Resultats de la cerca

Llicenciada en medicina i cirurgia per la Universitat de Barcelona, especialitzada en dermatologia i malalties venèries Exercí com a mestra de l’Escola de Magisteri de les Illes Balears i posteriorment treballà en els serveis de dermatologia de l’Hospital Clínic de Barcelona, del 1974 al 1977, i a la Vall d’Hebron, del 1978 al 1991 El 1967, mentre estudiava a Barcelona, participà en la fundació del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona de la Universitat de Barcelona SDEUB, i fou suspesa del dret de matrícula durant dos anys Entre el 1975 i el 1979 milità…

Llicenciat en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, hi fou professor substitut 1869-73 després, havent fet el magisteri normal, es dedicà a l’ensenyament en centres com l’Escola Pública Municipal de Barcelona i a l’orientació pedagògica en llibres com Instrucción moral y cívica 1902 Escrivint de primer Farré el primer cognom, collaborà, entre altres revistes, a El Clamor del Magisterio , La Renaixença , Lo Gai Saber , Lo Rat-Penat Calendari Llemosí , La Bandera Catalana , Revista Catalana  de Manresa, La Illustració Catalana i Jocs Florals , amb alguns poemes i amb…

A vuit anys ja era organista de la seva parròquia Es formà als seminaris de Vic 1954-59 i de Bilbao 1960-61 i a Roma 1963 Parallelament a la seva formació teològica i humanística, continuà els estudis de música El 1967 ingressà a l’Institut Pontifici de Música Sacra PIMS, on es graduà en cant gregorià 1970 Posteriorment estudià composició amb A Renzi i orgue amb AM Polcaro, disciplines en les quals es graduà al Conservatori de Bari Durant aquesta època compongué nombrosa música litúrgica per a la Capella Júlia del Vaticà, d’on era organista El 1973 fou nomenat sotsmestre de capella de Santa…

Diplomada en magisteri 1980 i llicenciada en història de l’art per la Universitat de Barcelona 1988, cursà un postgrau en gestió i administració del sistema educatiu 1992 i un màster en gestió pública 2002 a la Universitat Autònoma de Barcelona, i un postgrau sobre mediació a la Universitat de Barcelona 2004 Professora d’història de l’art a l’Escola Massana 1988-92 El 1989 començà a militar a Convergència Democràtica de Catalunya  CDC i inicià la trajectòria en l’administració com a tècnica superior d’ensenyament de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès 1991-95 Posteriorment fou…

Diplomada en magisteri per l’Escola Blanquerna de Barcelona 1980 i llicenciada en filologia catalana pe la Universitat de Barcelona 1983, inicialment es dedicà a la docència fou professora d’educació secundària 1983-90 i d’adults 1991-94 Dins del Ministeri d’Educació, fou directora de Formació Professional 1994-98 i del Centre de Formació per a Aprenents 1997-98 A partir d’aquest any, emprengué una trajectòria institucional, inicialment vinculada al Ministeri d’Afers Exteriors, com a ministra plenipotenciària a les Nacions Unides 1998-2002, ambaixadora a Suècia 1999-2005, a…

Es graduà a l’escola normal d’Alacant i a l’Escuela de Estudios Superiores del Magisterio de Madrid on rebé la influència de la Institución Libre de Enseñanza Exercí el magisteri i fou inspector en cap de primera ensenyança d’Osca, Lleida i Barcelona 1931-39 Del 1933 al 1937 fou professor de pedagogia a la Universitat de Barcelona Creà, també a Barcelona, la Cooperativa Espanyola de les Tècniques Freinet, i cal considerar-lo com l’introductor i el difusor del moviment de L’École Moderne, molt coneguda a Catalunya El 1940 s’exilià a Cuba, on fou professor de filosofia de l’educació i didàctica…

Vida i obra Feu els estudis de magisteri a Girona i fou mestre d’escola, entre altres poblacions, a Sant Feliu de Guíxols i a Barcelona, i autor de manuals i mètodes escolars com El auxiliar del maestro catalán en la enseñanza de la lengua castellana  1869, deu edicions fins el 1925 Lectura bilingüe , 1900 Vocabulari català-castellà , 1910, i Estampa i ploma Mètode de lectura catalana , 1912 Publicà en La Renaixença , La Vanguardia  i La Veu de Catalunya nombrosos articles sobre aspectes polèmics de l’ensenyament a Catalunya Collaborà amb relats i poemes catalans a Lo Nunci ,…

D’aptituds lingüístiques precoces, a mitjan anys trenta aprengué l’ esperanto Mobilitzat a la Segona Guerra Mundial, posteriorment exercí el magisteri a Escòcia, i formà part del seu moviment esperantista El 1952 publicà el seu primer llibre, el recull poètic Spiro de l’pasio ‘L’esperit de la passió’, inici d'una obra ingent que el situà com un dels primers autors en aquesta llengua Traduí nombrosos clàssics de l’anglès Shakespeare, Dickens, Wilde, Tolkien, Burns, etc, i formà part també de l’antologia de poetes escocesos en esperanto  Kvaropo ‘Quatreta’, 1952 La seva obra…

Especialista en el procés revolucionari burgès espanyol La seva pràctica docent a la Universitat de València, durant més de trenta anys, compromesa políticament i socialment en la lluita per les llibertats democràtiques enfront la dictadura franquista, ha obert un vast camp d’investigació històrica dins del materialisme històric, amb temes i aspectes inèdits, la reinterpretació d’altres i la proposta de problemes i debats vg historiografia marxista Això ha generat una escola d’historiadors centrats en els diversos aspectes del procés revolucionari burgès espanyol 1808-74 transcendint, fins i…

Vida i obra Es va formar musicalment a les catedrals de Vic i de València, sota el mestratge del seu oncle Pere Vila En 1534-36 visqué a València, on degué relacionar-se amb Mateu Fletxa el Vell , Lluís del Milà, Bartomeu Càrceres i la resta de músics vinculats a la cort del duc de Calàbria A l’abril del 1536, arran del traspàs de Joan Ferrer, ocupà el càrrec d’organista de la catedral de Barcelona A l’agost d’aquell mateix any, el capítol barceloní i Pere Vila van signar una acta notarial segons la qual aquest cedia una important suma de diners per restaurar l’orgue i donar rendibilitat al…