Resultats de la cerca
Es mostren 992 resultats
Centre Atlètic Laietània

Centre Atlètic Laietània
Centre Atlètic Laietània
Atletisme
Club d’atletisme de Mataró.
Fundat el 1925 per Joan Zaragoza, nasqué com a secció del Grup Excursionista Layetana , del qual s’independitzà al cap d’uns quants anys Al gener del 1925, participà per primera vegada en una competició atlètica, el Campionat de Catalunya de cros organitzat a Mataró Entre el 1927 i el 1928 impulsà els primers campionats socials de pista i de cros, i durant els primers anys també organitzà el campionat del Maresme d’atletisme Els primers atletes rellevants especialitzats en salt d’altura i medallistes en campionats estatals foren Antoni Bonamusa , Pere Bombardó , Ernest Pons i Salvador Rigual…
Circuit de Montjuïc
Automobilisme
Circuit urbà de velocitat situat a la muntanya de Montjuïc de Barcelona.
Va néixer a proposta del pilot alemany Rudolf Caracciola, amb motiu de l’Exposició Universal de Barcelona del 1929, i es mantingué pràcticament inalterat al llarg de tota la seva història En acabar la recta de l’Estadi, el traçat seguia per l’Angle de Miramar, la Font del Gat, la Rosaleda, el Teatre Grec i la Guàrdia Urbana, que formaven la part lenta i revirada, mentre que la recta de les Fonts, la pujada del Poble Espanyol i el revolt de Sant Jordi que enllaçava de nou amb la recta de l’Estadi constituïen la part ràpida S’hi disputaren competicions automobilístiques i motociclistes des del…
Estudis Universitaris Catalans (EUC)
Historiografia catalana
Revista erudita anual dels Estudis Universitaris Catalans publicada entre els anys 1907 i 1936, excepte entre el 1919 i el 1926.
La guerra civil del 1936 i les seves conseqüències en comportaren la desaparició, tot i que, si bé als anys quaranta es reprengueren els cursos dels EUC, la publicació d’una revista catalana fou impossible en el context del primer franquisme Malgrat tot, els seus densos 22 volums publicats constitueixen, segons Alexandre Galí, «el corpus científic més notable publicat en català i un dels més notables que hagin sortit mai a Catalunya» Hi tingueren un clar predomini els estudis històrics i literaris i, ja des del primer volum, es defensà una idea de rigor en l’exposició històrica que, en…
El congost de Collegats
L’Argenteria —el més gran dels dipòsits de travertí del congost de Collegats— es veu ornada a l’hivern per bells conjunts d’estalactites de gel Juan M Borrero El congost de Collegats 27, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Prepirineus La Noguera Pallaresa s’obre pas a través dels Prepirineus interiors gràcies a un congost força bell i singular, molt notable des del punt de vista geològic A banda i banda, els contraforts de les serres de Peracalç i del Boumort queden així incisivament separats al llarg de 4 km Litològicament, hi predominen els conglomerats de color vermell que…
diagrama

Diagrames estadístics: de barres, de sectors, etc,
Matemàtiques
Gràfic traçat generalment en un pla dotat d’uns eixos de coordenades per tal d’il·lustrar la relació existent entre dues quantitats variables, una de les quals hom pot considerar com a funció de l’altra.
canal de Suez

Vista del canal de Suez
© iStockphoto.com / onfilm
Canal artificial que, a través de l’istme de Suez, comunica la mar Mediterrània amb la mar Roja.
Té 161 km de longitud i de 80 m a 150 m d’amplada, i és accessible a vaixells d’11,25 m de calat El traçat aprofita els llacs salats i no té rescloses Situat a la ruta marítima més curta entre Europa i Àsia, ha tingut un paper capital en l’economia mundial El trajecte, que abans durava 52 hores, s’ha reduït a 11, i es pot fer de nit, gràcies als treballs de condicionament de 1955-61 El 1980 fou inaugurat el primer túnel viari —del total de cinc túnels prevists— fet per sota el canal Situat uns 20 km al N de la ciutat de Suez, té una llargada de 1750 m i una amplada de 8 m, i enllaça el delta…
Congo
Vista del riu Congo
© Fototeca.cat
Riu
Riu de l’Àfrica equatorial que desguassa a l’Atlàntic (4.371 km de longitud i 38.000 m3/s de cabal mitjà).
El seu recorregut té lloc, en la seva major part, dins del territori de la República Democràtica del Congo, llevat del tram final, on forma frontera entre aquest estat i la República del Congo i, als darrers 50 km, amb Angola Situat a la zona intertropical, drena la cubeta a què dona nom La seva gran extensió fa que el règim sigui molt complex té molta regularitat i un gran cabal, a causa de l’elevada pluviositat i de la diferent alimentació dels seus afluents, que provenen de tots dos hemisferis És el segon riu més cabalós del món, després de l’Amazones Hi ha uns màxims entre octubre i març…
Exposició Internacional de Barcelona
Panoràmica de Barcelona durant l’Exposició Internacional de l’any 1929
© Fototeca.cat
Història
Segona exposició de mercaderies, efectuada a Barcelona el 1929 i per a la qual fou urbanitzada la muntanya de Montjuïc.
En són precedents els projectes de Puig i Cadafalch 1905, per a fer-la a la plaça de les Glòries Catalanes, i la fallida Exposició d’Indústries Elèctriques 1916, ideada per Francesc Cambó Puig feu un projecte per a urbanitzar aquella muntanya, i d’aquest i d’un altre de Domènech i Montaner 1919 en fou feta una síntesi Organitzada per l’ajuntament de la Dictadura amb l’ajuda de l’estat, l’alcalde baró de Viver en presidí la junta directiva el marquès de Foronda en fou el director efectiu Representà un endeutament greu per a la ciutat, fins al punt que la Comissió de Responsabilitats de l’…
Pont de Riutort (Puigbalador)
Situació Antic pont sobre el riu Tort, que conserva l’arcada central probablement d’època romànica ECSA - A Bonnery Aquest pont travessa el riu que ha donat el seu nom al poble de Riutort És situat uns 100 m més amunt de la confluència d’aquest riu amb el Galba Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 38′40″ N - Long 2° 6′40″ E Història Aquest pont formava part de la via Redensis o camí de França, l’antic camí que unia Carcassona i Llívia, el traçat de la qual es reconeix encara perfectament al Capcir des del coll de les Ares La via Redensis degué renovar-se entre el segle XI i el segle…
Castell d’Horta de Sant Joan
Art romànic
El lloc i terme d’Horta apareixen citats per primera vegada el 1153, en el document de donació del castell de Miravet a l’orde del Temple Sembla, però, que Horta no passà definitivament a domini cristià fins a les campanyes d’Alfons el Cast per les ribes de l’Algars i del Matarranya dels anys seixanta del segle XII El 1165 rebé del rei Alfons el Cast la primera carta de poblament de la Terra Alta, basada en el fur aragonès En aquest document el rei es reservava el castell d’Horta L’any següent els Montcada, que hi tenien determinats drets, el lliuraren a Pere de Subirats Pocs anys després el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina