Resultats de la cerca
Es mostren 506 resultats
Agost 2010
Diumenge 1 L’Aràbia Saudita i Síria s’uneixen per a evitar una guerra al Líban El president sirià, Baixar al-Assad, i el monarca saudita, Abduqà de l’Àrabia Saudita, es reuneixen a Beirut per tal d’estabilitzar la zona i evitar, d’aquesta manera, un nou esclat de violència entre faccions sectàries rivals al Líban Els Països Baixos inicien la retirada de les seves tropes a l’Afganistan El Govern dels Països Baixos ordena l’inici de la retirada de les seves tropes, prop de 2000 militars, desplegades a la província afganesa d’Oruzgan, al sud del país Entra en vigor la prohibició de l’ús de…
Rondalla de rondalles
Literatura catalana
Novel·la breu de Lluís Galiana (segle XVIII), construïda a base de parèmies.
Desenvolupament enciclopèdic La Rondalla de rondalles, a imitació del “Cuento de cuentos” de don Francisco de Quevedo i de la “Història de històries” de don Diego de Torres composta per un curiós apassionat a la llengua llemosina i treta a llum per Carlos Ros, notari públic aparegué anònima primera edició València 1768, però no hi ha cap dubte sobre la seva atribució al dominicà Galiana S’hi narra com tres germans estan enamorats d’Eufràsia Pep de Quelo, un jove amb una certa fortuna, és el festejador que els pares d’ella veuen amb bons ulls La jove, però, està enamorada de Ximo, ociós i…
serralada Ibèrica
Serralada
Sistema muntanyós de la península Ibèrica que constitueix el límit NE de la Meseta.
S'estén de NW a SE, entre la depressió de l’Ebre i la Meseta, des del Corredor de la Bureba fins a la Mediterrània Dividida en moltes unitats, les principals son, a l’extrem NW, la serra de la Demanda 2 037 m, els picos de Urbión 2 264 m, la serra Cebollera 2 147 m, el Moncayo 2 313 m i la plana de Sòria entre 1 100 i 1 200 m a la regió central, la conca de Calataiud, la conca de Terol, la serra d’Albarrasí Caimodorro, 1 921 m, la serra de Gúdar Peñarroya, 2 019 m i Penyagolosa 1 813 m, per on enllaça amb la Serralada Prelitoral Catalana al S, la serra de Javalambre 2 020 m, que arriba fins a…
ars moriendi
Cristianisme
Títol genèric d’alguns opuscles ascètics apareguts al final de l’edat mitjana, els quals contenien exhortacions, pregàries i il·lustracions per a preparar a ben morir.
Es convertí en una mena de gènere literati didacticodevocional destinat a laics i clergues, que influí en Dionís el Cartoixà i en Erasme Són coneguts, entre d’altres, els de Jean de Gerson, Nicolau de Dinkelsbühl, Thomas Peunter El més famós és l’imprès a Alemanya cap al 1465, basat en un llibre holandès de cap al 1450 Londres, British Museum o en un conjunt de gravats, conservats a Oxford i signats pel mestre ES Tingué una gran difusió i és particularment interessant per les xilografies que l’illustren Amb el títol d' art de ben morir circulaven en català, durant la baixa edat mitjana,…
John Sulston
Biologia
Bioquímic britànic.
Es graduà el 1963 i es doctorà a la Universitat de Cambridge el 1966 Després d’una estada postdoctoral al Salk Institute for Biological Studies a San Diego Califòrnia, l’any 1969 s’incorporà al laboratori de biologia molecular del Medical Research Council a Cambridge, on treballà amb Sydney Brenner i Robert Horvitz en l’estudi de la biologia i la genètica del nematode Caenorhabditis elegans i en la seqüenciació del seu genoma , que completà el 1982 El 1992 fou nomenat primer director del Wellcome Sanger Centre, una institució capdavantera en la investigació genòmica a la Gran Bretanya,…
Carles Alberola i Ortiz
Teatre
Literatura catalana
Autor, actor i director teatral.
Titulat per l’Escola Superior d’Art Dramàtic i Dansa de València 1983-86, el 1994 fundà, juntament amb Toni Benavent, la companyia Albena Teatre , amb la qual muntà les seves pròpies obres D’entre la seva producció, fonamentalment de caràcter humorístic, destaquen les obres Viu com vulgues 1989, coescrita amb Alfred Picó O tu o res 1991 i Nit i dia 1993, feta a quatre mans amb Ferran Torrent Curriculum 1998, de la qual és coautor amb Pasqual Alapont, que obtingué el premi de les arts escèniques de la Generalitat Valenciana i el de la crítica teatral de Barcelona Estimada Anuchka 1995 Per…
,
Accidents infantils
Als països desenvolupats, els accidents constitueixen la primera causa de mortalitat en infants de més d’un any d’edat Als Països Catalans, cada any moren per accidents uns 600 infants menors de 15 anys És molt difícil obtenir i recopilar dades suficients sobre els accidents no mortals, però segons els estudis realitzats sobre això i tenint en compte les dades d’altres països, es calcula que els infants que requereixen assistència mèdica a causa d’accidents són uns 600000 cada any, i que prop de 2000 sobreviuen, però els queden lesions permanents Els accidents són, en general, la…
Trisomia 13 o síndrome de Patau
Patologia humana
Genètica
És denominada trisomia 13 o síndrome de Patau una greu alteració cromosòmica, generalment fatal durant el primer mes de vida, consistent en la presència d’un cromosoma 13 de més L’alteració es presenta, aproximadament, en 1 de cada 4600 nadons vius El nounat sol tenir poc pes i escàs desenvolupament orgànic a més, presenta diverses malformacions L’aspecte facial és característic microcefàlia, microftalmia, llavi leporí i fissura palatina, que confereixen a la cavitat oral l’aspecte de boca de llop , malformació d’orelles, amb implantació baixa, i hemangiomes a la regió nasal i frontal A més,…
dinàmica de clariana
Ecologia
Regeneració i manteniment d’un bosc mitjançant l’obertura de clarianes en morir un grups d’arbres de la volta.
La taxa de mortalitat dels arbres que formen el dosser superior depèn tant de factors interns, com són la pròpia arquitectura de l’arbre, l’estratificació del bosc i el seu estat sanitari, com de factors externs, com les precipitacions i el vent També l’extensió de les clarianes està relacionada amb la mida i l’arquitectura dels arbres, que determinen com moren i com cauen a terra Les clarianes més grans de fins a 1 000 m 2 o més resulten de la mort d’un gran nombre d’arbres propers, moltes vegades a causa de l’efecte dominó, quan un arbre cau sobre els seus veïns i aquests, al seu torn, en…
Innocenci Aspriu
Literatura catalana
Personatge central de la trilogia autobiogràfica de Prudenci Bertrana Entre la terra i els núvols, formada per les novel·les L’hereu (1931), El vagabund (1933) i L’impenitent (1948).
Respon a l’arquetipus de personatge de les novelles modernistes tardanes de to autobiogràfic És un home ple de bondat, amb tendència a l’automarginació, inclinat a la contemplació i a la vida ociosa L’art és el seu mitjà de redempció social, en intentar transferir als altres, primer amb la pintura i més tard amb la literatura, l’embadaliment i el gaudi personals Esdevé finalment un home dividit entre la subjecció a feines degradants a què l’obliga la necessitat i l’aspiració a l’ideal artístic pur, independent i generós Identifica art amb sinceritat, fins el punt de sacrificar a la puresa de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina