Resultats de la cerca
Es mostren 1664 resultats
Savelli
Família noble de la ciutat de Roma.
Fou fundada a la darreria del s XIII per Aimerico, pare de Cencio Camerario —que esdevingué el papa Honori III — El nebot d’aquest, Luca s XIII, fou el primer que portà el títol de Sabello , del qual es derivà el de Savelli féu costat a l’emperador contra el papa Gregori IX i donà una gran puixança a la família El seu fill Jaume fou el papa Honori IV Més tard, els Savelli s’uniren als Colonna contra el papa Bonifaci VIII, malgrat la rivalitat que existia entre ambdues famílies La dinastia, molt influent en els medis eclesiàstics, s’extingí el 1712 amb Giulio Savelli
Roger de Paruta
Història
Noble, conseller reial d’Alfons el Magnànim.
Havia estat vicealmirall de Palerm i renuncià el càrrec, així com el de mestre racional de Sicília que regia en ésser nomenat, amb caràcter vitalici, mestre secret, càrrec, aquest, segregat de la tresoreria del regne 1433 Fou virrei substitut de l’infant Pere quan aquest se n'anà de Sicília amb l’estol reial 1435 Durant una seva visita a la cort, deixà a l’illa quatre presidents un d’ells, Battista de Platamone, fou nomenat virrei amb igualtat de poders, per a governar juntament amb ell 1436 Roger es distingí per haver prestat sovint ajuts econòmics al rei Malgrat el seu nou nomenament com a…
Manuel Camps i Castellví
Música
Tenor català.
Vida Fou prevere i tenor de la Real Capilla y Cámara de SM Exercí la tasca de mestre de capella a Vilafranca i també a Barcelona, on era conegut pel nom de Mossèn Villafranca Tingué una gran reputació com a tenor i pel seu excellent mètode de cant És autor d' Escuela elemental del noble arte de la música y canto , obra editada a Barcelona el 1834 i en la qual parla, entre altres temes, sobre el cant pla reformat Bibliografia Complement bibliogràfic Camps i Castellví, Manuel Escuela elemental del noble arte de la música y canto Con un verdadero método de enseñanza…
aede
Literatura
Poeta i cantor cortesà professional de l’època heroica grega.
Substituí el noble afeccionat a l’art de proclamar les lloances i d’estendre la fama d’herois i reis tot cantant els esdeveniments de la història i de la llegenda L’aede feia vida de cort i tenia una posició molt honorable, per més que fos considerat vassall i servidor del rei i rebés una recompensa pel seu treball Creador dels seus versos així com de les seves melodies, a diferència del rapsode, que es limitava a declamar el que havia heretat, cantava les seves cançons heroiques acompanyant-se amb un instrument de cordes, a la taula del rei davant un públic principesc i …
Sabata de Calataiud

Armes dels Sabata de Calataiud
Llinatge noble de l’antic Regne de València originari d’Aragó, que hom fa descendir, sense proves, del rei Sanç II Abarca de Pamplona.
Hom fa remuntar l’estirp a Sancho Sánchez Zapata de Valtorres , senyor de Valtorres Aragó, magnat del rei Alfons I d’Aragó, el qual guanyà Calataiud als sarraïns i en fou nomenat alcaid El seu fill Blasco Pérez o Sánchez Zapata de Valtorres el succeí i el 1174 passà a Tarassona, on es casà amb una filla de Pedro Fernández de Castro, justícia d’Aragó Tingueren tres fills Pedro Pérez Zapata de Tarazona , que fou justícia d’Aragó el 1204 i ascendent dels Zapata de Tarazona i els Zapata de Alcolea Ximeno Pérez Zapata de Tarazona , que es casà amb Alda Fernández, senyora d’Arenós, i foren els…
Casa Calvet

Aspecte exterior de la façana principal de la Casa Calvet
© Fototeca.cat
Edifici modernista de Barcelona, construït per Antoni Gaudí entre el 1898 i el 1900 per encàrrec de Juliana Pinto, vídua de l’empresari tèxtil Pere Màrtir Calvet.
Situat al carrer de Casp, és un edifici d’influència barroca, de façana simètrica i estructurada A la façana es distribueixen cinc balcons per planta i una tribuna, que remarca la situació de la planta noble Hi destaca la decoració amb elements simbòlics que fan referència a la vida, professió i personalitat de Pere Calvet A l’interior, destaquen les columnes salomòniques, les pintures decoratives, el baldaquí on s’encaixa l’ascensor i la gran escala d’accés als pisos A la façana posterior, una galeria connecta el pis noble amb un gran jardí que ocupa el terrat del magatzem Als baixos de l’…
abadessa comendatària
Cristianisme
Dona que fruïa de les rendes d’una canonja o d’un monestir femení sense ésser religiosa o essent-ho d’un altre orde.
Sovint era un títol honorífic concedit a dones de família reial o noble
Castell o força de Montargull (Lavansa i Fórnols)
L’existència d’una fortificació a Montargull, caseria situada en un coster prop de Sorribes, és documentada des del començament del segle XIV L’any 1313 el procurador del noble Ot de Montcada, el cavaller P de Santa Eulàlia, constituí el cavaller Berenguer de Torrents procurador especial per a requerir al comte d’Urgell que tornés al noble Ot de Montcada, entre altres, el castell de Montargull Ot era el tutor del seu nebot Pere Galceran de Pinós, i en el seu nom, l’any 1318 va prestar homenatge al rei per les baronies de Josa i Lavansa Montargull va romandre a mans…
làgida
Història
Membre de la dinastia que regnà a Egipte durant l’època hel·lenística (~323 aC).
Hom suposa que els làgides eren descendents del noble macedoni Lagos, pare de Ptolemeu, el primer sobirà
principal
Construcció i obres públiques
Pis que ve immediatament sobre la planta baixa, si no hi ha entresol.
Abans de l’ús generalitzat de l’ascensor solia ésser el replà més noble de l’edifici
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina