Resultats de la cerca
Es mostren 1432 resultats
Genesis
Música
Grup de rock progressiu format el 1966 a Anglaterra, amb el nom de New Anon.
L’any 1967 el productor Jonathan King reuní un grup d’adolescents liderats per Peter Gabriel, els convertí en Genesis i els feu enregistrar el seu primer disc, From Genesis to Revelation 1969 Després d’uns inicis sense gaire ressò, el grup es consolidà al principi dels anys setanta amb l’entrada de Phil Collins i S Hackett Els seus concerts eren molt teatrals, i les cançons, llargues i plenes d’èpica L’aparició de Foxtrot 1972 fou un dels seus moments culminants Com es veu a The Lamb Lies Down 1974, el seu rock se sofisticà amb unes lletres menys gratuïtes i més complexes Poc després, Gabriel…
Gene Wilder
Cinematografia
Nom artístic de l’actor nord-americà Jerome Silberman.
S’inicià professionalment en el teatre, i va obtenir un notable ressò a Broadway Actor de registre eminentment còmic, debutà en el cinema el 1967 en Bonnie & Clyde , d’Arthur Penn, però el seu renom en el cinema està associat a Mel Brooks , de qui protagonitzà The Producers 1967, pel qual va ser nominat a l’Oscar, Blazing Saddles 1974 i el seu gran èxit, Young Frankenstein 1974, del guió del qual va ser coautor amb Brooks i pel qual van ser nominats a l’Oscar Altres títols destacats de la seva carrera són Everything You Always Wanted to Know About Sex * But Were Afraid to Ask 1972, de…
Arthur Schopenhauer
Música
Filòsof alemany.
No fou fins després del suïcidi del seu pare que pogué dedicar-se a la filosofia Esdevingué més tard professor a la Universitat de Berlín, abans d’installar-se definitivament a Frankfurt Per a Schopenhauer la música era l’únic art capaç de fer-se ressò del fons de l’ésser de la força anònima i sempre idèntica que viu en el cor de tota cosa i que l’empeny a perseverar en l’ésser El contingut íntim de la música és, doncs, metafísic La metafísica de la música de Schopenhauer, que exposà sobretot en el seu llibre més rellevant, Die Welt als Wille und Vorstellung 'El món com a voluntat i…
Film de Arte Español
Cinematografia
Productora creada a Barcelona el 1913 com a filial sucursal de la casa Cines de Roma amb Bernardo Munzi com a director gerent, Giovanni Doria com a operador i el conegut actor Godofredo Mateldi.
Els títols que produí foren principalment documentals, curses de braus, cintes curtes o còmiques, com la sèrie del personatge Kri-Kri També feu melodrames ambientats a l’alta societat, dirigits per Doria el 1913, com La luz que vuelve , El collar de diamantes i Los solitarios del bosque i films d’aventures com El crimen del otro i El hijo del mar Igualment volgué introduir-se amb drames típicament espanyols com Carmen i Sangre gitana , també realitzats per Doria el 1913 La vida cinematogràfica de la productora fou molt intensa, ja que en cinc mesos edità deu llargs que tingueren un gran…
Der Spiegel
Portada de Der Spiegel
© Fototeca.cat
Setmanari
Setmanari alemany, amb seu a Hamburg des del 1952.
Aparegut pel gener del 1947 com a continuació de Diese Woche , revista creada dos mesos abans a Hannover per oficials britànics del control d’informació i amb un cos de redacció d’alemanys, entre els quals RAugstein, primer director de la nova publicació Amb una tirada d’un milió d’exemplars 914 929 exemplars el 1986, es caracteritza pel seu sentit crític i per informacions que li han valgut més d’un procés i diverses sancions econòmiques Un ressò molt notable assolí l’anomenat affaire Spiegel , del 1962, derivat de la publicació de dades secretes sobre maniobres de l’OTAN, així com la…
Célestin Freinet
Educació
Pedagog occità.
El 1920 inicià l’activitat docent Desenvolupà noves tècniques que aplicà a la Coopérative de l’Enseignement Laïque, fundada per ell el 1928 Internat en un camp de concentració 1940, hi preparà el Moviment de l’Escola Moderna, que el 1957 s’organitzà internacionalment Freinet, de tendències laïcistes i socialitzants, basà el seu ideari pedagògic en el treball cooperatiu autogestionat i experimental Entre altres innovacions, introduí la impremta a l’escola i la correspondència interescolar Als Països Catalans, la seva obra tingué un gran ressò a partir de les conferències que féu a Barcelona el…
Josep Lluís Font i Martí
Cinematografia
Director cinematogràfic.
Estudià al Centro Sperimentale di Cinematografia de Roma i completà la formació amb una estada a Nova York Amb Gianfranco Mingozzi rodà el documental Hombres y toros 1957, premiat a Mont-real i a Oberhausen Posteriorment rodà més documentals, produïts pels estudis Balcázar Fiesta en Pamplona 1959, Velázquez 1961, El rejón 1961 i Tierra del Fuego 1962 L’any 1963 estrenà el seu únic llargmetratge, Vida de familia , una visió crítica de la burgesia catalana i també la seva obra més aconseguida i personal Tanmateix, l’escàs ressò que obtingué el film l’obligà a continuar dedicant-se a la filmació…
Liliana Cavani
Cinematografia
Realitzadora cinematogràfica italiana.
Arran de l’èxit que assoliren els seus programes històrics a la televisió italiana, el 1968 accedí a la realització cinematogràfica amb el film Galileo , que obtingué un considerable ressò A l’èxit posterior d’ Il portiere di notte 1974 succeïren Al di là del bene e del male 1977 —entorn de Nietzsche—, La pelle 1981 —basat en la novella homònima de Curzio Malaparte—, Interno berlinese 1985 i Francesco 1988, biografia de sant Francesc d’Assís que el 2014 tornà a rodar en un telefilm de més de 3 hores de durada Posteriorment dirigí el drama psicològic Dove siete Io sono qui 1993 i…
Earl Hines
Música
Pianista i director d’orquestra de jazz nord-americà, conegut també per Fatha.
Realitzà estudis de trompeta i piano, i el 1923 començà a treballar a Chicago amb Jimmie Noone, al mateix temps que participava en les gravacions dels Hot Five amb Louis Armstrong El 1928 organitzà una orquestra amb la qual tocà al Grand Terrace Café fins el 1947, any en què es dissolgué Treballà llavors durant quatre anys als All Stars de Louis Armstrong Els anys cinquanta actuà en petits conjunts, sense gaire ressò El 1965 recuperà la seva posició com un dels més importants pianistes de jazz , i actuà en festivals de tot el món Durant els anys vint, Hines creà un estil pianístic basat,…
,
Joan Làrios de Medrano
Literatura catalana
Militar
Teatre
Militar i poeta.
Era militar, d’ideologia liberal Utilitzà els pseudònims Martilo , El Barcelonés i Lariso Menardo Membre de la Societat Filosòfica i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1820, escriví, amb Aribau, Ramon López Soler i Francesc Altés i Gurena, la peça dramàtica La libertad restaurada 1820, i, com a autor únic, la comèdia en dos actes La víctima de la Inquisición Publicà nombroses poesies al Diario de Barcelona i un llibre que aplegava les seves obres de caràcter rococó i sentimentalista, titulat Ensayos poéticos 1821, que havia de ser seguit d’un altre recull d’odes i poesies…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina