cognomenaren Boïl de La Scala i de la qual sorgiren els Lladró de…

Vida i obra Fill de mestres membres del claustre de l’Escola Normal de Girona, fou amic, company d’estudis i collaborador de Jaume Vicens i Vives Els seus mestres foren Pere Bosch i Gimpera i Antonio de la Torre Es llicencià en història i dret a Barcelona 1933, i es doctorà a Madrid 1950, amb una tesi sobre els Margarit i l’Empordà Des del 1933 fou professor d’història i geografia –catedràtic des del 1941– als instituts de Terrassa, Màlaga, la Seu d’Urgell, Figueres i Girona De l’últim en fou director entre el 1960 i el 1969 El 1969 s’incorporà al collegi universitari de Girona i, dos anys…

Tot i que els escriptors i historiadors mallorquins inserits dins el corrent romàntic historicista acceptaren i estimularen una renaixença cultural autòctona que menà a un acostament real entre Mallorca i els altres països catalans, la societat mallorquina, d’economia agrària i econòmicament poc desenvolupada, no possibilità la politització del moviment fins a la desfeta colonial de la darreria del segle XIX Abans hi havia hagut temptatives, per part de grups federals mallorquins, d’incorporar les illes en els corrents prenacionalistes del Principat, com foren la participació en el Pacte de…

Orfe i recollit per un oncle seu, serraller, que intentà de donar-li un esdevenidor i el matriculà a l’Escola Normal de València, la seva vida representa un esforç de voluntat admirable per aconseguir les seves pròpies metes i fer-se a ell mateix Assistí a l’Escola de Menestrals 1877 i fou deixeble de l’escultor Capuz El 1879 es matriculà a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles i compaginà els estudis amb el treball a la serralleria del seu oncle Anà a Madrid 1882 i copià, al Museo del Prado, obres de Velázquez i Ribera Obtingué de la diputació de València la pensió per anar a Roma 1884, amb…

La primera notícia documental del castell de Forès —que era situat al cim del turó on s’assenta la població— és del segle XI, quan els comtes de Barcelona, Ramon Berenguer I i la seva esposa Almodis cediren a Miró Foguet i a Bernat Llop unes terres situades dins del seu comtat per tal que hi edifiquessin la fortalesa de Forès Tanmateix, hi ha una certa discrepància pel que fa al moment d’execució d’aquest document la seva data, 1038, és errònia ja que en aquell moment encara no actuaven els comtes atorgants, els quals s’esposaren vers el 1052 això va fer pensar a J Sobrequés que la data…

El dia 22 de juliol de 1422 foren nomenats els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Dalmau de Cartellà Cartellà, Gironès segle XIV – Ripoll, 1439, abat de Santa Maria de Ripoll diputat militar Ramon I de Sagarriga de Palou i de Pau, cavaller, senyor de Creixell, Pontós i Borrassà diputat reial Joan Ros, ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Francesc Desplà, canonge i ardiaca major de la seu de Vic oïdor militar Jofre de Sentmenat, donzell de la sotsvegueria del Vallès, senyor de Sant Fost de Campsentelles oïdor reial Martí Gavella, burgès de Perpinyà Els Samasó i els Cartellà al…

Pertangué a la família de La Marck 1483 i als vescomtes de Turena 1591 Ocupat 1676 i annexionat 1793 pels francesos, el 1814 el territori passà a formar part dels Països Baixos

El poble de Lasquarri és situat en la confluència de diversos barrancs que s’articulen entorn del de l’Oliviadre El seu castell, avui desaparegut, s’emplaçava a la part alta de la població Històricament la vila de Lasquarri es trobava, a l’inici del segle XI, a la línia defensiva de la frontera amb els musulmans i depenia del castell de Llaguarres L’any 1023, el rei Sanç III de Pamplona i de Ribagorça, essent a la cort de Nájera, donà al monestir urgellès de Sant Serni de Tavèrnoles “ villam que est in Ripacorcia nucupta Alasquorre ” amb tot el seu terme i amb les seves esglésies, quan hagués…

Situació Castell que conserva bàsicament la torre mestra i murs dels dos recintes que l’envoltaven V Buron La torre i les importants restes de fortificacions són situades al cim d’un turó, al nord de la ciutat de Girona, al costat de la carretera de Banyoles Venint de Girona, cal agafar la carretera de Banyoles Passada l’autopista, hom pot veure ja restes del castell a mà esquerra Una pista porta fins al costat de la torre mestra Mapa L39-12296 Situació 31TDG849536 JBM Història Partint de les fonts escrites, tradicionalment es datà aquest castell al segle XIII, anterior al 1285, any en què el…

Prengué el nom de la baronia de Castre que el rei creà per al seu fill En morir aquest 1275, el seu fill i successor, Felip I Ferrandis de Castre i Ximénez de Urrea a 1275 — 1301, desposseït dels béns paterns, romangué sota la tutela de la seva mare, Aldonza Ximénez de Urrea Alfons II de Catalunya-Aragó li retornà els béns entre el 1285 i el 1286 De la seva muller María Álvarez de Haro, de Biscaia, tingué dos fills, Aldonça i Felip II Ferrandis de Castre i d’Haro a 1304 — 1328, que el succeí Estigué sota la tutela de l’àvia Aldonza, puix que la seva mare es casà de nou, amb…