Resultats de la cerca

S'incorporà al teatre professional el 1965 però la seva tasca com a actor no sobresortí fins el seu paper en el muntatge d' Èdip Rei 1970, de Sòfocles, i en el de Yerma 1971, de García Lorca També protagonitzà amb èxit Tarzan dels micos , de Terenci Moix 1974, Quan la ràdio parlava de Franco , de Benet i Jornet 1979, Hamlet , de Shakespeare 1979, Terra baixa , de Guimerà 1981 i Setmana Santa, de SEspriu 1986 De les seves intervencions en obres emeses per televisió cal destacar Salomé , d’OWilde 1976, La dama de les camèlies , d’ADumas 1977 i Goya 1984 En cinema debutà amb El…

Inicià la seva carrera cinematogràfica el 1943 Considerat el més occidentalitzat dels cineastes japonesos, el seu cinema combina les referències al món feudal japonès, una posada en escena acurada i de gran espectacularitat i la recreació d’alguns clàssics europeus, com ara FDostojevskij i W Shakespeare El seu reconeixement internacional s’inicià amb Rashō-mon 1950, premi al festival de Venècia, al qual seguiren Hakuchi ‘L’idiota’, 1951, Ikiru ‘Viure’, 1952, Shichinin no samurai ‘Els set samurais’, 1954, premiat també a Venècia, Donzoko ‘Els baixos fons’, 1958, Kakushi Toride no…

El 1968 estrenà Publikumsbeschimpfung de Peter Handke amb el Theater am Turm de Frankfurt A la Schaubühne de Berlín estrenà les primeres obres de Thomas Bernhard i Botho Strauss El 1974 assumí la direcció del Staatstheater de Stuttgart i muntà innovadores versions de Schiller ‘Eld bandits’, 1975, Goethe Faust , 1977 i Čekhov ‘Les tres germanes’, 1978 El 1980 passà a encarregar-se del Schauspielhaus de Bochum, on dugué a terme una equilibrada programació entre clàssics i contemporanis, i el 1986 se situà al capdavant del Burgtheater de Viena, on realitzà destacades versions de …

Format a l’Institut del Teatre, actuà en la Companyia de Josep Maria Flotats, sota la direcció del qual interpretà El despertar de la primavera de Frank Wedekind 1986, Lorenzaccio , d’Alfred de Musset 1989, El misantrop , de Molière 1989, Cavalls de mar ,  de Josep Lluís i Rodolf Sirera 1992, i, sota la direcció de Maurizio Scaparro, Cyrano de Bergerac , d’Edmond Rostand 1985 Treballà també amb Sergi Belbel El mercader de Venècia , de William Shakespeare, 1994, Tamzin Townsend Bones Festes , d’Alan Ayckbourn, 1992, David Selvas Who is P , d’Albert Tola, 2005 True West , de Sam…

Estudià a Halle i a Göttingen i el 1799 s’uní al cercle de poetes de Jena Es féu conèixer molt aviat per la seva novella Geschichte des Herrn William Lovell ‘Història del senyor William Lovell’, 1795-96 Publicà les obres del seu amic Wilhelm Heinrich Wackenroder i després de la mort d’aquest escriví Franz Sternbalds Wanderungen ‘Excursions de Franz Sternbald’, 1798, obra que recorda el Wilhelm Meister de Goethe Conreà també el conte, com Volksmärchen ‘Contes populars’, 1797, i la narració de marcat to romàntic, com Der blonde Eckbert ‘Eckbert el ros’, 1796 Cal esmentar també els seus drames,…

Els seus primers poemes tenen un marcat caràcter simbolista Bliznec v tucakh ‘Bessó als núvols’, 1914, Poverkh bar'erov ‘Sobre les barreres’, 1917, Sestra moja zizn ‘Ma germana, la vida’, 1922 Les obres posteriors es caracteritzen per la visió individual de la realitat, la complexitat de les imatges i el refinament del llenguatge Lejtenant Schmidt ‘El tinent Schmidt’, 1926, Dev'at'sot p'atyj god ‘L’any 1905’, 1927, Vtoroje rozdenije ‘El segon naixement’, 1932 Pasternak conreà simultàniament la poesia i la prosa El 1956 publicà fora de l’URSS Doktor Zivago , retaule dels anys de la guerra i de…

El 1847 aparegué el seu poema èpic Toldi , on creà un tipus popular que podia simbolitzar la personalitat hongaresa, i el qual li valgué l’amistat de S Petofi Més tard el completà amb Toldi estéje ‘El vespre de Toldi’, 1854 i Toldi szerelme ‘L’amor de Toldi’, 1879 Fracassada la guerra d’independència de 1848-49, escriví A nagyidai cigányok ‘Els zíngars de Nagyida’, 1852, sàtira amarga de les causes de l’esfondrament nacional Tingué dos períodes destacats el de les balades, escrites entre 1851 i 60, representacions mestrívoles del mecanisme psicològic del remordiment, i el dels poemes de la…

Graduat a Harvard 1981, ha estat director artístic de la Boston Shakespeare Company 1983, l’American National Theater 1984, el Kennedy Center de Washington i el Festival de Los Angeles, entre d’altres El radicalisme de les seves posades en escena d’òperes tant d’autors clàssics Mozart, Händel,  Wagner, entre d’altres com contemporanis Messiaen, Hindemith o Maxwell Davis sovint és motiu de polèmica, cosa que també succeí quan portà al Liceu la seva producció de Le nozze di Figaro de Mozart el 1991 Collabora sovint amb el compositor John Adams , del qual ha estrenat Nixon in China…

Llicenciada per l’Institut d’Art Teatral i Cinematogràfic i catedràtica de l’Acadèmia de Cinema i Teatre de Bucarest, on també fundà el Centre d’Investigacions d’Antropologia Teatral 1992 Estigué al capdavant del Teatre Mic 1975-85 i del 1985 fins a la jubilació 2006 fou directora titular del Teatre Bulandra de Bucarest Directora d’una cinquantena d’espectacles, mostrà un gran interès en la revisió dels autors clàssics, i posà en escena Les Bacants 1969, d’Eurípides  La Celestina 1973, de F de Rojas  Hedda Gabler 1975, d’Ibsen, o Romeu i Julieta 1978, de Shakespeare Els muntatges…

D’origen angloindi el seu nom de naixement és Krishna Bhanji, debutà en el teatre el 1966, i l’any següent ingressà a la Royal Shakespeare Company, en la qual actuà durant els quinze anys següents al mateix temps, actuà en nombroses sèries de televisió El 1982 debutà en el cinema com a protagonista de Gandhi , de Richard Attenborough, que li valgué un Oscar al millor actor Posteriorment, sense abandonat una carrera teatral de gran prestigi, interpretà una gran varietat de personatges en films dirigits, entre d’altres, per B Levinson Bugsy , 1991, S Spielberg Schindler's List ,…