Resultats de la cerca
Es mostren 18009 resultats
William de Ramsey
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres anglès.
Capdavanter de l’estil gòtic perpendicular i del seu nou programa decoratiu És autor de la sala capitular i el claustre de l’antiga catedral de Saint Paul de Londres, de la capella de Saint Stephen a Westminster i de la planta del palau de Windsor i acabà el creuer de la catedral de Lichfield 1337
Hans Stethaimer
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres alemany.
Fou un dels principals creadors de la hallenkirche La seva obra cabdal és l’església Sankt Martin de Landshut, realitzada totalment en rajola, prototip del gòtic flamíger alemany, on la impressió de lleugeresa és reforçada per l’esveltesa dels pilars La seva pedra sepulcral a Sinkt Martin el fa collaborador en set esglésies alemanyes
Juan de Colonia
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres alemany.
S'establí a Burgos, on construí les dues fletxes de la catedral, acabades el 1458 Hom li atribueix la capella de la Visitació, de la mateixa catedral Inicià 1461 l’església de la cartoixa de Miraflores, continuada després pel seu fill Simón
Guillaume de Sens
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres francès.
Fou cridat 1175 a construir el cor de la catedral de Canterbury, destruït el 1174 Hi treballà quatre anys abans de tornar, malalt, a França El seu successor, Guillem l’Anglès, sembla haver respectat el seu projecte, que reprodueix a grans trets el cor de la catedral de Sens És considerat l’introductor de les catedrals a Anglaterra
Erwin von Steinbach
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres alsacià.
Fou autor d’una part de la façana i del projecte de la catedral d’Estrasburg
catàleg temàtic
Música
Llista descriptiva d’un conjunt d’obres musicals que incorpora l’íncipit entre els seus camps.
Mentre que un catàleg no temàtic pot identificar una obra pel seu compositor, títol, número d’opus, tonalitat, instrumentació, data de composició, etc, cap d’aquests camps no proporciona una identificació amb la seguretat que ho fa un íncipit Contràriament al que es desprèn de l’etimologia, la majoria dels catàlegs temàtics té més a veure amb els íncipits que amb els temes La confusió semàntica es remunta al final del segle XVIII, moment en què començà a usar-se el terme tema en sentit modern Els seus límits no eren encara prou clars i això el feu virtualment sinònim d’inici D’aquí en sorgí…
La Novel·la Nova
Teatre
Col·lecció setmanal d’obres breus de narració i de teatre, publicada setmanalment a Barcelona del 1917 al 1919.
Era una clara imitació de la madrilenya Novela Corta Fou dirigida per Santiago Elias, i després, per Manuel Gelabert Hi aparegueren obres de Santiago Rusiñol, Ignasi Iglésias, JMFolch i Torres, Pompeu Crehuet, Apelles Mestres, Plàcid Vidal, Víctor Català, Narcís Oller, Pompeu Gener, Juli Vallmitjana, etc La Novella d'Ara en fou, de fet, la continuació
Jaume de Faveran
Escultura
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres i escultor actiu al nord de Catalunya i al Llenguadoc, del 1309 al 1336.
Mestre major de la seu de Narbona, ho fou també de la de Girona en 1321-30, on continuà i possiblement portà a terme les obres de l’absis que el seu germà, mestre Enric , - , 1321 havia començat el 1312 Com a escultor, el 1322 executà el sepulcre del bisbe de Girona 1312-18 Guillem de Vilamarí catedral de Girona Hom li atribueix els sepulcres de Bernat de Vilamarí 1291-1312 i de Pere de Rocabertí 1318-24, ambdós també a la seu gironina
Jeroni Pau
Filosofia
Història
Humanista i hel·lenista, que signà les seves obres com a Hieronymus Paulus Barcinonensis.
Vida i obra Fill de Jaume Pau, jurista i conseller de Joan II, i Elisabet Coll, sembla que tingué almenys quatre germans, un dels quals, Dionís, ciutadà honrat i conseller de Barcelona, gaudí d’una considerable rellevància política Membre d’una família de juristes i metges, el seu avi fou Pere Pau, metge de gran prestigi La data de naixement de Jeroni Pau no es coneix amb exactitud i generalment s’havia acceptat situar-la entorn del 1440, potser per tal d’apropar-lo en edat al seu cosí Pere Miquel Carbonell, amb qui compartí les afeccions La data proposada per MA Vilallonga es desprèn de la…
, ,
bibliografia
Arxivística i biblioteconomia
Relació sistemàtica, diversament ordenada i sovint crítica o raonada, d’obres relatives a una o diverses matèries.
Els catàlegs de biblioteques, bé que en llur majoria no obeeixen a un mètode selectiu raonat, són, especialment en les grans biblioteques, veritables bibliografies generals de gran valor Igualment poden ésser-ho els índexs de publicacions i les guies d’obres de referència Els primers repertoris de caràcter bibliogràfic són els catàlegs sistemàtics de les biblioteques alexandrines compilats per Callímac al segle III aC i, en sentit ampli, les freqüents llistes de manuscrits dels monestirs medievals La necessitat del repertori bibliogràfic no aparegué, però, fins al segle XV, amb la invenció de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina