Resultats de la cerca
Es mostren 341 resultats
Societat Coral Erato
Música
Entitat coral figuerenca fundada el 1862, com a resultat de la unió de les seccions corals dels casinos Figuerense, el Menestral i l’Artístico de la capital empordanesa.
Fou un dels cors de Clavé més actius a les comarques gironines El mateix any 1862 ja participà en el concurs coral de Barcelona celebrat durant el festival coral, motiu principal que motivà la fusió dels tres cors esmentats Victorià Monereo en fou el primer director, tasca que compartí amb Gabriel Cotó fins a l’abril del 1864 Aquest mateix any, la formació guanyà el primer premi en el següent concurs coral a Barcelona interpretant Arre moreu , escrita per Pep Ventura expressament per al cor Erato Ventura compongué altres peces per a l’entitat coral, amb la qual mantingué una relació molt…
Antoni de Bofarull i Brocà

Antoni de Bofarull i Brocà
© Fototeca.cat
Historiografia catalana
Literatura catalana
Teatre
Arxivística i biblioteconomia
Historiador, arxiver, dramaturg i poeta.
Vida i obra Germà d’ Andreu de Bofarull Cursà els estudis primaris a Reus Havent impulsat la revista estudiantina El Hongo , el 1849 es llicencià en jurisprudència per la Universitat de Barcelona, ciutat on, orfe de pare, s’havia traslladat el 1839 Hi comptà amb la protecció del seu oncle Pròsper , que el collocà a l’Arxiu de la Corona d’Aragó 1846 També feu crítica teatral en el diari El Sol Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1852, n’ordenà i n’inventarià l’arxiu de la biblioteca, fou membre corresponent de l’Academia de la Historia de Madrid, i setze anys arxiver de l’…
, ,
moble
moble Cadira dissenyada per Antoni Gaudí per a la casa Batlló
© Fototeca.cat
Art
Tecnologia
Cadascun dels objectes mòbils, pràctics o de guarniment, que constitueixen l’equip estable dels interiors dels edificis i que en complementen la utilitat.
Aquest equip seguirà, doncs, la destinació de l’immoble així, hi ha mobles per a edificis d’habitacle mobles de la llar, per a edificis de treball mobles de laboratori, de despatx, d’oficina i per a edificis que responen a necessitats temporals concretes o a conveniències ocasionals mobles per a esglésies, hospitals, escoles, etc Essencialment utilitari, el moble ha adoptat, a través del temps i en dependència de les seves funcions, les formes més diverses, i en la seva construcció hom s’ha servit dels materials més heterogenis, el més comú dels quals ha estat, però, la fusta de roure, pi,…
conseller | consellera
Història
Nom donat, en algunes ciutats catalanes, als magistrats que detenien les facultats rectores i executives dels respectius municipis.
Entre aquestes poblacions hi havia Barcelona, Manresa des del 1315, Igualada des del 1381, Granollers, Vic des del 1315 o Sabadell des del 1609, Aquesta designació era equivalent a la de jurat, cònsol, paer o procurador que rebien en d’altres poblacions municipi A Barcelona, aquesta designació fou aplicada, a partir d’un privilegi de Jaume I del 1258, als vuit prohoms que assessoraven el veguer en el govern de la ciutat De vuit, foren aviat reduïts a sis 1260 i finalment a cinc el 1274 Els consellers barcelonins, a més de les funcions pròpiament executives, tenien, entre altres prerrogatives…
Johann Wolfgang Goethe
Filosofia
Literatura
Pensador i literat alemany.
D’origen patrici burgès, estudià dret a Leipzig 1765-68 i a Estrasburg 1770- 71, on es vinculà al Sturm und Drang i conegué Herder, que el féu interessar per la poesia popular, per Shakespeare, Homer i Ossian Tornà a la seva ciutat per exercir-hi d’advocat, sense gaire vocació seguí una època de gran fecunditat literària Edità, amb Merck i Herder, els Frankfurter gelehrte Anzeigen ‘Quaderns erudits de Frankfurt’, òrgan programàtic de la jove generació progressista A instàncies del duc Carles August, s’installà a Weimar 1775, on aviat es formà un important cercle intellectual Herder, Wieland,…
Josep Maria Ventura i Casas
Música
Compositor popular i cap de cobla català.
Vida Fou el principal impulsor de la sardana llarga o sardana moderna El seu pare, militar, havia estat destinat a Alcalá la Real, d’on la família retornà a Roses al cap d’un parell d’anys del naixement de Pep Després d’una infantesa poc afortunada, el 1830 anà a Figueres a fer d’aprenent de sastre calceter amb Joan Llandrich, capità reialista i cap de cobla, que també l’inicià en la música, per a la qual manifestà ben aviat un talent excepcional Els anys quaranta del segle XIX, Pep Ventura era ja capdavanter de la cobla que es convertí en la més prestigiosa de la comarca pel nombre i la…
corder de viola
Oficis manuals
Menestral que fabricava cordes amb budells d’animals, especialment de moltons, que adquirien en els escorxadors i netejaven en tallers comuns, vora els recs, on hi havia els obradors.
Els gremis de corders de viola o corders de corda de viola practicaven un monopoli absolut per tal de controlar l’abastament de primera matèria Documentats a Barcelona ja el 1541, formaven confraria al segle XVII, amb ordinacions del 1649 Unes noves ordinacions, del 1784, foren suprimides el 1789 per llur caràcter monopolístic
entremès
Teatre
Des de la fi del s XVI, peça teatral, de caràcter menor, escrita en llenguatge planer i sovint dialectal, que anava destinada a un públic pagès i menestral, poc exigent.
Eren representats intercalats entre dues jornades d’una comèdia per donar més varietat a l’espectacle o en ocasió de festes populars i familiars Aquest terme fou usat per primera vegada a Castella per Joan Timoneda en Entremés de un ciego, un mozo y un pobre 1563, editat al recull Turiana 1575, bo i enllaçant amb els passos i les farses de Lope de Rueda L’entremès representa la part més reeixida de la producció teatral de Cervantes Durant el Segle d’Or, fou conreat per gairebé tots els autors Lope de Vega fins i tot en donà una definició a El arte nuevo de hacer comedias Des del…
julià
Història
Menestral de diversos oficis aplegats en una confraria existent a Barcelona des de les acaballes del segle XIV fins al començament del XIX, posada sota l’advocació de sant Julià.
Els primers privilegis corporatius foren concedits el 1392 a l’ofici de mercer, o mercader a la menuda Posteriorment s’hi anaren incorporant, o delimitant, nous oficis, que conservaven una àmplia autonomia interna i ordinacions pròpies, tot acceptant la direcció general de la confraria, la qual tenia capella al convent de Sant Agustí i, des del 1554, casa gremial a la plaça del Blat guanters, corretgers i tireters 1434, capellers i naipers 1455, cinters 1472, corders de cànem i pentiners 1478, esclopers 1596, perxers i passamaners que se'n separaren al s XVI, matalassers i d’altres els…
aneller
Història
Menestral, generalment jueu o convers, especialitzat en la manufactura d’anells plans, que eren caracteritzats pels distintius d’una o tres lletres, a vegades gravades, usats per persones d’origen hebreu.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina