Situació
Fragment de mur del clos que protegia aquesta fortalesa desapareguda.
ECSA - F. Junyent i A. Mazcuñán
Les restes del castell són situades dalt d’un pujol, sobre el congost de Capellades, al ribatge dret de l’Anoia, a la banda septentrional del terme.
Mapa: 35-15(391). Situació: 31TCF912968.
Hom hi va per la carretera de Capellades a Martorell. Poc abans del quilòmetre 2, a mà dreta, just abans de travessar un pont, hi ha el trencall, degudament senyalitzat, que mena al castell i a l’església de Sant Salvador. (FJM-AMB)
Història
El terme de Cabrera és conegut des de l’any 995. Les primeres referències d’aquest castell són del segle XI, quan formava part de les possessions de la casa vescomtal de Barcelona. El 1055 el bisbe de Barcelona Guislabert, fill del vescomte Udalard, vengué aquesta fortalesa al seu nebot Udalard II, llevat de la senyoria, que es mantingué en poder del bisbe fins a la seva mort. Tanmateix, és el mateix Guislabert qui, tres anys més tard, donà a la seva filla Ermessenda el castell de Cabrera, sembla que amb el consentiment del seu nebot Udalard, ja que aquest apareix com a testimoni d’aquesta cessió. Tot i això, en fer testament el 1062 Guislabert deixarà aquesta fortalesa als seus fills, Ermessenda i Miró. Aquest darrer, però, el 1063 vengué a la comtessa Almodis la part que li pertocava de l’esmentat castell.
Poc temps després, Ramon Renard també traspassà al comte de Barcelona tots els drets que ell posseïa sobre l’esmentat castell. El 1067 és Ermessenda —germana de Miró— qui ven la seva part als comtes de Barcelona. D’aquesta manera, doncs, tots els drets i el domini d’aquesta fortalesa passaren a la família comtal barcelonina.
Al segle XII, el 1139, el comte Ramon Berenguer IV cedí a Reverter, entre d’altres castells, el de Cabrera, mentre que la castlania continuava en poder de Miró Guillem. El 1147, però, el comte rei establí un conveni amb Guillem de la Guàrdia encomanant-li les castlanies dels castells de Piera i de Cabrera.
Aquesta fortalesa de Cabrera serví, al llarg del segle XII, com a garantia de diversos préstecs fets pel comte rei. Prova d’això és el fet que el 1167 Berenguer Reverter en fer testament esmenta la quantitat de 500 morabatins que li deu el rei, el qual li ha deixat com a penyora el castell de Cabrera. El 1187 en el testament de Berenguer de Guàrdia apareix també la quantitat de 1 000 morabatins en el mateix sentit.
Al segle XIII el senyorejava la família Mediona. El 1273 Asbert de Mediona permutà amb el rei Jaume I el castell que els Mediona posseïen a Altea a canvi del de Cabrera, amb la condició que Asbert de Mediona el tingués com a feudatari del rei. El 1277 Pere el Gran li confirmarà aquest feu. El 1320 Asbert de Mediona, amb el consentiment del rei, vengué el castell de Cabrera a Berenguer de Banyoles, el qual li reté homenatge el 1323.
El 1348 aquest castell passà a Pere de Tous, altrament dit de Mediona. El 1396 el seu successor Berenguer de Tous traspassà el castell de Cabrera i el lloc de Vallbona a Pere Guillem Jofre. Amb tot la propietat retornà ben aviat a mans dels Tous, atès que el 1413 un tal Bernat de Tous vengué el castell de Cabrera a Esperandeu Cardona.
Així, a l’inici del segle XV els seus propietaris foren la família Cardona. Després passà als Camporells, els quals tingueren la propietat des del 1463 fins a mitjan segle XVI. A partir d’aquest moment trobem la primitiva edificació en un estat lamentable. El 1586 el senyorejava la família Foixà. Després passà als Móra. Aquests vers la darreria del segle XVII bastiren una gran mansió sobre les runes del primitiu castell. (EPF)
Castell
De l’antic castell de Cabrera, posteriorment convertit en palau residencial, només se’n conserven uns panys de paret, perforats amb sageteres, corresponents al clos que protegia la fortalesa.
L’aparell d’aquests murs és fet amb blocs de pedra, amb el predomini de les formes allargassades, només escairats i disposats en filades horitzontals força estretes, amb el lligam d’un morter compost de sorra i calç. (FJM-AMB)
Bibliografia
- Avinyó, 1909, pàgs. 15-23 i 67-77
- Miquel, 1945-47, I, pàgs. 355-357
- Els castells catalans, 1976, V, pàgs. 198-207
- Buron, 1989, pàg. 49
- Riba, 1990, II, pàgs. 114-115