Resultats de la cerca

Fundà a Mataró el setmanari Mestral , i a Barcelona collaborà a Joventut i El Poble Català , i fou redactor de La Tribuna i un dels fundadors d' El Día Gráfico , que dirigí Després residí a Madrid collaborà també, cridat per Mdels SOliver, a La Vanguardia Publicà llibres de proses en castellà Aleluyas , 1919 Genios y figuras , 1928 i un treball sobre la impremta Oliva de Vilanova i la Geltrú 1915

Propugnà un socialisme democràtic obert a diverses ideologies Dedicà una certa atenció a temes catalans Entre d’altres, hi collaboraren Joaquín Ruiz Giménez, Enrique Tierno Galván, Mariano Aguilar Navarro, José María Gil Robles i Pablo Castellanos Deixà de publicar-se l’any 1978 El 2004 el setmanari  Cambio 16 edità una nova etapa de la revista que finalitzà el 2011 després de la publicació de cinquanta-nou números

Sorgí com a radicalització del catalanisme d’Estat Català Amb una organització paramilitar, tingué un paper destacat en els fets d’octubre del 1934 Pel juny del 1936 decidí de fusionar-se amb el Partit Nacionalista Català i part de les Joventuts d’Esquerra Republicana per reconstituir Estat Català Tingué com a òrgan el setmanari Nosaltres Sols del març del 1931 a l’octubre del 1934, dirigit per Joan Garau Guart

Òrgan de l’Associació Monàrquica Obrera, simpatitzava amb el Sindicat Lliure i estava vinculat a la Unión Monárquica Nacional Hi escrivien Joan Sardà i Torras, Manuel Isern, Josep Maria Sesseras i de Batlle, etc Anticatalanista i nostàlgic de la Dictadura, desaparegué poc abans de la proclamació de la República

Dirigit primer per Simó Alsina i Clos —s’encarregà de la part artística Ramon Escaler—, posteriorment en foren directors Antoni Ferrer i Codina i Artur Guasch i Tombas Hi collaboraren, entre altres, Conrad Roure, ABori i Fontestà, FUbach i Vinyeta, etc Gaudí d’una certa popularitat, que li permeté d’aparèixer fins el 28 de desembre de 1907 A partir del 1890 publicà anualment un “Almanac”

Fou la primera publicació no eclesiàstica, regular i pública, impresa totalment en català a l’Estat espanyol després de la Guerra Civil de 1936-39 Dirigida per Andreu Avellí Artís, era una revista d’actualitat, amb seccions fixes d’art JGich, música i discs OMartorell, excursions JMArmengou, lletres MFarreras, notes de lectura JFaulí, ciència MLleget, aclariments lingüístics JIbáñez i Sensarrich i, des del 1967, AJané, nova cançó RPradas, dones AIsanda, actualitats RSaladrigas i altres, i amb collaboracions de PCalders, JFuster, JVallverdú, ÀCasas creador del full Tuset Street —1967—,…

Editat per Publicacions El Món SA, en fou el primer director Lluís Bassets i Sánchez, el qual substituí el 1982 Enric Bastardes i Porcel Posteriorment en foren directors Toni Rodríguez Pujol el 1983, Josep Sarret el 1985, Joan Barril el 1985 i Antoni Puig el 1987 Revista d’informació general amb atenció prioritària a la vida política, social i cultural catalanes, deixà de publicar-se a l’octubre del 1988

Defensor de la ciutat, de l’art i de les lletres, la seva curta durada fou plena de contingut Publicà articles d’ Alanís M Ferrà, J Carner, J Estelrich, JE Ràfols, J Pons, B Forteza, EM Ferrando, C Cardó i G Alomar, i versos i traduccions de MA Salvà, J Alcover, M Costa, Ll Riber, JR d’Ayreflor, G Colom, J Pons, M Forteza, B Ferrà i C Magraner

Estudià història a la Sorbona de París i posteriorment ingressà en el cos diplomàtic del seu país Destinat a l’Argentina, després de ser arraconat per haver denunciat les pràctiques corruptes de l’ambaixador, començà a collaborar en diversos diaris marroquins El 1997 esdevingué redactor en cap del principal setmanari independent, Le Journal , des d’on donà a conèixer la realitat de la dictadura de Hassan II del Marroc Al començament de l’any 2000 fundà el setmanari Demain , que fou prohibit el desembre d’aquell mateix any Tornà a publicar-se en un registre satíric…

De família d’industrials, es llicencià en dret per la Universitat de Barcelona 1920 i es posà al capdavant del negoci familiar de la Companyia d’Indústries Agrícoles, que amplià Interessat en política i en l’esport des de jove, el 1925 es féu soci del Futbol Club Barcelona  en un moment en què aquest era objecte de mesures repressives per part de la Dictadura de Primo de Rivera El 1928 esdevingué membre de la junta directiva del club, i al juliol del 1935, president Fou també president de la Federació Catalana de Futbol 1929-30 i del  RACC  1930 De la mà d’Antoni Rovira i Virgili, el 1927…