Resultats de la cerca
Es mostren 863 resultats
Ventura Caro i Maça de Liçana
Història
Militar
Militar.
Germà de Pere Caro i Maça de Liçana Fou ajudant del duc de Crillon durant l’atac a Menorca 1781 i es distingí al setge de Maó Participà també 1782 en l’intent de conquesta de Gibraltar Ascendit a tinent general, era capità general de Galícia en declarar-se la Guerra Gran 1793, en la qual participà atacant els francesos des de Guipúscoa i Navarra És famosa la seva intervenció a Château-Pignon, on, malalt de gota, es féu dur al camp de batalla en llitera Davant el vigorós atac francès proposà un canvi en les operacions que fou rebutjat pel govern de Madrid, fet que el decidí a…
politeràpia
Medicina
Tractament d’una única malaltia o d’un únic malalt amb diversos fàrmacs o teràpies simultàniament.
consulta
Medicina
Reunió de metges per a diagnosticar i decidir el tractament oportú per a un malalt greu.
buf amfòric
So percebut en auscultar el pit d’un malalt amb lesions cavitàries pulmonars o amb pneumotòrax.
preparar l’alforja
Parlant d’un malalt, preparar-li la mortalla o preparar-se per a la seva mort.
tractament antialcohòlic
Conjunt de mesures terapèutiques i psicosocials destinades a combatre l’alcoholisme.
Hom parla de tractament medicamentós quan s’utilitzen les vitamines del grup B, els extrets hepàtics i els psicofàrmacs, especialment neurolèptics de tractament aversiu, basat en la creació d’un condicionament reflex de fàstic davant les begudes alcohòliques, quan hom recorre a l’associació d’un medicament disulfiram a l’alcohol, amb la qual cosa es produeixen reaccions molt desagradables vòmits, sufocaments, gran cansament, cefalàlgies, etc i de psicoteràpia, quan hom tracta de resoldre els conflictes psíquics profunds i les condicions d’ordre familiar, de treball, etc, que han motivat l’…
William Pitt
Història
Política
Polític i estadista, anomenat el Vell, per distingir-lo del seu fill.
Fou un dels més grans oradors de la història parlamentària britànica Elegit diputat per primera vegada el 1735, la seva carrera fou blocada durant molt de temps a causa de l’enemistat de Jordi II Vicetresorer d’Irlanda i tresorer general de l’exèrcit 1746, esdevingué un personatge molt popular gràcies a una honestedat poc corrent Nomenat primer ministre 1756, el rei el destituí l’any següent, però fou cridat novament setmanes més tard per formar un govern sota la presidència nominal del duc de Newcastle Dirigí, amb èxit, la guerra dels Set Anys 1756-63 Després de dimitir el 1761, presidí un…
Henry Millon de Montherlant
Literatura francesa
Escriptor francès.
Inicià la seva carrera literària exaltant la força, la vigoria juvenil i la bellesa física Les Olympiques , 1924 La Rose de sable 1933, publicada el 1951 i Les célibataires 1933, publicada el 1951 marcaren la seva maduresa, que havia de culminar en la tetralogia de Les jeunes filles 1936-39, centrada en la seva misogínia Egotista, de religiositat jansenista i amb un estil d’escriptura inigualable, conreà també el teatre, utilitzant temes i personatges històrics La reine morte 1942, Le maître de Santiago 1947, Port-Royal 1954, etc Tornà a la narrativa del 1930 al 1971 no havia deixat de…
Abū Bakr Muḥammad ibn Zakariyyā’ al-Rāzī
Filosofia
Metge i filòsof persa, més conegut a Occident per Razés.
Fou cap de l’hospital fundat 918 a Bagdad per al-Muqtadir i juntament amb Avicenna fou el metge més important entre els de l’edat mitjana Autor de nombrosos escrits mèdics, el més conegut és el Kitāb al-Hāwī , traduït al llatí amb el nom de Continens, l’enciclopèdia mèdica utilitzada a Europa fins al s XVI Més reduït és el Kitāb al-Manṣūrī , en deu llibres, exposició global dels coneixements de l’època Les seves aportacions al progrés de la medicina radiquen en l’exactitud en les descripcions clíniques i en la valoració dels coneixements de l’alquímia en la terapèutica, valorant més l’…
Gabriel Brasó i Tulla

Gabriel Brasó i Tulla
© Fototeca.cat
Cristianisme
Abat benedictí.
Prevere diocesà 1935, prengué l’hàbit monàstic a Montserrat 1941 Es llicencià en teologia i en arqueologia cristiana a Roma De tornada a Montserrat, fou nomenat prior 1949 i elegit abat coadjutor 1961 d’Aureli M Escarré, càrrec que conservà fins el 1966, que fou designat abat president de la congregació benedictina de Subiaco El 1969 predicà el recés anual al papa Pau VI i a la cúria romana, que fou publicat després amb el títol Il sacerdozio cristiano Malalt de mort, el 1977 es retirà a Montserrat Bé que potser d’una forma poc coneguda externament, en alguns moments difícils…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina