Resultats de la cerca
Es mostren 3914 resultats
subcultura
Etnologia
Sociologia
Cadascuna de les cultures dels grups (classes, minories, etc) que formen un sistema cultural major.
La cultura d’un imperi, d’un estat modern, etc, és en realitat un conglomerat de subcultures En una tribu o en una civilització preindustrial les subcultures corresponen als distints grups socials dirigents, sacerdots, guerrers, etc més o menys permanents dins la societat Més extensament hom pot aplicar el mot a les classes socials subcultura del proletariat, de la burgesia, de l’aristocràcia, etc Cada subcultura difereix de les restants, i la cultura major comprèn la suma de les subcultures més llur interacció Bé que hom pot conèixer diverses subcultures,…
Joan Gomis i Sanahuja
Literatura catalana
literatura castellana
Periodisme
Assagista, periodista i novel·lista.
Fou un dels fundadors d’ El Ciervo amb el seu germà Llorenç Dirigí l’Escola Superior de Ciències Socials de l’Institut Catòlic d’Estudis Socials i fou també director de Justícia i Pau Publicà els assaigs de caràcter religiós El hombre y la igualdad 1961, Examen de la democracia cristiana 1964, Todo es temporal menos Dios 1965, El mundo cambia de piel 1965, Perfil de Camilo Torres 1968 i, en català, Professió de fe en temps de crisi 1970, Catolicisme i societat capitalista Mauriac, Greene, Böll 1973, La resposta de Dostoievski 1974, Tres poetes i Déu Baudelaire,…
Jean Genet
Literatura francesa
Escriptor francès.
Passà una part de la seva joventut en un reformatori —experiència reflectida en la novella Miracle de la rose 1945-46— i practicà la prostitució homosexual i el lladronici a Barcelona i en altres ciutats europees el Journal du voleur 1949 el revelà com un esteta i un capdavanter de l’absurd Empresonat 1942, escriví una sèrie de poemes, on manifestà la seva obsessió per la mort i el sexe masculí, la novella Notre-Dame des Fleurs 1944, sobre els marginats socials i Querelle de Brest 1944, portada al cinema per RWFassbinder Condemnat a reclusió perpètua 1947, li fou commutada la…
Joan Gomis i Sanahuja
Literatura catalana
Assagista i novel·lista.
Fou un dels fundadors de la revista “El Ciervo” amb el seu germà Llorenç Dirigí l’Escola Superior de Ciències Socials de l’Institut Catòlic d’Estudis Socials i Justícia i Pau Publicà els assaigs de caràcter religiós El hombre y la igualdad 1961, Examen de la democracia cristiana 1964, Todo es temporal menos Dios 1965, El mundo cambia de piel 1965, Perfil de Camilo Torres 1968 i, en català, Professió de fe en temps de crisi 1970, Catolicisme i societat capitalista Mauriac, Greene, Böll 1973, La resposta de Dostoievski 1974, Tres poetes i Déu Baudelaire, Unamuno i Riba…
Seychelles 2011
Estat
El Govern de James Michel treballa en un programa econòmic per a les Sheychelles que no es basi exclusivament en el turisme © Cerf-Resort El president James Michel, candidat del Lepep Partit del Poble, en el poder des del 1977, va ser reelegit en obtenir el 55% dels vots en les eleccions celebrades el 21 de maig Wavel Ramkalawan, del Partit Nacional de les Seychelles PNS, en va aconseguir el 41% En la campanya electoral, Michel va defensar un programa econòmic basat en l’austeritat, la promoció de la sostenibilitat i la diversificació dels ingressos per reduir la dependència del…
míting

Míting polític
© Fototeca.cat-Corel
Acte públic de propaganda, especialment sobre qüestions polítiques o socials, en què intervenen un o diversos oradors.
torre de vori
Arquitectura
Història
Isolament intel·lectual a què hom se sotmet, ignorant voluntàriament els problemes socials o polítics que l’envolten.
comèdia de costums
Teatre
Comèdia que descriu les formes de vida d’unes capes socials determinades en una època concreta ( costumisme
).
fascio
Història
Mot aplicat a grups polítics o socials tendents a una finalitat comuna i d’acció generalment revolucionària.
Els més coneguts són els fasci dei lavoratori o fasci siciliani , estesos per tot Sicília 1892-93, de caràcter socialista i en lluita contra els latifundistes, i els fasci di combattimento , sorgits per iniciativa de Mussolini 1919, d’on nasqué el partit feixista feixisme
fets de Cullera
Història
Disturbis socials ocorreguts a Cullera pel setembre del 1911, en plena vaga general ordenada per la CNT.
El dia 19, persones no identificades donaren mort al jutge de Sueca Jacobo López de Rueda, a un oficial de jutjat i a un algutzir que efectuaven unes diligències sumarials La repressió fou dura vint obrers detinguts, sis dels quals foren condemnats a mort, entre ells Josep Jover, dit el Xato de Cuqueta Les incidències del procés i les acusacions de mals tractes als detinguts ocasionaren una forta campanya contra el govern, especialment periodística, en la qual es distingí l’advocat obrerista Eduardo Barriobero, que aconseguí la commutació de les sis penes de mort
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina