Resultats de la cerca
Es mostren 1243 resultats
Pere Terrassa
Cristianisme
Eclesiàstic.
Carmelità observant, fou lector del convent d’Avinyó 1478, provincial dels estats pontificis, procurador general de l’orde a Roma, vicari general 1502 i general de l’orde 1503 Publicà un sermó dit davant del papa, Oratio de divina providentia 1483 Deixà inèdites un gran nombre d’epístoles literàries d’instrucció particular i una relació, en forma de diari, de les mesures preses durant el seu govern
Falgars

Aspecte del santuari de Falgars (la Pobla de Lillet)
© C.I.C. - Moià
Santuari
Santuari marià ( Santa Maria de Falgars
) del municipi i de la parròquia de la Pobla de Lillet (Berguedà), a la serra de Falgars
.
El lloc consta des del 984, en l’acta de consagració de la desapareguda parròquia de Sant Cristòfol de Vallfogona Bé que una tradició pretén de situar la troballa de la imatge el 1049, les seves primeres notícies certes són del 1120, quan fou donada l’església de Santa Maria, que aleshores s’edificava, al monestir de Sant Llorenç, prop de Bagà Primer era regida pel rector de Sant Cristòfol, després tingué benefici propi 1352 i, més tard, ermitans L’església fou reedificada el 1646 Presideix el santuari una imatge gòtica d’alabastre, del s XV És lloc de molta devoció
Josep Espasa i Anguera

Josep Espasa i Anguera
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Edició
Editor.
D’origen humil, emigrà a Barcelona, on treballà com a peó en l’enderrocament de les muralles i com a repartidor d’obres lliurades en fascicles El 1860 establí un modest centre de subscripcions, origen de la Casa Editorial Espasa Amb el seu germà Pau la Pobla de Cérvoles 1835 — Barcelona 1927 crearen l’empresa Espasa Germans És fill seu el metge i editor Joan Espasa
Enric Porta i Mestre
Pintura
Pintor.
Exposà el 1922 a Barcelona i anà a París a ampliar estudis Concorregué després a diversos salons i exposà individualment a la galeria Syra de Barcelona Dedicat sobretot a pintura infantil i natura morta, emprà abundants empastaments dins un concepte tradicional
Ceferí Rocafort i Sansó
Geografia
Arqueologia
Historiografia
Geògraf, arqueòleg i historiador.
També es dedicà al periodisme Collaborà des del 1907 al Centre Excursionista de Catalunya, on desenvolupà una intensa activitat collaborà al Butlletí del centre Els seus afanys per la prehistòria culminaren amb el descobriment del conjunt d'art rupestre de la Roca dels Moros Garrigues, que realitzà juntament amb l'enginyer i excursionista Juli Soler , guiats per Ramon Huguet, rector de la vila 1908, i les donà a conèixer a través d’articles i conferències Participà al congrés arqueològic de Carcassona-Perpinyà És autor del volum dedicat a la província de Lleida dins la Geografia General de…
rai

Baixada d’un rai per la Noguera Pallaresa durant la festa dels Raiers, que se celebra cada primer de juliol a la Pobla de Segur
© Jaume Ferrández
Transports
Embarcació fluvial, utilitzada antigament a la Catalunya occidental, construïda amb trams paral·lels de troncs o bigues subjectats amb redortes (branques de vidalba, bedoll, salze, avellaner, etc.).
És impulsada pel corrent d’un riu i conduïda amb rems per dos o més raiers Sistema de transport de fustes, fins els anys trenta fou utilitzat com a únic mitjà per a transportar la mateixa fusta amb què eren construïts els rais i, sovint, com a embarcació de mercaderies i passatgers Els rais, després d’haver baixat de les altes valls pirinenques fins als llocs de consum, eren desmuntats per tal d’utilitzar-ne tot seguit la fusta per a construir cases o vaixells Els raiers , situats l’un al davant davanter i l’altre al darrere cuer del rai, cadascun amb el seu rem, dirigien l’embarcació per…
Isàvena

Vista del terme d'Isàvena, amb el cap municipal de Pobla de Roda a la dreta
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Municipi
Municipi de la Ribagorça.
Té el seu origen en el municipi de la Pobla de Roda, cap de municipi, després que li foren annexats l’antic terme de Roda de Ribagorça 1964, part del de Merli 1966 els pobles i parròquies de Merli i Esdolomada i els despoblats de Nocelles i Torrueco, el poble de Sant Esteve del Mall de l’antic terme de Queixigar i l’antic terme de Serradui 1980 Situat al sector inicial de la ribera d’Isàvena, en el qual el riu passa encara encaixat, el terme és accidentat en el seu sector septentrional pels vessants sud-orientals de la serra de Jordal, que separa les conques de l’Isàvena i de l’…
Josep Bochaca Tohà

Josep Bochaca Tohà
Federació Catalana de Ciclisme
Ciclisme
Dirigent i àrbitre de ciclisme.
Començà a collaborar amb la Federació Catalana de Ciclisme el 1970 Obtingué la seva primera llicència d’àrbitre un any després Participà en la fundació de l’Sprint Ciclo Club Pobla 1973 El 1975 assolí la categoria d’àrbitre estatal i ascendí fins a la categoria de comissari UCI 1987 Arbitrà les grans curses del calendari internacional, tant en carretera com en pista i bicicleta tot terreny Tour de França 1994, 2002, Giro d’Itàlia 1999, Vuelta a Espanya 2010, Campionats del Món de pista i carretera 1993, 1995, 2001, 2003 i Jocs Olímpics d’Atlanta 1996 Fou cap d’organització del programa de…
castell de Cérvoles
Castell
Antic castell del municipi de la Pobla de Cérvoles (Garrigues), al vessant septentrional de la serra la Llena.
Després de la conquesta cristiana del terme de Siurana, del qual formava part, en fou senyor Guillem de Cervera amb tot, per tal com era deshabitat només hi havia un grup d’eremites, fou donat el 1157 pel comte Ramon Berenguer IV de Barcelona a Ramon de Vallbona per tal de fundar-hi un monestir El monestir de Poblet, però, aconseguí d’adquirir el lloc el 1163 i el convertí en granja la nova comunitat s’establí primer a Santa Maria del Montsant i després a Vallbona, a la serra del Tallat Dins el terme fou fundat, a més, al començament del s XIII, el nou nucli de la Pobla de Cérvoles és…
Salvador Pedrola i Parisi

Salvador Pedrola i Parisi
© Família Pedrola
Música
Compositor, organista, director de cor i mestre.
Als catorze anys es traslladà amb la seva família a Barcelona i feu estudis al Conservatori Municipal, on, entre d’altres, tingué com a mestre Josep Maria Vallvé, organista de santa Anna El 1906 ingressà a la Schola Orfeònica de Barcelona, de la qual fou sotsdirector Compongué nombroses peces corals per a aquesta formació, entre les quals Trista fi 1906, la sardana L’Hereu de l’Empordà 1907 la fuga a quatre veus Alleluia 1908, el poema simfònic Tornada a la pàtria 1909, amb text d’Apelles Mestres, i estrenada al Liceu el 1914, i la Missa a Sant Esteve estrenada el 1911 en ocasió del Congrés…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina