Resultats de la cerca
Es mostren 971 resultats
pressió atmosfèrica

La pressió atmosfèrica normal equival a la d’una columna de mercuri de 760 mm d’altura
© Fototeca.cat
Meteorologia
Física
Pressió que exerceix l’atmosfera terrestre sobre els cossos que s’hi troben immergits.
L’instrument per a mesurar-la és anomenat baròmetre Quan al nivell de la mar i a la temperatura de 15°C la pressió atmosfèrica és igual a la que exerceix una columna de mercuri de 760 mm d’altura, és anomenada pressió normal El valor de la pressió atmosfèrica pot variar molt d’un lloc a l’altre, i és alterat per l’altura i pel pas de pertorbacions atmosfèriques En meteorologia, la pressió atmosfèrica ha estat expressada en millímetres de mercuri o torrs aproximadament fins el 1914, i a partir d’aquesta data en millíbars
analitzador de xarxes
Instrument de mesura de la resposta en freqüència de dispositius i subsistemes de radiofreqüència.
Consisteix en un generador d’escombratge de freqüència i un sistema receptor N'hi ha de dos tipus el vectorial i l’escalar El vectorial permet de mesurar el mòdul i la fase dels coeficients de reflexió i/o transmissió o, el que és equivalent, els paràmetres de dispersió d’un dipol o d’un quadripol paràmetres S L’escalar fa servir un receptor més senzill que converteix el senyal de radiofreqüència rebut en un de baixa freqüència BF, que és visualitzat a la pantalla mesura les pèrdues de retorn i d’inserció de quadripols, però no els seus paràmetres S
dicksònia
Botànica
Falguera de la família de les dicksoniàcies, de port arborescent, semblant a una palmera, originària d’Austràlia i Tasmània.
Té un rizoma gruixut, que pot assolir uns 60 cm de diàmetre, i una tija vertical, de fins a 10 m d’alçada, coberta de fibres de color bru ataronjat les fulles frondes poden mesurar fins a 2 m, són arquejades i profundament dividides i surten formant una roseta al capdamunt de la tija És una espècie molt apreciada com a planta ornamental pel seu port característic i la textura de les seves fulles És cultivada a l’aire lliure en jardins temperats litorals, mentre que en zones més fredes només pot viure a l’interior
Jean-Henri Lambert
Física
Matemàtiques
Físic i matemàtic alsacià.
Escriví indistintament en llengua francesa i en llengua alemanya És autor, entre altres obres, de Photometrie , on féu una exposició de noves tècniques per a mesurar la intensitat de la llum, de Pyrometrie , en la qual exposà el concepte de “zero absolut”, i de Zur Theorie der Parallellinien , on insinuà la possibilitat de geometries no euclidianes Establí la fórmula que duu el seu nom sobre les radiacions lluminoses i estudià el moviment parabòlic dels cometes Fou un dels primers a demostrar la irracionalitat de π Per l’obra Novum organum és considerat un precursor del…
James Bradley
Astronomia
Astrònom anglès.
Membre de la Royal Society 1718 i professor a Oxford 1721 Fou el descobridor de l’aberració de la llum 1727 i de la nutació de l’eix terrestre 1748 El 1742 succeí Edmund Halley com a astrònom reial i com a director de l’observatori de Greenwich Del 1750 al 1762 efectuà unes 60 000 observacions d’estels encaminades a mesurar llur parallaxi i a deduir llurs distàncies a la Terra, els resultats de les quals foren publicats després de la seva mort El 1818 Friedrich Wilhelm Bessel aprofità aquestes dades per a confeccionar un catàleg de 3 222 estels
Walter Wilhelm Bothe
Física
Físic experimental alemany.
Alumne de Max Planck, fou professor a la Universitat de Giessen 1930-32 i director de l’institut de física de Heidelberg 1932-34 Desenvolupà la tècnica de les mesures amb el comptador Geiger tot introduint el mètode de les coincidències per a mesurar la direcció de les radiacions còsmiques, i el 1930, en collaboració amb HBecker, descobrí unes radiacions de gran poder de penetració que foren posteriorment identificades com a grups de neutrons Collaborà en la construcció del primer ciclotró alemany 1944 Els seus treballs li valgueren el premi Nobel de física de l’any 1954, que…
Eros
Astronomia
Asteroide número 433 del catàleg, descobert per Witt des de Berlín el 1898.
La seva òrbita té una excentricitat de 0,22 i el seu període de revolució és de 643 dies És el primer asteroide que hom conegué amb una òrbita parcialment interior a la de Mart objectes Amor La seva distància mínima a la Terra és de 22 milions de km, i per això hom l’aprofita per a mesurar la parallaxi solar La seva brillantor presenta variacions periòdiques, amb un període de 5h 16 min que correspon al seu període de rotació al voltant del seu eix menor Té una forma allargada, amb unes dimensions de 36 × 12 km
mètode de Zerevitinov
Química
Procediment analític, introduït per T.Zerevitinov, per a la determinació d’àtoms d’hidrogen amb caràcter àcid en composts orgànics.
Consisteix a fer reaccionar el compost amb un excés de iodur de metilmagnesi reactiu de Grignard i mesurar, mitjançant una bureta de gasos en condicions de pressió i temperatura conegudes, la quantitat de metà despresa per una quantitat exactament pesada de mostra, d’acord amb l’equació R— H+CH 3 —Mg—I →R—Mg—I+CH 4 ↑El nombre de mols de metà que es desprenen per mol de compost problema dóna el nombre d’hidrògens actius presents Entre els composts que donen positiva aquesta reacció, cal esmentar tota mena d’àcids orgànics, fenols, imides, alcohols, tiols, amines i acetilens…
platina de F’odorov
Mineralogia i petrografia
Platina especial, adaptable a la platina dels microscopis grans polaritzadors.
Els diferents moviments de les dues platines combinades poden ésser efectuats al voltant de cinc eixos això permet d’orientar en posicions especials una secció del mineral tallada en una direcció qualsevol, i per combinació dels moviments de gir és possible de determinar, en aquesta secció, la seva orientació òptica, la natura de l’ellipsoide que correspon al mineral de tres eixos o de rotació i la classe del cristall biaxial, uniaxial o isòtrop Hom pot mesurar també l’angle 2V dels eixos òptics d’un critall biaxial La platina de F'odorov és emprada sobretot per a classificar els diferents…
simulació
Matemàtiques
Tècnica emprada en investigació operativa.
Consisteix a construir un model simbòlic d’un sistema o d’un procés complex, de manera que els seus elements siguin representats mitjançant els processos lògics i aritmètics que hom pot executar amb un programa d’ordinador, a fi d’estudiar el comportament del sistema i mesurar-ne les propietats dinàmiques, a base d’obtenir les característiques estadístiques del dit comportament Això permet d’avaluar i comparar diferents estratègies d’operació del sistema, sense que aquest existeixi realment Les aplicacions més conegudes d’aquesta tècnica han estat fetes en l’estudi de xarxes d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina