Resultats de la cerca
Es mostren 553 resultats
Bernat Martorell

Retaule dels Sants Joans (1400-52) de Bernat Martorell
© Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona (2014). Foto: Calveras/Mérida/Sagristà
Pintura
Pintor.
Fill segon d’un carnisser Les primeres dades de la seva activitat apareixen en un contracte enllestit el 1427 S'establí oficialment a Barcelona el 1433, on els consellers li estengueren un rebut per a la realització d’unes pintures per al trentenari Una probable estada al taller de Lluís Borrassà i la coneixença de l’obra de Jaume Huguet es reflecteixen en el seu estil Fou la màxima figura del gòtic internacional , introduït a Catalunya pel primer d’aquests, que ell superà en naturalisme i humanisme Servà, però, l’absència d’ornamentació espacial, la simplicitat dels fons paisatgístics i de…
ala
Indumentària
Mena de màniga oberta de dalt a baix, usada en les gramalles i en altres vestits, així com en sobrepellissos i roquets litúrgics, sens dubte per a efectes decoratius.
color litúrgic
Cristianisme
Color dels ornaments litúrgics (blanc, vermell, verd, morat, negre, blau), d’acord amb els cicles o les festes de l’any litúrgic o amb el caràcter de la celebració.
Arxiu Capitular de la Catedral de Mallorca
Historiografia catalana
Dipòsit documental generat per l’administració de la seu de Mallorca i les institucions que en depenen.
El contingut dels fons té una gran importància per a la reconstrucció de la història de Mallorca a partir del s XIII Es troba ordenat en tres grans seccions, que són llibres manuscrits, quaderns i papers solts i pergamins Cal destacar-ne algunes subseccions com les actes capitulars, els llibres de sagristia i els còdexs, entre els quals s’han d’assenyalar la Crònica de la Conquesta de Mallorca de Pere Marsili, el Liber Privilegiorum , El llibre verd , el Llibre de la Cadena i les Consuetes A més, hi incorporà la documentació de la confraria de Sant Pere i Sant Bernat i el llegat de l’…
Marchetto da Padova
Música
Compositor i teòric italià.
Fou mestre de cant a la catedral de Pàdua entre el 1305 i el 1307 Abandonà la ciutat el 1308, moment a partir del qual residí al Vèneto Fou autor de tres tractats de teoria musical que escriví amb l’ajut del frare dominicà Syphans da Ferrara El primer, dedicat a Ranieri di Orvieto i titulat Lucidarium , el començà a Cesena cap al 1308 i l’acabà a Verona el 1318 Molt probablement fou el resultat de la seva experiència docent, i tracta de qüestions generals de teoria musical En la secció central, que és la més creativa, exposa les seves idees sobre la divisió del to en cinc parts iguals, que…
Romà el Melode
Música
Himnògraf, el més cèlebre entre els antics poetes bizantins.
Sembla que nasqué en el si d’una família d’origen jueu Diaca de la catedral de la Resurrecció a Berit Beirut, vers la fi del regnat de l’emperador Anastasi I 518 es traslladà a Constantinoble, on visqué durant els regnats de Justí I 518-27 i Justinià 527-65, al servei de l’església de la Mare de Déu, del barri de Cir, i on morí A Constantinoble compongué els seus himnes, que pertanyen al gènere del kontàkion , del qual Romà és el màxim representant Segons els biògrafs antics, n’hauria compost més d’un miler, però només se’n coneixen vuitanta-nou que li són atribuïts L’edició més extensa -bé…
Valentí Miserachs i Grau
Música
Cristianisme
Organista i compositor.
Estudià als seminaris de Vic 1954 i de Bilbao 1960-61 i a Roma 1963 Ordenat el 1966, l’any següent ingressà a l’Institut Pontifici de Música Sacra de Roma, on es diplomà en Composició Sacra i es llicencià en cant gregorià El 1976 es diplomà en orgue al Conservatori de Bari Fou organista i compositor de la Venerable Capella Júlia de Sant Pere del Vaticà 1975-80, director i mestre titular de la Capella Liberiana de Santa Maria Major des del 1977, catedràtic de composició del Conservatori de Matera 1977-82, i cofundador i professor 1976-94 de l’Escola de Música TL de Victoria, associada a l’…
Samuel Scheidt
Música
Compositor i organista alemany.
Vida El seu pare, Konrad Scheidt, era treballador municipal de la ciutat de Halle Els seus germans més petits, Gottfried i Christian, foren també organistes Samuel Scheidt es formà al Gymnasium d’aquesta ciutat, on probablement aprengué les beceroles musicals sota el mestratge del kantor Matthäus Birkner i del seu successor, Georg Schetz El 1604 esdevingué organista de la Moritzkirche, plaça que ocupà fins el 1607 o el 1608 Durant aquest període sembla que viatjà a Amsterdam per estudiar amb JP Sweelinck, la influència del qual es fa patent en la música de tecla El 1609 fou nomenat organista…
Michael Praetorius
Música
Compositor, organista i teòric musical alemany.
Vida Inicià la seva formació a Torgau i la continuà, en 1582-84, a la Universitat de Frankfurt, on estudià teologia i filosofia En aquesta darrera ciutat ocupà, a partir del 1587, la plaça d’organista a l’església de Santa Maria El 1595 es desplaçà a Wolfenbüttel, primer com a organista i, a partir del 1604, com a mestre de capella de la cort del duc Heinrich Julius de Brunswick-Wolfenbüttel Quan aquest morí, l’any 1613, Praetorius restà associat a la cort sota la protecció del seu successor, però hi residí només esporàdicament Passà bona part del temps a Dresden, on tingué ocasió de conèixer…
castell palau de Bellcaire

El castell palau de Bellcaire
JoMV (CC0)
Antiga fortalesa del municipi de Bellcaire d’Empordà (Baix Empordà).
Situat a la part alta del poble, és de planta quadrada, amb un petit pati central, circuït per un recinte exterior també quadrat, del perímetre del qual sobresurten el cos i l’absis poligonal de la capella El recinte exterior és format per panys de muralla amb torres cilíndriques als angles i al centre dels dos trams que no són ocupats per l’absis de l’església o per la porta De les torres, la millor conservada i més alta és la de l’angle sud-est, que té una porta a nivell del sòl i una altra d’elevada a l’interior hi ha una volta hemisfèrica, de pedruscall El sector meridional del recinte…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina