Resultats de la cerca

Inicià els estudis musicals a Granollers, i més tard els amplià a l’Acadèmia Granados Fou deixeble d’Enric Morera a Barcelona i de Vincent d’Indy a París Director de la Banda Municipal i del Conservatori de Música de Vic, dirigí també l’Orfeó Vigatà El 1922 es traslladà a Madrid per dedicar-se a la direcció d’orquestres de teatre En el catàleg de la seva obra es poden trobar diferents sarsueles, com El cant del pirata 1912 i La emboscada , estrenada al Teatro Avenida de Buenos Aires el 1929

Estudià a Barcelona al Conservatori del Liceu i a Milà Debutà al Gran Teatre del Liceu el 1960 el 1963 hi obtingué un èxit assenyalat amb Orfeo ed Euridice , de Gluck El 1964 guanyà la Medalla d’Or del Circolo della Stampa, de Milà, i el concurs de cant Achille Peri, de Reggio de l’Emília L’any següent tornà al Liceu, on interpretà el paper titular d’ Aïda i el de Nedda d’ I Pagliacci Actuà arreu d’Europa en teatres d’òpera i sales de concerts

El 1900 entrà com a cornetí a l’Orquestra Unió Berguedana, posteriorment convertida en la cobla La Principal del Berguedà, que ell mateix dirigí durant prop de seixanta anys Es dedicà també a la composició de sardanes, entre les quals es destaquen Amàlia , Petita Ester i Anem a xauxa Cal esmentar, així mateix, la seva tasca pedagògica, també en el camp de la sardana Dugué a terme recitals de piano i fou director de l’Orfeó Berguedà 1924-27 Fou també un gran animador de la Patum de Berga

Barça i Júpiter s'enfronten a Les Corts aleshores el camp del Barça en un partit amistós per homenatjar l'Orfeó Català Els més de 14000 espectadors comencen a xiular i a cridar contra la interpretació de l'himne espanyol El Barça guanya per 3-0, però dimarts 16 el govern civil de Barcelona suspèn la celebració de partits, reunions i espectacles a les Corts L'entitat es defensa, però el 24 de juny arriba la sentència definitiva "Clausurar sis mesos el funcionament de la Societat" Jaime Milans del Bosch "convida" al president Gamper a abandonar el territori espanyol

S’inicià en el cant amb l’Orfeó Català de Mèxic, on la seva família s’havia exiliat després de la Guerra Civil Espanyola Ingressà a la companyia del Teatro Bellas Artes, i el 1955 hi interpretà el seu primer gran paper, el Manrico d' Il Trovatore Per mediació de Victòria dels Àngels es presentà a una audició al Carnegie Hall, i tot seguit anà a Milà a perfeccionar els seus estudis A conseqüència d’un malentès amb l’empresa de JA Pàmies, no cantà mai a l’antic Liceu Gravà algunes sarsueles per a l’EMI espanyola El 1968 tornà a Mèxic

Estudià al Conservatori del Liceu i amplià la seva formació a París Destaca particularment per la seva gran tasca com a harmonitzador de més de 200 cançons tradicionals catalanes, repertori que ha conegut una gran difusió Ha treballat especialment el repertori vocal, en particular amb la seva dona, la mezzosoprano Myriam Alió També és autor de música de cambra i de les òperes El príncipe y el paraíso , Violeta , Las hijas de Bernarda Alba , María Estuardo i Orfeo y Eurídice Com a pianista acompanyà sovint, en recitals per tot el món, la soprano Victòria dels Àngels

Estudià música amb Enric Morera i violí amb Francesc Costa Cofundador, el 1935, del Cor Mixt Polifònic des del 1939 Capella Clàssica Polifònica i adscrit al Foment de les Arts Decoratives de Barcelona , des del 1940 en fou el director titular Fou professor de violí i de conjunt coral i instrumental del Conservatori de Barcelona Dirigí l’Orfeó de Sants i fou professor dels Cursos Internacionales de Música en Compostela i la Coral Universitària de Ciutat de Mèxic El 1981 fou nomenat director del Coro Nacional de España de Madrid Autor d’algunes composicions, publicà Consideracions sobre la…

Estudià harmonia i contrapunt a Marsella i a París Introduí el mètode Wilhelm de música en una escola elemental de Barcelona ~1852 Aquest any fundà l’Orfeó Barcelonès, de més d’un centenar de cantaires, que incloïa també una escola de música que fou subvencionada per l’ajuntament El 1862 publicà la revista musical El Orfeón Español Collaborà en altres revistes Autor d’una collecció de cors per a veus soles i també d’un Stabat Mater i de les obres corals Le défilé, La prairie, La valse burlesque , etc Traduí els mètodes de solfeig de BWilhelm

Joan Alcover , en el seu poema La Balanguera, transformà el personatge de la cançó mallorquina en una mena de parca que fila el fil de la vida Amadeu Vives musicà aquest poema, que glossava els dos primers versos de la cançó, i que esdevingué, a partir de les interpretacions de l’Orfeó Català i d’Emili Vendrell, una cançó popular a tots els Països Catalans Identificat el personatge amb la pàtria, aquest cant ha estat adoptat com a himne patriòtic en moments que no ha estat possible de cantar-ne de més explícits El 1996 fou declarat himne oficial de Mallorca

El 1906 emigrà a Xile Coneixedor del món musical, hi fundà l’Orfeó Català, del qual fou tenor solista durant deu anys Formà part i fou membre del quadre escènic del Centre Català de Santiago de Xile, on, el 1913 i el 1914, intervingué en diverses obres importants El 1916 es traslladà a l’Argentina, però retornà a Xile dos anys més tard El 1919 s’establí definitivament al Perú on al cap d’uns anys, es dedicà plenament a la venda de terrenys i a l’edificació, negocis amb els quals arribar a fer una gran fortuna