Resultats de la cerca
Es mostren 5369 resultats
Lluís Solà i Dachs
Literatura
Escriptor, periodista i cronista.
Estudià per enginyer tèxtil i s’ha especialitzat en antologies i en la història de la premsa catalana El Be Negre 1967, Cu-Cut 1967, En Patufet 1968, Papitu 1968, L’Esquella de la Torratxa 1970, Xut 1971, Un segle d’humor català 1973, El Be Negre i els seus homes 1977, L’humor català La premsa humorística I-II 1978-79, Història dels diaris en català 1978, En Patufet antologia 2003, La caricatura política i social a Catalunya, 1865-2005 2005, Papitu 1908-1937 i les publicacions eroticopsicalíptiques del seu temps 2008, Andreu Dameson, geni de la…
, ,
Josep Solà i Escofet
Literatura catalana
Escriptor.
Cursà estudis de medicina, que no acabà a causa de la seva mort prematura, i fundà l’Acadèmia Científica i Literària del Cercle Catòlic a Badalona, que també presidí La seva obra literària, en vers i prosa, fou recollida pòstumament en el volum Roses blanques 1915, que serví de base a l’antologia apareguda al número 295 de la collecció “Lectura Popular” Hi abunden els motius religiosos, les imatges marines i les reflexions de caràcter metafísic També és autor de diverses monografies mèdiques i filosòfiques i d’algunes peces musicals
,
Nemesi Solà i Franquesa
Literatura
Activista cívic i cultural.
Pastisser i forner de professió, fou escolà a Montserrat Es formà en el cristianisme de base i en l’escoltisme, dins el qual ocupà llocs de responsabilitat i fundà l’agrupament Abat Marcet Compromès amb l’antifranquisme, organitzà fugides a través dels Pirineus i participà en accions de la vaga de tramvies del 1951 Membre de nombroses organitzacions catalanistes, entre les quals hi ha l’Associació Tradicions i Costums, de la qual fou un dels fundadors 1961, i Òmnium Cultural A partir dels Focs de Sant Joan 1950 promogué la Flama del Canigó 1965, un dels símbols reivindicatius dels Països…
Xavier Amorós i Solà

Xavier Amorós
© Arx. Família Amorós
Literatura catalana
Escriptor.
Hagué d’abandonar els estudis per a incorporar-se al negoci familiar i, ja de gran, acabà la carrera de magisteri a Tarragona, començada els anys quaranta, i fou professor de reciclatge de mestres a l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat També obtingué el títol de mestre de català per l’Escola de Bibliotecàries de Barcelona President del Centre de Lectura de Reus 1981-82, i també de la Secció de Lletres i del Teatre, dirigí la Revista del Centre de Lectura 1972-75 Després de seguir el simbolisme 1940-59, inicià la trajectòria literària com a poeta amb el recull Guardeu-me la…
,
Lluís Pou i Solà
Literatura catalana
Filador i poeta.
L’any 1924 fou empresonat pel règim de Primo de Rivera acusat de participar en els fets de Prat de Molló Quan en sortí l’any següent, encara pendent de condemna, fugí a la Cerdanya, on feu de pastor, i, poc després, s’exilià a França El 1930 fou indultat i tornà a Manlleu, on començà a participar en diverses publicacions com Manlleu , El Record , La Nostra Dansa i, posteriorment, a Comarca Publicà diversos llibres de poesia Record de Manlleu 1924, Aires dels cims 1933, Aplec de Caramelles 1933, Esparses de la meva arpa 1970, Folklore nadalenc 1974 i a l’ Antologia poètica 1985, publicada per…
el Solà de la Vila

Mas del Solà de la Vila (Moià)
© C.I.C - Moià
Masia
Mas del municipi de Moià (Moianès).
L’any 1987 el seu entorn fou adequat per construir un circuit Circuit Verd per a realitzar entrenaments i curses de motos, i el 1989 es féu una primera remodelació del mas per a construir una torre de control L’any 2003, la casa fou adaptada com a escola de pilots
La família Solà, de Sanata
Dots de la família Solà, de Sanata La família Solà més tard Llobera i avui Pujol, de Sanata Llinars del Vallès, eren originàriament pagesos de la jurisdicció del senyor del castell del Far, senyoria que més tard fou coneguda amb el nom de baronia de Llinars Aquest nucli familiar era format per dues herències, la dels Solà i la dels Marge de Sanata, que s’uniren pel matrimoni dels seus respectius hereus, Pere Solà i Romia de Marge, a la primera dècada del segle XIV Era un bon començament per a un procés d’expansió Aquesta família, al final…
Sant Sadurní del Solà (Foradada)
Art romànic
Situació Antiga església del veïnat del Solà, ara abandonada, que depengué del priorat de Santa Maria de Nocelles ECSA - F Parra L’església de Sant Sadurní és al despoblat del Solà, que es localitza a llevant del terme tradicional del caseriu de Vacamorta Mapa 31-10 212 Situació 31TBG885929 Per a arribar-hi s’ha d’agafar una pista forestal que surt de la carretera C-139 abans d’arribar a Campo la pista passa primer per Vacamorta i poc després, a l’esquerra, damunt un monticle, es veu l’església de Sant Sadurní del Solà La pista continua vers Torrueco,…
Santa Maria del Solà (Biosca)
Art romànic
Situació Façana de ponent de l’església, amb el petit campanar d’espadanya convertit en comunidor ECSA-E Pablo Absis de l’església, sobrealçat, ornamentat amb quatre petites pilastres coronades per sengles capitells ECSA-X Solé L’església de Santa Maria es troba aïllada dalt d’un turó des d’on es té una magnífica vista panoràmica dels voltants muntanyosos Mapa 34-13 329 Situació 31TCG656394 Per a arribar-hi, cal prendre des de Biosca una pista en direcció nord que condueix al poble de Lloberola, a 5,5 km Des d’allí cal continuar en direcció est uns 2,5 km i agafar un trencall a mà dreta que…
Josep A. Vandellòs i Solà
Historiografia catalana
Estadístic econòmic i estudiós dels cicles econòmics a Catalunya i a Veneçuela i, presumiblement, als Estats Units.
Vida i obra Llicenciat en dret a Barcelona 1921, estudià estadística a Pàdua 1924 amb Conrado Gini, i a Londres 1925-26 A Itàlia, realitzà el primer càlcul modern de la renda nacional de l’economia espanyola, que publicà a Roma “La richesse et le revenu de la Peninsule ibérique”, Metron International Review of Statistics , V, 4, 1926 i a Barcelona “Quina era la riquesa d’Espanya en 1924”, Economia i Finances , 11-16-7-1925 Significativament, fins trenta anys més tard no es publicà a Madrid en la Revista de Economía Política , VI, 2, 1955 Com a estudiós dels cicles –que, per definició, se…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina