Resultats de la cerca
Es mostren 1109 resultats
peu

Peu d’una arpa
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Part estructural de les arpes, situada a la base de la caixa harmònica, sobre la qual descansa el pes de l’instrument.
El peu és també la part de l’instrument que recolza a terra, excepte en les petites arpes de falda Al peu hi ha reforços i potes fixades per a donar estabilitat a l’instrument mentre es fa sonar, o per a deixar-lo en repòs En aquesta mateixa part s’allotgen els pedals i els seus mecanismes de transmissió, que envien el moviment cap als sistemes de modulació dels sons, situats a la consola de les arpes cromàtiques
xifosurs
Zoologia
Ordre d’artròpodes, de la classe dels merostomats, caracteritzats pel seu cos aixafat dorsiventralment —molt semblant al dels trilobits—, amb segments anteriors fusionats dorsalment per a formar un escut o cuirassa.
Aquests segments fusionats, o prosoma , tenen dorsalment un parell d’ulls composts, iventralment de quatre a sis parells de potes Són quelicerats, no tenen antenes i els quelícers són situats al segment tercer i en posició ventral Les potes acaben en una pinça, exepte l’últim parell, que és acabat en espina Després del prosoma, separat per un solc, hi ha l’opistosoma, format per segments fusionats, el qual, a diferència del dels trilobits, té sis làmines planes, cadascuna de les quals porta un parell de brànquies formades per moltes làmines, llevat de la primera, que…
grasset

Grasset de muntanya
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels metacíl·lids, de 16 cm.
Presenta dues subespècies el grasset de muntanya Asspinoletta , que té les parts superiors de color bru i les inferiors d’un rosa groguenc, pàllid i lleugerament ratllat, i llista superciliar blanca i el grasset d’aigua o de costa Aspetrosus , que és de tons més verdosos El bec és negre, i les potes són molt fosques Habita a les zones muntanyoses de l’Àsia occidental i de l’Europa meridional, i a les costes escandinaves i de les illes Britàniques
falcònids

Famella d’astor
© C.I.C. - Moià
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels falconiformes, amb el cap cobert de plomes, excepte a la base del bec i al voltant dels ulls.
Tenen el bec curt i ganxut, les potes robustes, amb el dit extern unit al mitjà per una curta membrana, i fortes urpes a la base de cada dit Ocells solitaris i diürns, planen i són actius depredadors Nien en els espadats, els arbres o el sòl Els falcònids comprenen nombrosos gèneres i espècies, molts dels quals habiten als Països Catalans Pertanyen a aquesta família les àguiles , els aligots, els falcons , els esparvers, els milans , els astors i les arpelles
pauròpodes
Zoologia
Subclasse d’artròpodes de la classe dels miriàpodes, caracteritzats pel fet de tenir el cos tou i una talla molt petita (de 0,5 a 2 mm).
Presenten, al cap, antenes bífides i amb llargues sedes, un parell de maxilles i un parell de mandíbules El tronc consta d’onze segments a més del pigidi, amb un parell de potes cadascun, i tots ells porten llargues sedes laterals No hi ha aparell respiratori ni circulatori diferenciats i els òrgans sexuals es troben al tercer segment Habiten en els sòls humits, entre la fullaraca, dels boscs de les regions tropicals i temperades Es divideixen en pauropòdids i euripauropòdids
espineta
Música
Instrument cordòfon, de la família de les cítares de post, amb teclat i mecanisme per a pinçar les cordes.
S'assembla al clavecí, però té la caixa més petita i és de forma poligonal Té un sol registre de vuit peus i el teclat és de quatre octaves i mitja d’extensió Habitualment no tenia potes i hom el collocava damunt una taula Amb el nom d’espineta hom designava, al s XVI, tota mena d’instruments de teclat i de cordes pinçades per becs de ploma de corb muntats sobre martinets, i a vegades era emprat com a sinònim de virginal
queleutòpters
Entomologia
Ordre d’insectes pterigots.
Comprèn individus hemimetàbols, de fins a 30 cm de longitud, de cos cilíndric insecte bastó o aplanat insecte fulla , amb ales heterònomes de dimensions i estructura diferents, o àpters, de mesotòrax, metatòrax i potes llargs, tarsos de cinc artells i aparell bucal mastegador Hi han espècies herbívores i nocturnes Llur mimetisme, juntament amb llur cripsi, homocromia i immobilitat davant d’estímuls, fa que passin fàcilment inadvertits Habiten sobretot a les regions tropicals i subtropicals, però també són presents als Països Catalans insecte bastó
ase
Carcinologia
Nom d’alguns crustacis de l’ordre dels isòpodes, aplicat especialment a diverses espècies dels gèneres Asellus
i Limnoria
.
Les espècies d' Asellus, de petites dimensions, tenen el cos deprimit i estret, proveït d’antenes i potes llargues són d’aigua dolça i es troben amb freqüència en els rius i els rierols, i algunes espècies fins habiten les aigües subterrànies Les espècies de Limnoria, també petites, són marines, fan forats i galeries a les embarcacions i les construccions de fusta dels molls, on causen danys considerables són freqüents a l’Atlàntic i a les mars que banyen les costes europees
Sigiriya
Localitat
Localitat de Sri Lanka, a l’W de Polonnaruwa (uns 500 h).
S'hi conserven les ruïnes d’un palau fortificat sobre una muntanya rocallosa de 200 m d’alçària De lluny estant el rocam pren la figura d’un lleó amb el palau entre les potes Fou fet construir pel rei Kāśyapa, cap a la darreria del segle V Encara que no s’ha conservat tota la seva estructura, resten la muralla, les escales i les cambres, algunes de les quals excavades a la roca, i amb pintures d’estil semblant a les d'Ajantha
vivèrrids

Mangosta ratllada (Mungos mungo)
© Xevi Varela
Mastologia
Família de mamífers de l’ordre dels carnívors i del subordre dels fissípedes, de mida petita, semidigitígrads i amb cinc dits a cada extremitat.
És molt característica la presència de glàndules odoríferes al voltant de l’anus Conserven una sèrie de característiques primitives, com ara el crani, llarg, el cervell, petit, i les potes, curtes De repartició reduïda a les zones tropicals i temperades de tot el món, llevat del continent americà, ocupen ecològicament la posició que més cap al nord tenen els mustèlids A Europa, només hi habiten la geneta Genetta genetta , comuna als Països Catalans, i un icnèumon, l' Herpestes ichneum , present al sud-oest de la península Ibèrica
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina