Resultats de la cerca

Apareix documentat a la segona meitat del segle XI El comte Artau I de Pallars Sobirà s’apoderà del castell, que estava sota la guarda del comte Ramon V de Pallars Jussà com a penyora També fou motiu de disputes entre el comte Ramon V i el comte d’Urgell Ermengol IV, que sembla que va atacar el castell Des del segle XII formà part de la senyoria dels vescomtes de Vilamur El 1282 el vescomte Ramon de Vilamur, que havia participat al costat del comte de Pallars en la revolta nobiliària contra el rei Pere i que havia estat empresonat a Lleida, va haver de donar la potestat del castell a Ferrer…

Dominicà a Gaeta 1484, estudià a Nàpols, Bolonya i Pàdua Professor de metafísica tomista a Pàdua 1494 i de teologia a Pavia 1497-99, des del 1500 fou procurador general 1501-08 i mestre general 1508-17 de l’orde Posteriorment fou cardenal 1517, bisbe de Gaeta 1519 i legat a Hongria 1523-24 Durant la legació a Alemanya intervingué en els inicis del procés contra Luter i en l’elecció de Carles V com a emperador Escolàstic i tomista, en alguns punts s’apartà de sant Tomàs Expositor clar, polemitzà amb els escotistes i els averroistes paduans De la vasta producció teològica i…

Vídua el 1305, volgué 1306 que el seu parent Gombau d’Entença, procurador de València, fos tutor dels seus fills Per afers que concernien el seu fill Rogeró, anà a la cort pontifícia 1319 Pledejà amb els homes de Penàguila per raó dels termes del castell de Seta 1323 i també, sobre termes, amb Ponç Guillem de Vilafranca 1324 Li foren reconegudes pel rei 1325 les possessions del castell i la vall de Seta, Calp, Altea, el Puig, la vall de Travadell i diverses cases i heretats a Gandia, Dénia, etc Disposà l’edificació d’un monestir de menoresses a Xàtiva, on volgué la seva sepultura…

Ha passat als Jordán de Urríes

Continua en la mateixa família

És situat al vessant de la serra d’Es Cròdos, damunt la riba dreta de la Garona L’església parroquial Sant Esteve, en part gòtica, conserva un baptisteri romànic i una notable creu processional d’argent del segle XVI El lloc apareix amb els noms de Muntbarbal l’any 1278 i de Montecorvallo o Montecorballo del 1312 en endavant Guillem Arnau de Montcorbau tingué un paper destacat en l’oposició a la invasió de la Vall pels francesos el 1283-1284 i després en el retorn del domini als reis de la corona catalanoaragonesa El 20 de novembre de 1313 els dos cònsols i els trenta-dos caps de…

Síndic general de les Valls d’Andorra Era fill de Josep de Plandolit-Targarona i de Pons i de Maria Rosa d’Areny i de Senaller-Jordana, pubilla dels Areny d’Ordino Fou el darrer síndic i procurador general d’Andorra del llinatge dels Areny Succeí la seva àvia Maria de Senaller-Jordana morta el 1846 en la baronia de Senaller i Gramenet El 1855 fou assassinada tràgicament a Barcelona la seva primera muller, Maria Dolors de Parrella i de Girona Fou l’ànima i principal promotor de la llei dita Nova reforma d’Andorra 1866, que obrí la porta a la modernització o actualització de les…

El seu pare el féu senyor de Sogorb Vers el 1278 hom el troba intervenint en el comerç amb Tremissèn Participà en el setge de Balaguer 1280 i fou nomenat almirall el mateix any Actuà en l’expedició a Sicília i sembla haver manat l’estol català en la victòria naval de Nicòtera 1282 Fou destituït pel seu pare pel fet de no haver seguit puntualment les seves instruccions en una incursió a Calàbria 1283 Després actuà en la campanya duta a terme en aquesta regió a partir del 1286 i sembla haver estat alcaid de cristians a Tremissèn En temps de Jaume II participà en la campanya de Múrcia 1296 i hi…

Quart fill de Joan de Llupià i de Vallgornera, senyor de Llupià i de Vilarmilà Fou abat comendatari de Sant Pere de Rodes El 1559 explotava mines d’argent al terme d’Arles Vallespir, en associació amb el seu parent Galceran de Vallgornera i amb Joan Borràs, professor de medicina a Perpinyà Alhora fruïa de la castellania i del forn de destret de Salses També, anteriorment al 1570, havia armat una galera, dita “Lupiana”, que comandava personalment i que encallà, una vegada, prop de Melilla Quan morí, aquest vaixell passà al seu besnebot, Gabriel de Llupià, i fou adquirida, més tard, per la…

Era fill de Guillem de Mont-rodon i de Guillema Nasqué al casal de Mont-rodon, i estigué al servei de Pere I El 1203 féu desapropiació i entrà a l’orde del Temple Fou comanador de Gardeny 1207-11 i mestre del Temple a Catalunya, Aragó i Provença 1213 Intervingué en les batalles de Las Navas de Tolosa 1212 i de Muret 1213 El 1214, amb altres nobles, se sotmeté al legat papal Pere de Benevent, i el papa Innocenci III li encomanà el petit Jaume I de Catalunya-Aragó, que guardà a Montsó fins el 1217 El 1220 fou nomenat procurador general de les rendes reials a Catalunya i el rei l’…