Resultats de la cerca

El principal promotor fou Pere Casadevall, un gran amant del gènere que s’inspirà en el Hot Club de França Durant la Guerra Civil les activitats quedaren interrompudes però, sota la presidència de Felip García, el Hot Club les reprengué el 1946 A partir del 1949 començaren a organitzarse audicions comentades de les darreres novetats discogràfiques, projeccions de pellícules de jazz i concerts Gràcies al Hot Club passaren per Barcelona figures com Willie "The Lion" Smith, Benny Carter, Louis Armstrong, Lionel Hampton, Duke Ellington, Bill Coleman, Quincy Jones, Count Basie, BB…

Fundat el 1910, nasqué amb un interès científic, tot i que posteriorment donà més rellevància al vessant esportiu Creà les seccions d’espeleologia, esports de neu, escalada i alta muntanya Organitzà escalades a Sant Llorenç del Munt, Montserrat i Pedraforca, i acampades i ascensions als Pirineus Després de la Guerra Civil reprengué les activitats el 1942 amb les seccions d’alta muntanya, esquí, fotografia, tennis de taula i una secció de cantaires Als anys seixanta, amb més de 400 socis, també destacà l’activitat espeleològica Alguns dels seus membres participaren en expedicions…

Fou un centre dedicat als estudis humanistes, a les llengües clàssiques, a l’hebreu i a la crítica filològica Des de la fundació tingué facultats de teologia, filosofia, dret canònic i medicina Una de les obres més importants de la universitat fou la impressió de la Biblia Políglota Complutense 1517 La competència dels collegis de jesuïtes durant el s XVI, i la dels estudis de San Isidoro de Madrid fundats l’any 1625, motivaren l’inici del procés de decadència El regalisme hi provocà la introducció dels jesuïtes 1667, i l’atorgament, anys després, d’una facultat de dret civil 1672 Suprimida…

Estudià en el conservatori de París i, ja adult, reprengué els estudis a la Schola Cantorum 1905-1915 En la seva primera etapa de creació compongué 3 Sarabandes 1887, Gymnopédies 1888, Trois Gnosiennes 1890 i La Missa dels pobres , per a orgue 1895 Cap al 1900 compongué algunes cançons de cafè concert i tot d’òperes pianístiques de títols insòlits En una segona etapa, molt més sòbria, escriví el drama per a veus i piano o orquestra Socrate 1916, Le Piège de Méduse , comèdia lírica en un acte 1913, la pantomima Jack in the Box 1917 i el ballet Parade 1917, encàrrec de SDiaghilev…

Després d’estudiar al California College of Arts and Crafts i d’uns anys de docència a la Universitat de Hawaii, reprengué els estudis a mitjan anys seixanta i el 1965 obtingué un màster en arts de la Universitat de Stanford Establert l’any següent a Nova York, on es dedicà a l’ensenyament secundari, el 1968 feu la primera exposició individual Pertanyé a la generació que, a mitjan 1965, rebutjà l’ art pop en favor d’una reflexió més profunda, àmplia i pluridisciplinària del fet artístic, cosa que el portà a explorar diverses tendències que inclouen l’ arte povera , l’ art…

Estudià a l’École Normale Supérieure N'amplià estudis com a lector 1930-33 a les universitats alemanyes de Colònia i de Berlín Inicià la seva producció escrita amb Sociologie allemande contemporaine 1935, a la qual seguí la seva tesi doctoral Introduction à la philosophie de l’histoire 1938 Durant la Segona Guerra Mundial edità a Londres la revista “La France Libre” 1940-44 De retorn a França reprengué l’ensenyament Universitat de la Sorbona, 1955-68 Collège de France, 1970-83, i treballà de periodista “Combat” 1946, “Le Figaro” 1947-77 i “L’Express” 1977-83 Entre els seus…

Autor de diversos curt-metratges i collaborador de F F Coppola, dirigí THX 1138 1971, American Graffitti 1973 i l’epopeia espacial en tres parts Star Wars També ha produït la trilogia sobre el personatge d’Indiana Jones dirigida per Steven Spielberg i la sèrie televisiva Propietari de l’empresa d’efectes especials Industrial Light & Magic, ha aplicat la seva filosofia de l’espectacle a Willow 1987, sense, però, renunciar a incursions de prestigi en films de Coppola, Scharder o Kurosawa Després d’alguns anys consagrat a la tasca de productor cinematogràfic, reprengué la de…

Collaborà de primer a Pulgarcito, i passà després a Xut i Papitu Fou l’animador de l’equip de Pocholo , però no deixà de publicar dibuixos a TBO , En Patufet , Virolet , Esquitx , L’Esquella de la Torratxa i altres publicacions, tant infantils com satíriques La seva importància, però, recau en la condició de pioner del cinema d’animació a Catalunya i a l’Estat espanyol El 1928 realitzà un dels primers curts publicitaris Xocolata Nelia El 1942 fundà una productora Diarmo Films i posteriorment treballà als estudis Blay i Blay de Barcelona, on creà, amb un pressupost i uns mitjans insòlits a…

Estudià música a Montserrat, a Vic amb Ll Romeu, a Barcelona amb VM de Gibert i a la Schola Cantorum de París amb AM Decaux orgue i LV Vierne contrapunt i improvisació Treballà com a mestre de capella del seminari de Vic, i entre el 1934 i el 1936 fou organista a la catedral de Barcelona i professor d’orgue i harmonia al Conservatori de Música del Liceu El 1936 abandonà Catalunya i residí a França, Bèlgica, Austràlia, Canadà i els EUA, països on realitzà concerts i exercí com a professor Quan tornà a Barcelona, el 1949, fou nomenat organista a la parròquia de Sant Sever i reprengué…

Primitivament es deia Llibreria i Arxiu Teatral Millà, atès que llogava o venia comèdies per a les companyies de tot Catalunya Continuador d’una tradició vuitcentista, el fill, Àngel Millà i Navarro , aprengué l’ofici de llibreter amb el seu avi, Melcior Millà i Castellnou, i, bé que el primer s’establí pel seu compte, després ajudà el seu pare en el negoci de la llibreria-arxiu Com a editors iniciaren la sèrie Catalunya Teatral , amb més de dos-cents cinquanta títols A la postguerra, amb la collaboració del seu fill Lluís Millà i Reig, primer hagué d’editar només en castellà — Monografías…