Resultats de la cerca

Catedràtic universitari L’any 1951 fundà la revista “El Ciervo”, de la qual fou director, juntament amb Roser Bofill Presidí l’Associació de la Premsa de Barcelona Exercí de redactor en cap, editorialista i coordinador editorial de La Vanguardia i fou director d’ El Correo Catalán 1977-81 L’any 1997 fou el primer president del Consell de la Informació de Catalunya Publicà llibres de pensament com La ciudad a medio hacer 1956 i El sermón del laico 1959 De la seva obra poètica en castellà cal esmentar El caballo 1951, premi Adonais, El hombre de la aguja en el pajar 1966 i Oficios y maleficios…

Al servei de l’exèrcit britànic, intervingué en les guerres contra Napoleó perdé un braç en la batalla de Sant Sebastià i, més tard 1815, fou promogut a tinent general

Fitxà pel Futbol Club Barcelona el 1997 com a director del planter, després d’haver estat entrenador del Reial Club Esportiu Mallorca 1985-88 i 1989-92 i del Betis 1994-97 Tres anys després fou nomenat entrenador del primer equip del FC Barcelona, durant la temporada 2000-01, i després es mantingué com a director tècnic fins que abandonà el club l’estiu del 2002 De nou, fou entrenador del Betis 2004-06, club amb el qual es proclamà campió de la Copa del Rei 2005, i posteriorment entrenà l’AEK d’Atenes 2006-08 Entre els anys 2010 i 2014 fou l’accionista majoritari del RCE Mallorca, i entre el…

S’inicià en la competició el 1994 a l’Associació de Pesca Esportiva de Sant Feliu de Guíxols i aconseguí la medalla de bronze en el Campionat d’Espanya de clubs 2009 Fou subcampió d’Espanya individual 2007 Amb la selecció catalana guanyà una medalla d’or 2007, dues de plata 2006, 2009 i tres de bronze 2008, 2011, 2012 en l’àmbit estatal Disputà dos Campionats del Món amb la selecció espanyola i assolí una medalla de bronze per equips 2009

Fou fundat el 1963 sota la presidència de Ferran Durà Organitzà el Critèrium Ciutat de Terrassa – Memorial Càndid Lao per a professionals al Campionat de Terrassa, inclòs a la Copa d’Espanya júnior El seu equip de competició fou dirigit per Enric Bicardí i en formaren part Antonio Pedrero, Manuel Esparza i Isaac Escolà

El 1661 Lluís XIV de França en confià el govern als jesuïtes per tal de propagar les idees franceses A causa de l’expulsió de la Companyia de Jesús el 1762, passà a càrrec de la clerecia secular fins al 1789 Desaparegué el 1794 i fou destruït

Situació i presentació El terme municipal de Sant Llorenç de la Muga, d’una extensió de 31,81 km 2 , és situat a la vall alta de la Muga, als terrenys accidentats dels Prepirineus La Muga, que rebia per l’esquerra el Rimal actualment l’interfluvi és afectat per una de les cues del pantà de Boadella, sobre la Muga, i forma després el congost de la Muga Torta, al límit NE amb Darnius, corre encaixada entre els turons de Sant Ponç 649 m d’altitud i de Sant Jordi 557 m d’altitud, a tramuntana, i les serres de l’Estela, de la Cirera i la roca de la Penya 484 m d’altitud, a migdia, al…

La vinya és el conreu predominant ocupa 615 ha en regressió la destinada a vins corrents, 274 de les quals destinades a l’elaboració de vins amb denominació d’origen controlat Hi ha 334 ha d’arbres fruiters 316 ha d’albercoquers, 14 de presseguers i 2 de cirerers i 170 ha d’hortalisses, en progressió 44 de carxofes, 29 d’api, 46 d’espàrrecs, 16 d’enciams, 10 de tomàquets, 4 de coliflors, 1 de productes primerencs i 1 de julivert Amb la desaparició de la ramaderia ovina, ha estat abandonada la utilització dels prats propers a l’estany Hi ha una important cooperativa vinícola i una destilleria…

Vida i obra Després de cursar els estudis primaris a la seva ciutat natal, el 1769 es traslladà a València i ingressà en la universitat, on estudià a la Facultat d’Arts El 1771 obtingué el títol de batxiller en filosofia Tingué com a professors Joan Baptista Munyós i Josep Matamoros Respecte del primer sempre recordà el seu excellent magisteri, i el fet que li mostrà el millor de la filosofia moderna, no sols a la universitat, sinó també a l’acadèmia que regentava privadament El rebuig de l’escolasticisme, la seva tendència antisuarista i l’adhesió a la filosofia eclèctica foren algunes de…