Resultats de la cerca
Es mostren 918 resultats
antífrasi
Retòrica
Figura retòrica que consisteix a usar una paraula o una expressió en el sentit contrari a la seva significació pròpia.
Ex Mira quin gegant , referit a una persona d’estatura particularment baixa
Joan Capeille
Historiografia catalana
Historiador, erudit i escriptor.
Vida i obra Exercí de vicari a Millàs, Prada, Ceret i Sant Jaume de Perpinyà La seva obra més prestigiosa, que resum tota una vida de treball dedicat a la recerca dels arxius, és el Dictionnaire des biographies roussillonnaises 1914, escrites per ordre alfabètic, llibre publicat amb l’ajut econòmic de l’impressor Joaquim Comet, del qual n’hi ha una edició facsímil editada a Marsella 1978 Com a escriptor, és autor d’una extensa obra en forma d’articles, de caràcter local, molt dispersa i centrada sobretot en l’evocació, el retrat de personatges històrics, la vida religiosa, el paper i la…
Almansor
Història
Forma catalana tradicional del nom d’Abū ‘Amīr Muḥammad ibn Abī ‘Amīr al Manṣūr, ḥāǧib de Còrdova.
Descendent d’una família àrab iemenita establerta a Al-Andalus des de la conquesta, ocupà importants càrrecs administratius —director de la seca 967, intendent de l’exèrcit comandat pel general Galib 972, etc— durant el califat d’al-Ḥakam II, fins que, mort aquest 976, fou nomenat tutor d' Hišam II Amb l’ajut de la mare del nou califa molt probablement la seva amant, l’aïllà de la política, eliminà al-Muṣḥafí i Galib i, nomenat ḥāǧib 978, es convertí en amo absolut del poder de Còrdova Substituí els eslaus de l’armada per berbers i mercenaris cristians i emprengué cinquanta-sis campanyes…
Juan Mayorga Ruano

Juan Mayorga Ruano
© Festival de Cine de San Sebastián
Teatre
Dramaturg castellà.
Llicenciat en matemàtiques i doctor en filosofia, és professor de dramatúrgia i d’història del pensament a la Real Escuela Superior de Arte Dramático de Madrid, i fundador del collectiu teatral El Astillero Autor de diverses obres, com Más ceniza 1992 —premi Calderón de la Barca—, forma part de la fornada de dramaturgs espanyols que irrompé durant els anys noranta amb la voluntat explícita de retornar al teatre de text, sota una perspectiva contemporània que experimenta noves possibilitats de significació del discurs textual També ha traduït texts com La visita de la vieja dama…
orient
Geografia
Història
Regions o territoris orientals.
El terme, sempre partint del món grecoromà com a centre, rep diverses especificacions que en delimiten la significació Així, ‘orient’ serveix per a designar una de les dues parts en què, a la mort de Teodosi, fou dividit l’imperi Romà Hom l’anomena imperi Romà d’Orient , o simplement imperi d’Orient , i equival al d’Imperi Bizantí L’expressió Orient cristià designa les esglésies que restaven incloses dins l’imperi Romà d’Orient, més les implantades en els dominis de l’imperi persa i les terres més allunyades evangelitzades per aquestes mateixes esglésies Esglésies Orientals Les…
alienació
Filosofia
Situació d’una entitat (consciència, home, etc) quan la seva activitat és objectivada o s’exterioritza en un objecte que apareix com a diferent, i fins i tot estrany o oposat, a l’activitat per la qual és originat.
El terme alienació, d’origen jurídic, adquirí significació filosòfica amb Hegel, principalment en la Fenomenologia de l’esperit Hegel emprà aquest terme amb significats diferents, que en general poden reduir-se a la definició d’alienació com aquell estat en què una realitat es troba fora de si, això és, s’exterioritza o s’objectiva, afirmant-se com un altre Entaüsserung o com un altre estrany Entfremdung a la Fenomenologia de l’esperit , la natura és una objectivació de l’esperit i, en aquest sentit, és esperit alienat L’alienació és també un estat de la consciència previ a…
La portalada de Ripoll
Portalada del monestir de Santa Maria de Ripoll, segle XII ECSA / MA Entorn el 1150, un equip d’escultors adossà una gran portalada de granit a la façana occidental de l’església abacial de Ripoll, construïda un segle abans Aquesta obra monumental, inspirada en els arcs de triomf romans i carolingis, és un dels conjunts esculturals més vastos de l’art romànic El seu estil és l’hereu de diverses tradicions l’escola tolosana de Gilabert, els marbrers rossellonesos i els talladors de pedra llombards El registre superior del frontispici està presidit, com en molts dels timpans romànics, per una…
el Born

Vista exterior del mercat del Born, actual El Born Centre Cultural
© JoMV
Plaça
Plaça del barri de la Ribera (Barcelona), de forma rectangular, entre Santa Maria del Mar i el carrer del Rec.
Prop de la plaça hi ha l’edifici de l’antic mercat central del Born interessant estructura metàllica de la segona meitat del segle XIX, en funcionament fins el 1971, en què fou traslladat La plaça tingué una especial significació en la vida barcelonina del segle XIII al XVII, puix que fou el lloc habitual de tota mena d’actes públics torneigs i justes el primer testimoniatge dels quals data del 1372, festes populars, processons, actes inquisitorials i les fires d’argenteria i del vidre, aquesta darrera per cap d’any El 1706 hi fou erigit un monument a la Immaculada Concepció en commemoració…
menestral
Història
Individu que professava una art mecànica i que, a l’Antic Règim, formava part d’un gremi o una confraria (a diferència dels artistes, que s’agrupaven en col·legis).
Els menestrals constituïen un estament social molt definit Durant el s XV llur participació en el govern de les ciutats fou un factor decisiu en la crisi municipal catalana A Perpinyà disposaven, des del 1449, de la plaça de cònsol cinquè A la ciutat de Mallorca, on no s’institucionalitzà la separació entre artistes i menestrals, obtingueren, el 1447, la mateixa proporció de places que els mercaders i els ciutadans al Gran i General Consell A Barcelona, on els menestrals participaven en el consell municipal des del 1257, la reforma del 1455 els atorgava trenta-dues places i un càrrec de…
sufix
Gramàtica
Afix afegit al darrere d’un mot per tal de formar-ne un altre.
Cal no confondre sufix amb desinència, malgrat que alguns parlin de sufixos flexionals o desinencials Les desinències indiquen els morfemes de gènere i de nombre en la flexió nominal, i els de temps, nombre i persona en la flexió verbal mentre que els sufixos donen lloc a la derivació de mots a partir de radicals d’altres Són molts, en català, els sufixos per a formar noms derivats, amb una significació comuna segons els grups diminutius et, eta, ell, ella, ill, illa, í, ina, ic, ó, ol, ola , augmentatius às, assa, arro, arra, ot, ota , noms de persona o d’oficis er, era, aire, à, ana,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina