Resultats de la cerca

Es llicencià en filosofia i lletres i dret a Barcelona i es doctorà 1916 en dret i ciències socials Juntament amb Guillem Mde Brocà i FMaspons i Anglasell, emprengué la codificació del dret català Publicà Heredaments prelatius 1916, El heredamiento universal 1917, Legislación de accidentes del trabajo 1957, La nueva legislación de procedimiento laboral 1958, La vida y la muerte del bandolero Serrallonga 1974 i un gran nombre d’opuscles sobre qüestions laborals i socials

Després del 1820 dirigí a Barcelona el Diario Constitucional , i més tard l' Indicador Catalán , en els quals publicà llargs articles sobre qüestions religioses Alhora participà en un projecte de traducció de la Bíblia al castellà, sota el patrocini de la British and Foreign Bible Association Expulsat de Barcelona amb els caps liberals exaltats el 1823, fou portat presoner a França Posteriorment continuà collaborant en els projectes de traducció de la Bíblia

Professor a Bonn 1919-20 i 1947-51, succeí Spranger a Leipzig 1920-31 Interessat per les qüestions culturals i pedagògiques, elaborà una teoria de la personalitat que, pel damunt del racionalisme i de l’irracionalisme, analitza la persona en funció del conjunt d’accions i reaccions que s’estableixen entre ella i el món historicocultural en què viu Entre les seves nombroses obres cal citar Individuum und Gemeinschaft ‘Individu i comunitat’, 1919

Fou fundat el 1922 Durant la primera dècada del segle XXI aconseguí tres ascensos consecutius des de segona territorial El darrer fou la temporada 2009-10, quan es proclamà campió de grup de preferent i pujà a primera catalana Però aleshores vengué la seva plaça a la Unió Esportiva Vic, amb què es fusionà, per motius econòmics i falta de camp propi Mantingué el seu futbol de base, que per qüestions legals passà a anomenar-se Club Esportiu Aiguafreda

Fou elegit president de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya 1973 i del Collegi Oficial de Veterinaris de Barcelona 1977 des d’on promogué la creació de la Federació de Collegis Veterinaris de Catalunya És professor de zootècnica de l’escola universitària d’Enginyeria Tècnica Agrícola de Barcelona, membre de diferents acadèmies, impulsor de l’Associació Catalana de Ciències de l’Alimentació i autor de més d’un centenar de publicacions sobre qüestions de nutrició animal

Estudià la fisiologia de la visió, i descobrí la funció d’acomodació del cristallí elaborà una teoria sobre la visió dels colors, i també sobre l’astigmatisme També s’interessà per diverses qüestions d’òptica i acústica, i, en mecànica, per l’elasticitat, que investigà i mesurà, i establí el concepte del mòdul de Young Fou també un notable egiptòleg, i publicà diversos estudis sobre els jeroglífics Hieroglyphics , 1823-28, sobre el demòtic i sobre la pedra de Rosetta

Deportat a França durant la guerra del Francès, posteriorment seguí fins el 1823 la carrera militar El 1824 ja exercia com a mestre de primeres lletres a Russafa, on demostrà un cert rousseaunianisme i tingué una gran popularitat Acusat de no portar a missa els infants, fou detingut per la junta de fe de València i, després d’estar tancat dos anys, fou penjat el 1826 La seva execució fou la darrera a l’Estat espanyol per qüestions religioses

Professor a Harvard 1892-1935, fou director de Quarterly Journal of Economics 1896-1935 Expert en qüestions duaneres, fou president de la Comissió d’Aranzels 1917-19 i representant nord-americà a la Conferència de Versalles 1919 Format en el pensament clàssic, elaborà una teoria de la producció capitalista i una teoria del comerç internacional en termes monetaris i de salaris, pròxima a la de Böhm Bawerk Publicà Wages and Capital 1896, International Trade 1927, etc

Suspès el 1923, començà una segona època el 1931, que perdurà fins el 1938 Tractà de qüestions d’ordre tècnic de l’escola i de la cultura popular, i complí una efectiva missió orientadora dels mestres Sota la direcció d’Alexandre Galí, hi hagué un cos de redacció format per Josep Albages, Pere Blasi, Manuel Galés, Jacinta Morell, Joan Morey, Josep Parunella i Pere Santaló Hi collaboraren també pedagogs forans, com Maria Montessori, Charlotte Bühler, etc

Estudià a Marsella, però en esclatar la Primera Guerra Mundial hagué de tornar a Barcelona Fou acusat de collaboració en els fets de Prats de Molló i fou empresonat Ingressà al Bloc Obrer i Camperol i fundà Les Edicions de l'Arc de Barà , que publicà obres de caràcter socialista Treballà en qüestions filològiques com a deixeble de Pompeu Fabra Ingressà al Partit Català Proletari i el 6 d’octubre fou ferit al local del CADCI morí poc després