Resultats de la cerca
Es mostren 782 resultats
ballaruc
Qualsevol mena de gala, especialment les del roure, esfèriques, emprades sovint pels infants per a jugar, fent-les ballar com una baldufa.
quilla
Transports
Peça longitudinal metàl·lica o de fusta, que pot ésser considerada la base de tota l’estructura de l’embarcació i el seu eix longitudinal.
És la primera que hom colloca en la construcció d’una embarcació, disposada de proa a popa, a la part inferior del buc, i prolongada a proa per la roda i a popa pel codast En les embarcacions de fusta, la quilla consisteix en una biga de secció rectangular, composta per dues o més peces de fusta seleccionada —sense nusos i ben assecada—, generalment d’avet, de pi o de roure, unides pels extrems i a les quals són encaixades les varengues, les quadernes i algunes peces del folre En les embarcacions de construcció metàllica la quilla és, de fet, la traca central del fons i pot ésser…
Arturo Álvarez-Buylla Roces
Medicina
Neurobiòleg mexicà.
De família d’exiliats de la Guerra Civil Espanyola, és fill del fisiòleg asturià Ramon Álvarez-Buylla i net del polític Wenceslao Roces 1897-1992, que fou senador per Astúries en les primeres eleccions democràtiques 1977 a Espanya Llicenciat en biomedicina a la Universidad Autónoma de México 1983, amplià estudis a la Rockefeller University de Nova York, on obtingué el doctorat 1988 i on fou professor assistent 1989 i cap de laboratori 1995-2000 Actualment ocupa la càtedra Heather i Melanie Muss del departament de neurocirurgia de la Universitat de Califòrnia-San Francisco Ha ideat diverses…
construcció naval
Transports
Branca de la indústria que comprèn el projecte i la construcció de vaixells ( indústria naval
).
En un principi els vaixells eren construïts amb fusta de xiprer, de cedre i d’acàcia, però aviat hom emprà els metalls en les àncores i certs additaments bèllics o decoratius Els egipcis ja resolgueren diversos problemes que presenta el govern de la nau i en construïren algunes de grans dimensions 22 m d’eslora i 25 tones d’arqueig Les necessitats del comerç grec feren augmentar el desplaçament de les naus sorgí el tipus anomenat trirrem i hom aconseguí avenços tècnics importants, com el calafatament del buc i el folratge de la carena amb cuir o plom A l’edat mitjana, les fustes més emprades…
la Serra d’en Galceran
la Serra d’en Galceran
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Plana Alta, estès als vessants de la serra del seu nom, continuació de les serralades ibèriques de Penyagolosa i dels Ports; de NE a SW se subdivideix en la serra de Sant Joan, el tossal de Saragossa (1078 m alt.), el tossal de la Vila (950 m alt.) i la serra del Castellar.
El vessant occidental del terme és drenat per la rambla Carbonera, que fa de límit, i l’oriental per les rambles de Penya-roja i de la Carrasqueta, tributàries de la rambla de les Coves El territori és molt accidentat, amb 4 200 ha de matollar Els conreus de secà ocupen 3 100 ha, dedicades a cereals, oliveres i, especialment, ametllers La vila 293 h agl 2006, serraïns 748 m alt és al peu del tossal de la Vila, al centre del terme L’església parroquial de Sant Bartomeu conserva una pintura de Vicent López a la capella de Sant Lluís Beltran La població, que ha patit una disminució constant des…
Bartolomé Ordóñez
Escultura
Escultor.
Format amb Fancelli, amb el qual probablement viatjà a Itàlia Es casà a Barcelona, on disposà d’ésser enterrat A Barcelona hi ha una part important de la seva obra en 1517-20 féu unes mampares de roure tallat a la capçalera del cor de la seu, amb escenes de l’Antic Testament i de la Passió de Jesús, així com la decoració del rerecor en marbre de Carrara, amb escenes de la vida de santa Eulàlia i imatges de sants, només en part de la seva mà Mentre dirigia aquestes obres treballava en la decoració de la capella Caraccioli de Nàpols Cap al 1519 realitzà el sepulcre dels reis Joana…
Francesc Casas i Amigó

Francesc Casas i Amigó
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Es llicencià en dret el 1884 El 1885 fou premiat en el Certamen Catalanista de la Joventut Catòlica de Barcelona Lo Monestir , Hivern i Lo roure vell i el 1886 i el 1887, en els Jocs Florals de Barcelona La masia , Poncella d’amor , La llengua catalana i Vilamala Entre la seva obra destaca una Elegia al seu amic pintor Josep Dam i Montells, La missa primera , que fou musicat, i Mar endins , entre d’altres, que es distingeixen pel conservadorisme historicista, per l’abundància i la riquesa d’imatges, per la influència rebuda de la poesia mística de Verdaguer i de la poesia…
,
Josep Coll i Britapaja
Música
Compositor i escriptor català.
Nascut a Puerto Rico, fill d’un indiano de Mataró, de molt petit es traslladà a Barcelona, on estudià dret La seva ideologia era de tipus liberal federalista, i participà en diferents publicacions de caràcter revolucionari Formà part de l’anomenat Taller dels Escudellers, on coincidí amb Valentí Almirall i Conrad Roure Mostrà actituds polítiques similars a les de Frederic Soler, però aviat abandonà la política per dedicar-se de manera quasi exclusiva al teatre, i escriví obres líriques que en el seu temps assoliren una bona acollida Era autor de la lletra i algunes vegades també…
revista
Arts de l'espectacle (altres)
Espectacle teatral compost de diversos números de varietats, cant i ball, sovint amb un mínim argument que serveix d’enllaç entre els diferents quadres i que recull humorísticament al·lusions a temes d’actualitat.
La primera mostra de revistes als Països Catalans es troba en espectacles que evoquen esdeveniments d’actualitat, com els calendaris escenificats Antany i enguany 1865, de Conrad Roure i Eduard Vidal i Valenciano El gènere, incipient encara, es polititzà arran de la Revolució de Setembre i s’estructurà definitivament com a passatemps, amb influències franceses, en obres de gran èxit com El Robinson petit 1871 de Josep Coll i Britapaja Ja al s XX, fou impulsada per Joaquim Montero, que intentà encomanar-li el dinamisme cinematogràfic a la sèrie Monterograf 1914 i assolí la plenitud amb Chófer…
Francesc Gelat
Historiografia catalana
Literatura catalana
Pagès i dietarista.
Fill d’Esteve Roure i Gelat, de Maçanet de la Selva, i de Susanna Gelat, de Pineda de Mar, els quals amb el seu matrimoni uniren el patrimoni de les dues branques familiars, pertanyia al sector de la pagesia catalana establerta per contractes emfitèutics en parcelles de dimensions rendibles i que vivia d’una manera acomodada Establert a Vall Xirau Santa Susanna, Maresme, escriví en català unes Memòries enregistrades en dos llibres de notes que es troben dipositats a l’Arxiu Històric Fidel Fita d’Arenys de Mar El primer volum és un petit quadern de cinc folis que comença l’any…
, ,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina