Resultats de la cerca
Es mostren 768 resultats
Carlos M. Duarte
Oceanografia
Oceanògraf portuguès nacionalitzat espanyol.
Llicenciat en biologia per la Universidad Autónoma de Madrid 1982, es doctorà en limnologia per la Universitat McGill de Mont-real Investigador a l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats del CSIC, el seu camp d’estudi és l’ecologia marina i l’oceanografia biològica Una de les seves aportacions més destacades és el descobriment de l’anomenat carboni blau , terme que designa el diòxid de carboni capturat pels ecosistemes oceànics i costaners, que té la particularitat que la captura es produeix a un ritme molt superior al dels ecosistemes terrestres bàsicament boscos Per aquest…
medi ambient
Ecologia
Conjunt de condicions ambientals que constitueixen el marc on s’esdevé l’existència d’un ésser viu o d’una comunitat.
El medi comprèn tots els factors que influeixen en el desenvolupament d’un organisme, llevat del factor genètic Els organismes presenten un grau elevat d’adaptació a qualsevol medi, el qual en condiciona, fins a un cert punt, la morfologia, l’anatomia i la fisiologia Hom ha comprovat que si un organisme és collocat en condicions diferents pot sofrir variacions en els seus caràcters fisiològics i àdhuc en els morfològics L’estudi dels diferents medis biològics i de les relacions entre aquests i els organismes és l’objecte d’una branca de l'ecologia anomenada autoecologia Exemples de medi…
Crancs fantasmes i peixos d’arbre
A ningú no sorprèn que ocells, simis o serps tinguin un hàbitat arborícola, però una de les curiositats faunístiques dels manglars i de les platges tropicals i subtropicals és que animals tan característicament aquàtics com crancs o peixos puguin, no solament viure fora de l’aigua, sinó ser també capaços d’enfilar-se dalt dels arbres Sembla mentida, però és veritat Comencem pels crancs fantasma del gènere Ocypode , els quals són, certament, els de més àmplia distribució als tròpics i subtròpics fins i tot penetren als marges de la regió temperada càlida, incloent-hi la part oriental de la…
pont continental
Geologia
Conjunt de terres que constitueixen un lligam entre dos continents i permeten les migracions d’animals terrestres d’un continent a l’altre.
En molts casos la seva existència és postulada hipotèticamnt per explicar les migracions fòssils sense que hi hagi arguments que el demostrin
peronosporàcies
Micologia
Família de ficomicets oomicetals constituïda per fongs paràsits de plantes superiors terrestres, amb el miceli ramificat i conidiòfors aeris per sobre l’epidermis.
hidroponia
Agronomia
Conreu de plantes terrestres en un sòl estèril regat amb aigua que contingui tots els els productes minerals necessaris per a la vegetació.
plantígrad
Mastologia
Dit dels mamífers terrestres que en caminar posen a terra tota la planta del peu, com els úrsids, els prociònids i els mustèlids.
Josep Peñuelas i Reixach

Josep Peñuelas i Reixach, premi Ramon Margalef (2016)
Arxiu J. Peñuelas
Ecologia
Ecòleg.
Llicenciat en biologia i farmàcia i doctor en ecologia És professor d’investigació del Consell Superior d’Investigacions Científiques CSIC i del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals CREAF Fou professor titular numerari d’ecologia al Departament d’Ecologia de la Universitat de Barcelona des el 1990 en excedència voluntària Dirigeix la Unitat d’Ecologia Global CREAF-CSIC-UAB Membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans 2014 per la Secció de Ciències Biològiques, ha estat president de la Institució Catalana d’Història Natural ICHN 2004-08 i conseller del …
Terres isolades: les illes
L’arxipèlag planetari En rigor, totes les terres emergides del planeta, fins els continents, són illes Totes les masses continentals, el Vell Món, el Nou Món, l’Antàrtida, Austràlia, estan envoltades d’aigües Però és per sota dels 10 milions de km 2 que comencen a plantejar-se dubtes Austràlia, amb els seus 7 milions i mig de km 2 , és un continent o una illa S’accepta generalment que és un continent, però el seu poblament vegetal i animal té no poc d’insular i tampoc no és rar sentir-lo anomenar continent-illa Grenlàndia, que amb més de 2 milions de km 2 és generalment reconeguda com la més…
onomàstica
Lingüística i sociolingüística
Estudi científic dels noms propis.
La investigació exigent sobre noms propis, generalitzada a la darreria del s XIX, no rebé consagració internacional fins el 1938 I congrés de París, i els límits de la nova ciència continuen controvertits Els seus fundadors la restringien a la recerca del sentit, etimologia i evolució dels noms de lloc —terrestres, marítims, celestes toponímia— i dels noms de persona —noms, cognoms, renoms, hipocorístics antroponímia— als quals ha calgut afegir els d’animals zoonímia i de tota mena d’objectes més o menys personalitzats campanes, vehicles, obres literàries, vents, festes, etc De la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina