Resultats de la cerca
Es mostren 715 resultats
El que cal saber de la fissura anal
Patologia humana
La fissura anal constitueix una erosió o un esquinçament dels teixits superficials del conducte anal, habitualment de forma lineal o allargada, que origina molt dolor sobretot al cap d’uns vint minuts de l’acte defecatori Moltes persones que pateixen d’una fissura anal intenten d’endarrerir tant com poden les defecacions, perquè els fa por el dolor que els provoquen Tanmateix, però, aquesta actitud és contraproduent, ja que, com més tensa es trobi la musculatura de la zona i més sòlida sigui la matèria fecal —pel fet de no ésser evacuada en el moment que n’hi ha més necessitat—,…
Jaume Serra i Gibert
Arts decoratives
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant i decorador.
Format a Barcelona com a joier, passà també per Llotja Illustrà l' Álbum enciclopédico pintoresco de los industriales Estudià als museus de Madrid 1856 El 1858 guanyà una medalla d’argent a l’exposició d’ornamentació decorativa de Llotja, on el 1860 esdevingué professor de dibuix lineal i d’adornament L’estat li encarregà la illustració de Monumentos arquitectónicos de España Organitzà a Barcelona la Primera Exposició d’Arts Sumptuàries 1867 Publicà Colección de modelos para la enseñanza del dibujo 1869 Fou premiat per la Societat Econòmica d’Amics del País el 1875 Decorà el…
criteri de Coulomb
Geologia
Expressió empírica que relaciona l’esforç normal amb l’esforç de cisallament en el moment de formació d’una fractura.
El criteri de Coulomb estableix una relació lineal entre ambdues variables que s’expressa mitjançant l’equació τ = c + μσ n , on τ és l’esforç de cisallament, σ n és l’esforç normal, i c i μ són dues constants, respectivament, la cohesió i el coeficient de fricció interna del material Aquesta equació es representa en l’espai de Mohr per una recta envolvent de Mohr , que separa els camps d’esforç estables dels inestables La fractura es produeix quan l’estat d’esforç és tal que el cercle de Mohr corresponent és tangent de l’envolvent Aleshores, les coordenades del punt de…
sistema de coordenades

Sistemes de coordenades matemàtiques: coordenades d’un punt del pla (superior) i d’un punt de l’espai (inferior)
©
Matemàtiques
En un cert domini X, conjunt de funcions tal, que els valors en un punt el determinen, de manera que mitjançant un sistema de coordenades cada punt és definit per un conjunt de nombres, que són les coordenades del punt.
Segons els casos les funcions d’un sistema han de complir certes condicions Així, en el pla, un sistema de coordenades lineal consisteix en dues funcions lineals independents Els eixos del sistema són les rectes que corresponen al valor zero de cadascuna de les funcions La intersecció dels dos eixos és l' origen de coordenades Si els eixos són perpendiculars, el sistema és rectangular i les coordenades són rectangulars o cartesianes Si els eixos són oblics, les coordenades són obliqües o rectilínies obliqües En aquest cas, hom pot considerar les coordenades covariants o…
polietilè d’alta densitat
Química
Polímer de cadena lineal constituïda per àtoms de carboni concatenats units mitjançant enllaços covalents.
És un polímer que s’obté per polimerització ràpida d’etilè en presència dels catalitzadors de Ziegler-Matta o de Phillips El polímer resultant presenta estructura regular, amb un nivell baix de defectes i, per tant, d’elevada cristallinitat Les propietats d’aquest polímer són duresa extrema, resistència a estellar-se, elevada resistència a la tracció i una densitat i punt de fusió superiors als dels altres polietilens Es fa servir per a fabricar ampolles, estris de la llar, joguines, recobriments d’extrusió, tubs, conductes i aïllants per a cables
poli(òxid d’etilè)
Química
Polièter lineal obtingut per polimerització amb obertura d’anell de l’òxid d'etilè
.
Les seves propietats presenten una gran dependència del pes molecular Els polímers de pes molecular baix < 3000 són obtinguts fent passar òxid d’etilè pel si d’etilenglicol, a temperatura elevada i a pressió, en presència d’un iniciador alcalí Són anomenats generalment polietilenglicols i són líquids viscosos o sòlids de punt de fusió baix, que hom empra com a tensioactius, en pintures i tintes, humectants, bases per a preparats farmacèutics i cosmètics i com a lubrificants Els de pes molecular elevat 10 5 -10 6 són obtinguts emprant iniciadors heterogenis, i la polimerització transcorre…
amidar
Determinar, prendre les mides (d’alguna cosa), avaluar amb una mida (una magnitud lineal).
cicle de vida d’un programari
Electrònica i informàtica
Cadascuna de les fases per les quals passa un programari, que s’inicien quan sorgeix la idea de crear-lo i finalitzen quan deixa d’ésser utilitzat.
Existeixen diferents models de cicle de vida que en determinen les etapes i el procés de creació i manteniment En el model clàssic o lineal se succeeixen seqüencialment diferents etapes, que acostumen a ésser establiment de la necessitat del programari concreció i formalització de les funcionalitats i els requeriments que ha de complir anàlisi dels elements que hi intervindran, de la seva estructura, de les relacions entre els elements i les funcionalitats que aporta cadascun disseny, per a establir-ne les tecnologies i els llenguatges implementació del sistema, codificant-ne les…
esclerodèrmia
Patologia humana
Malaltia del grup de les col·lagenosis, de causa desconeguda i de patogènia immunològica, que afecta la pell, les articulacions, els músculs i algunes vísceres com l’esòfag i la resta del tub digestiu, el pulmó, el cor i el ronyó.
La lesió consisteix en un augment de les fibres de collagen del teixit connectiu, amb edema i inflamació, que després porta a l’atròfia de les estructures afectades Aquesta forma generalitzada de la malaltia s’anomena també esclerosi sistemàtica progressiva i els seus símptomes principals són malaltia de Raynaud , esclerodactília , artràlgies, telangièctasis , calcificacions subcutànies o calcinosi , afectació de la cara, que es torna com una màscara, i trastorns funcionals de les vísceres danyades El procés pot romandre un temps limitat a la pell i provocar-hi una forma clínica benigna…
Imre Lakatos
Filosofia
Filòsof de la ciència hongarès.
La seva tesi doctoral, publicada en quatre articles en 1963-64 sota el títol Proofs and Refutations reeditats en forma de llibre el 1976, marca l’inici d’una metodologia d’anàlisi de la història de la ciència que, bé que originalment pretenia l’aplicació de les idees popperianes a la història de la matemàtica, revela un dinamisme intern de l’acte de la creació científica ben diferent de la recerca lineal de la no-contradicció lògica Aquesta metodologia, que aprofundeix en el seu article History of Science and its Rational Reconstructions 1972 l’assimila a altres autors…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina