Resultats de la cerca

La Gran Bretanya i l’estat espanyol arriben a un principi d’acord sobre Gibraltar L’enclavament britànic va quedar fora dels acords del Brexit del 24 de desembre L’acord preveu bàsicament el manteniment del tractat de Schengen i és temporal a l'espera d’un acord definitiu en uns 6 mesos entre els 27 estats membres de la UE i la Gran Bretanya No es tracta la qüestió de la sobirania del penyal

Secretari general de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya CCOO-CONC del 1972 al 1995, any en què fou substituït per Joan Coscubiela Autor de l’assaig Qüestió salarial i nova cultura 1987 i de l’autobiografia Cuando hice las maletas 1997 En les eleccions del 1999 fou elegit diputat al Parlament en les llistes d’Iniciativa Amb la fi de la legislatura, el 2003 abandonà el seu escó i deixà la política activa

Benedictí a Montecassino 1832, es dedicà als estudis històrics L’estudi de la Qüestió Romana el portà d’una inicial posició neogüelfa — Il veggente del secolo XIX 1848— a l’acceptació del fet italià i a la lluita per la reconciliació La Conciliazione 1887 fou condemnat per Lleó XIII Políticament passà també d’una intransigència —intentà d’impedir l’expedició francesa 1848— a una intervenció, a títol personal, prop dels governs italians

Fill de Frederic VIII de Dinamarca Desfeta la unió de Noruega i de Suècia 1905, el govern noruec li oferí la corona, que ell acceptà després del resultat favorable d’un plebiscit sobre aquesta qüestió es canvià el nom de Carles pel de Haakon Durant la Segona Guerra Mundial fugí a Anglaterra amb membres del govern i es negà a abdicar, malgrat la pressió dels nazis Tornà al seu país el 1945

Els pitagòrics i els estoics admetien el buit fora del món, els primers com una matèria ambient, assimilable a l’aire, i els darrers com un “incorporal” Per contra, Parmènides, que identificà el buit amb el no-res, en negà l’existència, perquè l’existència del no-res seria contradictòria Però els principals partidaris del buit a l’antiguitat foren els atomistes atomisme, per als quals el món es componia de dos principis els àtoms = matèria = ésser i el buit = espai, = no-res, que feia possible el moviment dels àtoms i explicava la compressibilitat dels fluids i la diferent densitat dels…

Cap de les forces de Tràcia, en ocasió d’haver-se produït a Constantinoble una revolta per la qüestió del trisagi 521, avançà amb l’exèrcit, tres vegades consecutives, fins a les muralles de la ciutat per tal d’enfrontar-se amb l’emperador Anastasi I, defensor del monofisisme Bé que, en realitat, la seva revolta no era promoguda fonamentalment per raons de tipus religiós, fou aclamat com a campió de l’ortodòxia en contra del sobirà heretge

Diputat, a partir del 1901, i senador Participà en l’informe sobre la transformació de l’impost de consums, qüestió sobre la qual escriví diversos treballs, com La reforma del impuesto de consumos 1899, publicat en la Revista de Economía y Hacienda , que dirigí i on el 1917 donà a llum un article polèmic Existe en España una oligarquía político-financiera Dirigí també la Revista Nacional de Economía 1916 i fou redactor en cap del Diario Mercantil

Deixeble de Gamillscheg, seguí les inclinacions del seu mestre per la geografia lingüística Professor a Erlangen La seva especialització fou el retoromànic de les Dolomites Dedicà, a la llengua catalana, una important monografia sobre l’Alguer publicada incompletament, en traducció castellana, a l' Anuari de l’Oficina Romànica en 1932-34 i dos articles sobre la debatuda qüestió de la seva pertinença a la Galloromània o a la Iberoromània Fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans 1948

Funcionari colonial, el 1810 s’uní als independentistes Fou un dels més fidels lloctinents de Bolívar, i el 1827 dirigí la repressió contra els autors del complot contra Bolívar La qüestió monàrquica l’enfrontà, però, a aquest, i després de la separació de Veneçuela i de la destitució del president Pedro Mosquera assolí el poder 1830 Militar autoritari, menà una política confusa, i finalment dimití, però encara fou ministre de guerra i marina 1837-39 i 1842-45

Professor, des del 1919, a Göttingen, desenvolupà el pensament de Jacob Friedrich Fries , centrant-se principalment en la qüestió gnoseològica, la qual, segons ell, depassa els aspectes metafísics i incideix en principis de natura ètica, jurídica i política És autor d' Über das sogenannte Erkenntnisproblem ‘Sobre l’anomenat problema del coneixement’, 1908, Die neue Reformation ‘La nova reforma’, 1908, System der philosophischen Rechtslehre ‘Sistema de la doctrina jurídica filosòfica’, 1920 i Demokratie und Führerschaft ‘Democràcia i cabdillisme’, 1920