Resultats de la cerca
Es mostren 1337 resultats
Josep Maria Corredor i Pomés
Literatura catalana
Lingüística i sociolingüística
Escriptor i traductor.
Des del 1939, que s’exilià, residí a Perpinyà Es llicencià i es doctorà en lletres a Montpeller 1948 amb la tesi Un esprit méditerranéen Joan Maragall publicada el 1951 i treballà de traductor a les Nacions Unides El 1954 publicà Conversations avec Pablo Casals , editada en català el 1967 l’obra ha estat traduïda a onze idiomes És autor de Joan Maragall premi Aedos 1960, El món actual i el nostre país 1962, premi Yxart 1961, De casa i d’Europa 1971, Assaigs i comentaris 1972, Homes i situacions 1976 i Nous comentaris 1980 Collaborà en diverses publicacions Serra d’Or , Revista de Girona ,…
,
Gabriel Cardona i Escanero
Historiografia catalana
Historiador i exmilitar.
L’any 1959 ingressà en l’exèrcit espanyol, on feu carrera militar fins el 1981 Demòcrata convençut, fundà la Unió Militar Democràtica a fi d’evitar un cop de l’extrema dreta i de contribuir a la integració de l’exèrcit en el futur règim democràtic Després del cop d’estat militar del 23-F, Cardona, essent comandant d’infanteria, deixà voluntàriament el servei de les armes, contrari a la improvisació i el fanatisme que caracteritzaren el funcionament de les forces armades al llarg de la dictadura i els primers anys de la transició Un cop abandonat l’exèrcit, es dedicà amb plenitud a la…
Salvador Llobet i Reverter
Historiografia catalana
Geògraf.
Catedràtic de la Universitat de Barcelona i president de la Societat Catalana de Geografia Els seus treballs més coneguts tracten sobre el Montseny i Catalunya, però també té estudis bàsics sobre Andorra que fan atenció especial a la societat, a la vida pastoral tradicional i a les mutacions posteriors La seva tesi de geografia regional El medio y la vida en el Montseny 1947 feu escola i és una obra de referència Pensada i construïda sobre el model de les tesis regionals franceses de l’època, en la línia de Paul Vidal de la Blache, obrí a Espanya i a Catalunya una nova escola de pensament i d…
doctorat
Educació
Tercer cicle dels estudis universitaris d’acord amb la Declaració de Bolonya i el nou marc d’ensenyament superior a la Unió Europea.
Tindrà com a finalitat la formació avançada del doctorand en les tècniques d’investigació Aquesta formació podrà articular-se mitjançant l’organització de cursos, seminaris o altres activitats adreçades a la formació investigadora, i inclourà l’elaboració i presentació de la tesi doctoral corresponent, que consistirà en un treball original d’investigació La superació del cicle donarà dret a l’obtenció del títol de doctor L’estudiant, una vegada hagi assolit un mínim de 60 crèdits en programes oficials de postgrau, o quan es trobi en possessió del títol oficial de màster, podrà sollicitar la…
Peter Josef Wagner
Música
Musicòleg i estudiós de l’època medieval.
Es doctorà el 1890 a la Universitat d’Estrasburg amb una tesi sobre GP da Palestrina com a compositor de música profana i després continuà els estudis a Berlín, amb JAPh Spitta El 1893 fou nomenat professor adjunt de la Universitat de Friburg, centre on restà durant trenta-vuit anys Sota el patronatge del papa Lleó XIII hi fundà l’Académie Gregorienne El 1927 fou elegit primer president de la Societat Internacional de Musicologia La seva gran obra és Einführung in die gregorianischen Melodien 'Introducció a la melodia gregoriana', el primer estudi sobre cant medieval basat en mètodes moderns…
Arnold Whittall
Música
Musicòleg anglès.
Estudià a l’Emmanuel College de Cambridge, on es doctorà el 1964 amb una tesi sobre la Querelle des Bouffons Ha ensenyat a la Universitat de Nottingham, a la de Cardiff i, des del 1976, al King’s College de Londres És professor emèrit de música de la Universitat de Londres El seu camp de recerca s’ha centrat en la música del final del segle XIX i del XX Entre els seus treballs destaquen Schoenberg Chamber Music Londres, 1972, Music since the First World War Londres, 1977, amb diverses reedicions, Britten and Tippet Studies in Themes and Techniques Cambridge, 1982, Romantic Music Londres,…
Josep Maria Codina i Vidal

Josep Maria Codina i Vidal
© Universitat de Barcelona
Física
Físic.
Llicenciat en ciències, secció de física, per la Universitat de Barcelona 1950, on fou professor adjunt 1950-60, es doctorà amb una tesi sobre espectrografia quantitativa, i el 1960 obtingué la càtedra d’electricitat, que exercí fins que es jubilà, el 1992, any que fou nomenat professor emèrit Vinculat a l’ Observatori Fabra dependent de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, de la qual fou membre numerari des del 1964, en fou ajudant tècnic 1950-59, astrònom 1959-71 i director 1971-2015 i, posteriorment, director honorífic Fou distingit amb diversos guardons, entre d’altres, el…
Jordi Pequignot
Dret
Jurista.
Es llicencià en dret i en lletres a la Universitat de Montpeller 1935, on es doctorà en dret 1944 amb la tesi Contribution à la théorie générale du contrat administratif posteriorment publicada amb el títol Théorie générale du contrat administratif , 1945 En aquesta mateixa universitat fou titular de la càtedra de dret administratiu des del 1948 Fou degà de la seva facultat de dret 1962-69 i primer rector de la Universitat de Montpeller I d’ençà del 1971 Dirigí a Perpinyà 1957-62 l’incipient Institut d’Estudis Jurídics i Econòmics, i també la secció de jurisprudència de les revistes Revue…
Salvador Llobet i Reverter
Geografia
Geògraf.
S'especialitzà en geografia regional publicà El medio y la vida en Andorra 1947 i El medio y la vida en el Montseny 1947, tesi doctoral, primera a l’Estat espanyol sobre les tesis regionals modernes inspirades en PVidal de la Blache També estudià la geografia agrària del Maresme, la urbana de Granollers, les terrasses fluvials del Besòs i el Ter, el periglacialisme del Ripollès, etc Amb caràcter general, preferí la geografia física Collaborà en la Geografia de Catalunya , dirigida per Solé i Sabarís sobresurt el capítol de l’explotació del camp Fou catedràtic de la Universitat de Barcelona…
Francisco García del Cid Arias
Geografia
Científic.
Professor de la Universitat de Barcelona, impulsà de manera molt significativa els estudis de biologia marina a l’Estat espanyol Doctor en ciències per la Universitat de Barcelona el 1922, amb una tesi sobre ictiologia, i llicenciat en medicina i cirurgia 1930, fou catedràtic de zoologia d’aquesta Universitat des del 1942 El 1943, fou el primer director de l’Institut de Biologia Aplicada dependent del Consejo Superior de Investigaciones Científicas El seu gran interès per tot el referent al mar féu possible que la Secció de Biologia Marina d’aquell institut esdevingués al cap de poc temps…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina